La mort a sis vint-i-cinc

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 45,51 KB

T-4:Els primers textos: segles XII-XIV:

INTRODUCCIÓ:


- Al Segle XII, hi havia feudalisme i els poemes s’escribien en occità

- El català es parla a partir dels anys 800-900, es el precatalà. Els primers textos van aparèixer a l’any 1000 i no entra dintre del bloc literari.

- La visigoda (lleis), són forums iudicum, estan en llatí i afegeixen paraules en català

- Fet històric - marca hispànica, vol dir que hi ha un territori català i passa a ser Gal. Va ser un element històric i va succeir per un tractat. Les homilies d'Ordenyar i son acotacions per poder arribar més al públic en sermons. Els primers textos del segle IX en català i eren no liberaris. Des del punt de vista social i i trobem una piràmide molt estricta, feudelisme, sistema on el vassallatge i cavalleria - sistema per tenir cura de la gent. 

- Batalla de Muret

- Expansió medi

- Llengües vulgars - es parlaven les llengües de després

- Teocentrisme - vol dir que Déu és el centre i van passar a antropocentrisme

- Alta cultura - es feien els llibres artesanals als monestirs

- El trobador, era una mena de poeta, procedent d'una classe social elevada, normalment pertanyia a la noblesa Per contra, el joglar era una persona nòmada, sense llar fixa que recorre els pobles donant a conèixer les composicions escrites molt sovint pels trobadors.

LITERATURA TROBADORESCA:


En la literatura trobem midons (pertença), li donen tot el pseudònim, la dama es troba senyal, poder a la dama. Hi ha adulteri.  La literatura es igual que una societat (triangle) estructura feudal. Codi amor cortés (cor = castell) - element a tenir en compte, la lite està dins del sistema. Sistema que engloba el comportament que duen a terme les capes socials altes i que inclou fidelitat, vassallatge, cortesia a les places, hi ha una poesia menys elaborada, elaboren poesia popular, els juglars eren els que cantaven. (s.XI-XIII).  La poesía lírica - poesía dels sentiments, portaven a terme els trobadors. 

La poesia trobadoresca era profana, o sigui, que no era religiosa, si no es profana són actes sacramentals - rituals que mostren la celebració (litúrgia) cap a la fe cristiana.

- Gifós (el marit).(verde)

- Trobador (amant). (azul)

- Midons (la dama). (rojo)

- Poder legislatiu (espia de la dama) (lila)


ELS PRIMERS TEXTOS:


A partir del Segle XVI, es va començar a escriure les llengües ROMàniques, en contacte amb el llatí. Estaven associades estrictament a la casa reial, les antigues lletres catalanes es van expressar en la lírica dels trobadors, la literatura religiosa filósófica i moral de Ramón Llull, i la narrativa historiogràfica reunida en les cròniques. 

ELS TROBADORS I LES TROBAIRITZ:


- A finals del Segle XI al sud de França, van trobar la primera mostra d'expressió literària en la llengua ROMànica en la poesia trobadoresca fins al Segle XIII. 

- Era una poesia lírica, és a dir, cantada i acompanyada de música, profana, és a dir, no religiosa que expressava temes com l’amor i era culta, ja que requeria una alta exigència formal mètrica i estilística, koiné basada en el provençal, dialecte de l’occità. 

- El provençal va convertir-se en una llengua literària de gran prestigi ja que era utilitzada per tots els autors trobadors i ja fossin de procedencia francesa (Jaufré Rodel), catalana (Guillem de Cabestany) o italiana (Sordel). La poesia trobadoresca va conviure amb una poesia culta en el llatí i amb una poesía popular anònima i no escrita. 

- El trobador era un poeta de la cort que componia i cantava poesia culta en provençal (es deia així el que escrivia en llatí) i joglar, que cantava o recitava poesia popular en la seva pròpia llengua o interpretava composicions d’un trobador. 

L’AMOR CORTÈS:


- Filosofia de l’amor nascuda al Segle XI, que significa amor pur i que s’expressa d’una manera cortesà i cavalleresca. 

Tipus d’esquerres:


      -

Idealització de la dama:

el trobador canta a una dama, normalment casada i amb les millors qualitats. En el poema l’anomena amb un senyal o pseudònim. 

      -

Personatges:

ens trobem amb un amor adúlter, i els personatges que apareixen són; hom (trobador), domma (l’esposa) o midons (dama a qui li canta), gilós (marit enganyat) i els lausengiers (espies que

Informen al marit)


      -

Actitud de vassallatge

L’actitud del trobador sobre la dama és de súplica, està disposat a fer el que calgui per a aconseguir-la. 

     -

Sofriment

El seu objectiu el porta al sofriment i al dolor, fins i tot a la mort (si no és correspost), però també a la joia més completa (si la dama el correspon).


- L’amor cortès se servia d’uns tòpics (l’amor com a malaltia, l’amor a primera vista), i uns patrons i recursos formals (l’estructura amb una tornada, la mètrica, figures retòriques com l’exageració)

ELS GÈNERES TROBADORESCOS:


 L’amor cortès s’expressa en el gènere canço, però també abasta altres temàtiques aquestes son les més conegudes: 

Sirventés


Es un trobador que ataca o defensa a un país o bé a un rei o marques (gent d’alta noblesa) o al poble.

Plany


Es un trobador que es lamenta d’alguna cosa, per la mort d’algú. (plorar)

Debat poètic:


 son dos trobadors que es barallen, o sigui que es discuteixen entre ells dos. (pelea de gallos )

Alba


És un trobador que narra la historia de dos amants que es separen després d'haver tingut una nit d’amor. (es separen al alba, abans de que surti el sol)

Viadera


És com una cançoneta amb estrofas de dos versos que riman. 

Pastorel·la


És un trobador que parla d’una pastora. 

Característiques formals de la lŕica trobadoresca:


Cobla → estrofa sovint de 8 versos, cobles unisonants, es repeteixen les rimes en totes les estrofes i cobles singulars, les rimes canvien. 

Tornada → estrofa final breu, sovint de 4 versos, en què apareix la persona a qui el poeta vol transmetre el poema. 

Rima → acostuma a ser consonant


Mètrica → habitualment són versos heptasíl·labs i octasíl·labs isosìl·labics = mateix nombre de síl·labes


ELS TROBADORS CATALANS:


Principals trobadors - Guillem de Berguedà. Guillem de Cabestany i Cerverí de Girona


Poesia trobadoresca + l'ús del provençal = molta fortuna


Al Segle XVI, alguns autors escrivien poesia culta en català amb provençalismes (Andreu Febrer, Gilabert de Próixita o Jordi de Sant Jordi), la influència del provençal i la tradició trobadoresca es Déu tant els lligams històrics com a les semblances entre les dues llengües veïnes.  

Ramón LLULL:


EL SENTIT DE L’OBRA LUL·LIANA:


- Primer autor no anònim que va escriure en prosa en llengua catalana (temes humanístics i científics) i en una llengua ROMànica. 

- Volia arribar al públic i es va adonar que només ho aconseguira en la pròpia llengua

- Va ser un escriptor Generós influent, va escriure uns 280 llibre, que tracten temes teològics, didàctics o morals. 

- Abans era filòsof, teòleg i missioner que no pas escriptor de ficció

VIDA I OBRES PRINCIPALS:


- Ramón Llull, fill família noble i va néixer a Mallorca el millor 1232 i va morir el 1316

- Va dedicar la seva vida a convèncer als infidels, sobretot musulmans de l’existència de Déu cristíà

- Va viatjar i el va aprendre l’àrab per a dur millor a terme la tasca evangelitzadora i el van portar a escriure en català perquè el seu missatge pogués ser entès per un públic ampli. 

- Els 3 objectius: convertir els infidels al cristianisme, fundar escoltes, monestirs on els missioners estudiessin i escriure llibres per demostrar la religió cristiana verdadera. 

- Va idear l’Ars, mètode per a arribar a conclusions

- És un autor que era filòsof, místic i missioner i que en infinitiva volia convertir i educar a la fe cristiana

ALGUNES DE LES SEVES OBRES SÓN:


-

Llibre d’Evast e Blaquerna

El personatge passa tots els estaments entre el Papa i ningú. 

-

Fèlix o llibre de les meravelles:

el protagonista descobreix els no cristians. 

-

Vida coetània:

dona autobiogràfica , explica la seva conversió, escrita el 1311, universitat París i validar a la seva Ars. 


- Llibre de l’ordre de cavalleria

Didàctica doctrinal de cavalleria, 1a part del Tirant lo Blanca. 


- Llibre de gentil e dels tres savis

Discussió cristíà, jueus i musulmans davant coneixement de fe. 


- Arbre de la ciència

Enciclopedia cristiana, déu present i la natura.  

LES CRÒNIQUES:


ÈPICA I CRÒNIQUES:


- Les nacions tenien una èpica - narració dels seus fets heroics i gloriosos

- Exemple poema èpic - la cançó de Rotllan a França o el cantar del Mio Cid a Castellà

- La corona d'Aragó xpadida pel Mediterrani al s. XIII - XIV

- No es conserven les cançons de gesta, ja que s’han perdut

- Textos propers a l’èpica catalana, són textos en prosa que reflecteixen el màxim d'esplendor de la corona catalanoaragonesa les conquestes de Mallorca i València, de Sicília i Sardenya, les expedicions al nord d'Àfrica i les etapes menys bel·lisioses.

HUMANISME (s.XIV-s.XV):


ANTROPOCENTRISME-
S'acaba el vassallatge. Diferencia entre humà i antro - humà, tendència que agafa tots els moviments i antro es una caracterìstuca del huma i el paral·lel del món medieval és el teocentrisme, l’huma es manifesta la capacitat humana a través de totes les arts. Quins signes dona la societat per veure canvis: l’home, els monarques que tenen poder, la gent es passa a l’antro, es creu que la burgesia té poder. 


Aquest món té descobriments per exemple l’impremta 140 aproximadament impremta - implica que es pot llegir individualment i no cal estar a les cort i facilita el món cavalleresc i la burgesia té la possibilitat d’ampliar la tendència (temps, espai, eco). Aquell caballer o canviaba o desapareixia i el que feien era adaptar-se (en una mà un llibre i en l’altre l'espasa).

BERNAT METGE:


És una autor funcionari i fa l funcionar l’Estat, ja que necessiten a gent com ell, cancelleria reial - institució, cancelleria - hi havien persones que  creaben  documents amb estil, validar un sistema que fos igual i unificat que era la llengua per poder ser més formals. 

Rellevància de Bernat Metge - perquè un símbol i gràcies a ell entenem es l’huma en un autor


Característiques per mostrar que és humà - tornar a reinterpretar clàssics,ore històrics de forma més critica. Clàssics (Ovidi, Horaci). Agafeu la seva visió de la burgesia a les seves històries, vol ensenyar amb la seva lite. 

Característiques: era un autor nacionalista, porque era empírico ( ho he de veure per poder creure.) És un autor culte, perquè es profunt, analític i de nivell d'exigència a l’hora d’elavorar. És una prosa llatinitzant, llatí llengua mare, prosa amb molts complement i té estructura amb elements. 

Lo somni, obra principal de Bernat Metge, explica com ell no va matar al monarca (rei) i justícia (la mort) i ho va explicar fora de la presó. Se li apareix el rei en un somni a Bernat. 

AUSIÀS MARCH:


És un autor de l'època i té estil propi i s'expressa les seves contradiccions internes a través de la literatura. Era un poeta i va ser ajudant del rei de confiança fins que, es va jubilar amb propietat i li reconeixen el mèrit com a persona amb coneixement. Li concedeixen el càrrec de falconer, encarregat de tot. Va decidir alguns trets de la literatura medieval i llatinitzant, era culte i explica les seves misèries. 

Cants d’amor, poemes coneguts, mort, morals (actitud gent) i espirituals (més enllà). Un dels trets eridents era hipèrbole, gran exageració, es considera “pus extrem amador” ell estava capacitat per explicar, es creu superior als altres. 

Joanot Martorell -
Tirant lo blanc: és més real i versemblant. Es una novel·la i es riuen dels seus defectes la gent Barreja fets històrics i ficció. 

CÓMO ANALIZAR UN TEXTO:


Tenemos que buscar: el autor, títol, any, el tipus de texto (pastorel·la, alba, debat poètic, sirventés, plany, viadera), la bio del autor, pero no més si sabem alguna cosa, el context del poema (parlar una mica del poema). EJEMPLO: 

És un poema del trobador Marcabrú, va ser escrit entre l’any 1130-1149 i el seu títol es L’autrier jost una sebissa. Està escrit en català antic perquè aquesta època el llatí continuava sent la llengua ROMànica. Aquest poema és una pastorel·la ja que nombra a una pastora. El poema explica que va veure a una pastora, diu com va vestida, amb un vestit, unes sabates i també duia unes mitges de lana. 

U - 5: LA RENAIXENÇA

El Renaixement és un moviment intel·lectual i artístic que sorgeix a Itàlia el s.XV-XVI que té una concepció més antropocèntrica, és a dir, que està més centrada en l'ésser humà i reprendre la cultura medieval, un moviment precedent en l'humanisme durant el s.XVI.

OBJECTIUS:


- Vol recuperar la política i la cultura

- Dignifiquen el català

- Llocs catalans → literatura nacional

CARACTERÍSTIQUES DEL Renaixement

- Hi ha presència en la cultura clàssica llatina i grega, que es reivindicaba en assimilar i observar els valors de la serenitat,l’ordre,l’Harmonia,la bellesa i la raó.

- Té una concepció antropocèntrica que es centra més en l’ésser humà i això fa que hi hagi menys teocentrisme que medieval.

- La consolidació i la dignificació de les llengües ROMàniques moltes en aquesta època fixen la seva gramàtica,però no el català per problemes socioculturals.


JOCS FLORALS:  Van començar al 1859, i van ecuperar el certamen i la creació de la literatura catalana, van tenir molt d’èxit. 

PRINCIPALS AUTORS I OBRES DE LA LITERATURA EUROPEA:


- François Rabelais→ Gargantua i Pantagruel a França

- Erasme de Rotterdam→ Elogi de la follia a Holanda

- Ludovico Ariosto→ Orlando furiós a Itàlia

AUTORS HUMANISTES CATALANS:


- Joan Lluís Vives      - Joan Ferrandis d’Herèdia         - Joan Boscà               - Pere Serafí

AUTORS DELS JOCS FLORALS:


- Narcís Oller.                 - Àngel Guimerà.                 - Jacint Verdaguer

Els autors que van estar premiats van ser Narcís Oller i Jacint Verdaguer


ANGEL GUIMERÀ:


Va ser un dramaturg (teatre), els temes dels que escrivia en les seves obres eren de orfenesa i de la seva infància traumàtica i fracàs amorós. Les seves obres principals van ser en castellà però es va donar importància amb els articles catalans. I va ser el fundador de la renaixença. 

Va tenir tres etapes:


- Tragèdies històriques en vers

→ Mar i cel (pirata més cristiana __)


- Drames realistes en prosa

→terra baixa (ambients amb esperit ROMàntic i contemporani)


- Provatures: intenció al Modernisme però no va funcionar

U - 6: EL Barroc:


El Barroc va ser un moviment antitètic en el Renaixement que es va iniciar a Itàlia i es va estendre arreu d’Europa per el s.XVII

CARACTERÍSTIQUE DEL Barroc:


- Una acusada consciència de la mort, de la brevetat de la vida, del caràcter efímer del plaer, de la degeneración humana, i, com a conseqüència, una actitud essencialment pessimista i desenganyada.
 

- Les tensions i contradiccions de la condició humana i l’ emfatització dels elements contraris:
La vida i la mort, el lirisme i la burla, la bellesa i la lletjos, la veritat i la mentida, la llum i la foscor… 

- En la literatura, el gust per l’artifici formal i conceptual, el recargolament expressiu, el  contrast i l’exageració:
l’ús abundant de recursos (paradoxes, hipèrbatons, hipèrboles…) amb l’objectiu d’impressionar i de lliurar-se, que sovint compliquen la comprensió dels textos i, de vegades, comporten la barreja de registres (tràgic i còmic, sublim i grotesc) en una mateixa obra.  

AUTORS MÉS IMPORTANTS DE L’ÈPOCA:


Pintors→ Zurbaán,Murillo i Velázquez


Escriptors→ Lope de Vega,Calderón de la Barca,Lluís de Góngora i Francisco Quevedo


Poeta John Donne i el dramaturg Jean-Baptiste Poquelin


William Shakespeare i Miguel de Cervantes


EL Barroc CATALÀ PER QUI ESTÁ CARACTERITZAT? I QUINS AUTORS VA DONAR?


El Barroc català va ser un període que es va iniciar el s.XVII i s’allarga fins el s.XVIII, aquesta època es va desenvolupar sota la influència castellana

AUTORS→ Francesc Vicent García i Francesc Fontanella


AUTOR MÉS CÈLEBRE D’AQUEST SEGLE:


Francesc Vicent García. Es fonamenta en un dels vessants de la seva  obra:  aquell  que  posa  l’accent  en l’humorisme groller i volgudament exagerat, que passa  per  la  burla  i  per  una  certa tendència escatològica,  amb  un  llenguatge  castellanitzat  i  ple  de  tòpics  literaris. 

RELACIÓ QUE HI HA ENTRE FRANCESC FONTANELLA I EL CULTERANISME:


Francesc Fontanella es divideix en dues etapes, on en la primera d’elles apareix la relació amb el culteranisme, tenen relació ja que les seves poesies tractan sobre la burla, la ironia i l’humor deformador.

U- 7 : LA IL·LUSTRACIÓ:


Després del període del Barroc segueix la Il·lustració el s.XVIII que pretenia recuperar els ideals del Renaixement.

CARACTERÍSTIQUES DE LA IL·LUSTRACIÓ

- La confiança en el progrés i la raó que guien a coneixements que permeten aconseguir la felicitat

- La voluntat didàctica i ideològica de les seves obres filósòfiques, polítiques, científiques,literàries…

- Retornament a les normes dels antics grecollatins utilitzant el neoclassicisme

LA IL·LUSTRACIÓ EUROPEA:


La il·lustració europea va ser un moviment francès que defensava el liberalisme polític i la llibertat religiosa. Al 1789 va culminar amb la revolució francesa i la fundació democràtica burgesa que tracta en la separació entre els poders (executiu,legislatiu i judicial). 

COM ES VA EXPRESSAR LA IL·LUSTRACIÓ CATALANA I QUIN AUTOR VA ENCAPÇALAR:


Es va expressar en castellà amb els diferents Decrets de Nova Planta,el català considerar com un idioma vulgar,fora de l’alta cultura.

LA LITERATURA POPULAR:


Aquesta literatura de tradició oral és normalment anònima, té una gran força expansiva i no respecta fronteres polítiques ni lingüístiques, per això presenta múltiples variants.
Però al mateix temps, és una literatura poc propensa a les innovacions: tant la forma com els temes i els motius són estereotipats.


A causa de la manca d’originalitat i dels pocs canvis que presenta al llarg del temps, té una evolució més lenta que la literatura culta i és més difícil de datar: es pot haver transmès des de molts segles abans. 

CARACTERÍSTIQUES DE LA LITE POPULAR

Les característiques generals de la literatura popular són:


- Literatura de tradició oral normalment és anònima, no respecte les fronteres polítiques ni lingüístiques, representa múltiples variants.

- Literatura poc propensa a les innovacions (tant de temes com motius estereotipats)

- Té una evolució lenta i difícil de datar. L’estructura i l’estil són de composició oral i de memorització

EL Modernisme PREGUNTES I  RESPOSTES  CLASSROOM


-  Alguna característica del moviment Modernista europeu:

Reacció contra la cultura burgesa. Reinvicació de la bohèmia com a forma de vida. Ruptura amb el passat i consciència de modernitat. Té la voluntat de trencar l'estètica realista i naturalista i la idea positivista que havia dominat en les dècades anteriors. És un moviment que es produeix en totes les arts, tant pictòriques i musicals, com arquitectòniques i literàries. Pel fet de ser una reacció al Realisme i a la classe burgesa que el sustentava, s'acosta en cert aspectes al Romanticisme. Així, elsartistes modernistes -que rebran diversitat de noms segons els països-, estenen la idea de l'art com a ideal de vida, "l'art per l'art" al qual consagren la seva vida, amb les dificultats i enfrontaments amb la burgesia que ocasionarà. No sols s'oposen a l'art industrial que comença a produir-se a les ciutats europees com Londres o París, llavors les grans metròpolis del món, sinó que consideren l'artista un ésser superior i incomprès per la societat.


-  El bohemi era :

Aquell individu que triava estar fora del sistema establert i que trencava les normes. Es lliurava als plaers intel.Lectuals, a l’experimentació artística, etc. L'actitud dels artistes modernistes repercuteix en la seva forma de vida. Inconformistes i crítics amb la moral i les formes burgeses (treballar en la indústria, casar-se i tenir fills i fer una vida social determinada) els artistes practiquen la bohèmia, freqüentén els cabarets i mantenen una actitud melangiosa i de tedi que s'anomenarà, seguint uns poemes de Baudelaire, amb el terme anglès spleen. Els seus detractors els consideren desclassats i decadents i aviat el terme "modernista" va ser utilitzat despectivament. També van explorar els anomenats "paradissos artificials". Formes diverses d'arribar a trobar la bellesa i la pròpia creativitat com representa El retrat de Dorian Gray (1891) d'Oscar Wilde. Brillant i iconoclasta, Wilde és un altre símbol d'artista que trenca amb les convencions socials i la moral burgesa. Al final, el pare del seu amant el va denuncia i va passar temps a la presó i després va morir a París, sol i abandonat. Es refugia en un món paral·lel, culte i refinat, i decadent.


-  Quines són les principals característiques de l’obra de Joan Maragall?

La temàtica de l'obra de Joan Maragall és molt diversa. Tots els motius eterns de la poesia hi són presents: l'amor, la natura, el cant a la seva terra i a la seva ciutat, llegendes i herois de Catalunya, els elements espirituals; els temes sempre són tractats amb un lirisme directe i primari, expressiu i sincer. La seva poesia passa per diverses etapes però sempre influïda per dos corrents: el vitalisme, d'arrel nietzschiana, i el decadentisme. En la natura, com en el paisatge i les tradicions –tòpics dels poetes ROMàntics–, Maragall hi veia unes possibilitats vitals, de salut, de regeneració, de l'energia vital.

-  Quan apareix el Modernisme a Catalunya? Quan finalitza? Quina data en marca el final?

La vigència del moviment modernista a Catalunya va ser d'uns vint anys. Va començar amb una sèrie de fets molt significatius com l'Exposició Universal de Barcelona (1888)
, les cinc Festes Modernistes de Sitges (des de 1892) i la creació de revistes (L'Avenç, Els QuatreGats...); continuà amb la fundació de l'Institut d'Estudis Catalans (1907) i la Setmana Tràgica (1909), i culmínà amb la mort del poeta Joan Maragall (1911), moment que és considerat el final del moviment.

-  Quins són els objectius del Modernisme?

Hi confluïen tres grans objectius: la renovació dels materials artístics;
Una valoració de la consciència de ser artista i del valor de la imaginació; i finalment, l'intent de reivindicar el passat històric de ciutats o nacions. El Modernisme va ser un complex moviment cultural europeu que va adoptar
diferents noms segons el lloc on es produïa. Aquest moviment pretenia contribuir a la modernització cultural i artística, gràcies a les posicions crítiques d'un grup de joves intel·lectuals procedents de la burgesia industrial i comercial, i es va desplegar en tots els camps de les arts plàstiques (arquitectura, pintura, escultura...), la música i la literatura.
Hi confluïen tres grans objectius:

La renovació dels materials artístics

Una valoració de la consciència de ser artista i del valor de la imaginació; i finalment, l'intent de reivindicar el passat històric de ciutats o nacions.

-  Quines dues tendències ideològiques destaquen en el Modernisme? Explica cada una de les tendències

 1. El Regeneracionisme, que va adoptar una visió cosmopolita de la cultura, amb un elevat compromís polític i la voluntat de promoure la millora de la     cultura i de la societat a través de l'art.
 2.
L'Esteticisme o decadentisme, que va optar per allunyar-se dels conflictes socials i es va aferrar únicament a l'art, com a salvació individual. Per això, una part del Modernisme català té tanta relació amb la vida bohèmia, és a dir, la vida lliure, sense convencions socials i vivint de l'art, i no dels guanys de la indústria que alguns artistes havien rebut en herència.

-  

Dona el nom d’algun autor destacable dins del moviment del Modernisme

Dins la literatura modernista parlarem de tres autors: Joan Maragall, que va destacar principalment com a poeta, Víctor Català, que va destacar dins el món de la narrativa, i Santiago Rusiñol,
de qui ressaltarem la seva vessant com a autor teatral principalment dins la tendència esteticista.


- Quins noms rep en cada un dels països europeus en què apareix?

Modernisme a Catalunya, Art Nouveau a França, Modern Style a Anglaterra, Jugendstil a Alemanya o Sezessionstil a Àustria.

-  Quins són els altres moviments que apareixen paral·lelament al Modernisme i també el nodreixen?

Simbolisme


Intenten suplantar o canviar la realitat, es a dir, no creuen en el món real. // Impresionisme:
Busquen la bellesa no contaminada per la realitat // Prerafaelitisme:
Busquen l'art per l'art, sense ninguna ideologia. //

Naturalisme


Pretén copsar la realitat de manera absolutament objectiva, per això sovint es diu que es una evolució del Realisme. Regna la crítica social amb un aire bastant pessimista. // Decadentisme:
El seu nom ve per l'atracció que sentien els seus partidaris per tot allò morbós, decadent i malalt, reflexe de la societat canviant de l'època.



- Quina fou la primera revista que promourà el nou moviment cultural i literari? Anomena alguns dels seus col·laboradors.

La revista “L’Avens”. Entre els autors que se sentien associats a l'obra de L'Avenç cal esmentar Joan Maragall, Santiago Rusiñol, Pere Coromines, Ignasi Iglésias, Pompeu Fabra o Cebrià i Manuel de Montoliu, entre molts d'altres.


-  El Modernisme sorgeix com una reacció al passat. Per quin motiu? Amb quina finalitat?

El Modernisme és sobretot una reacció contra el passat. Els artistes i intel·lectuals trenquen amb les convencions creatives i morals. Volen allunyar-se del Naturalisme positivista i conservador que dominava l’escena artística i literària d’aquell moment. Hi ha una clara intenció de canvi, ganes de progressar i aportar novetats en els plantejaments diaris, però partint d’un antecedent conegut. Els ideòlegs del moviment estan completament en desacord amb el seu entorn. El món és heterogeni i contradictori, l’artista crea espais d’evasió, “paradisos artificials” per suplantar la realitat. Els modernistes volen recuperar l’home individual, natural, conscient del seu passat i crític amb el seu present.

L’autèntic modernista té un esperit individualista, un gran desig de sinceritat, insatisfacció subversiva i elegíaca, una imaginació visionària i una emocionalitat morbosa.


-  La teoria de la ‘paraula viva’

La teoria de la "paraula viva" és una concepció ROMàntica de la poesia, segons la qual, l'espontaneïtat , l'emoció pura i la sinceritat en són requisits indispensables. El poeta ha d'esperar els moments d'autèntica inspiració i, aleshores, ha de "dir les coses tal com ragen". Les paraules escrites en aquestes condicions són vives. Un cop escrites, esdevenen sagrades, intocables, i, en conseqüència, el poema no s'ha de revisar, ja que en la revisió perdrien l'espontaneïtat, la puresa i la sinceritat.

TEM


ARIO



Que es el Modernisme?


moviment cultural que es produeix a Europa finals de s.XIX i principis de s.XX.El Modernisme prové de la paraula modern que implica invocació. El Modernisme --> joves, persones importants, volen canviar la societat. 

Isme: estil, corrent, tendència, moviment.


1892: reconeixen publicacions, revistes, premsa. (Modernisme).


1911: mor Joan maragall (poeta)


Van adoptar diferents noms segons el lloc on es produïa: Modernisme (Catalunya), Art Noveau (França) i Modern Style (Anglaterra). 

Qué pretén? 1888-1900 (s.XIX - s.XX)


- Transformar la lite catalana en una cultura moderna i nacional

- Obrir la cultura catalana als nous corrents europeus del moment

- Convertir la llengua en un vehicle eficaç d'expessió

Qui ho dú a terme?


Un grup de joves intel·lectuals procedents de la burgesia industrial i comercial.

Com es difon?


- Diarias i revistes: difonen les idees del moviment i les obres dels autors europeus: avenç, juventud i catalònia. 

- Festes modernistes de Sitges: Es realitzen activitats culturals, donen a conèixer els corrents europeus i les produccions autòctones.

Característiques generals:


- Predomini de la corba sobre la recta

- Riquesa i detallisme de la decoració

- Gust per la asimetria

Dinamisme de les formes


Presència de la natura i d'al·lusions als sentits


Consideren què la pagesia dificulta la modernització de la societat


Corrents ideològics:


-
Vitalisme - regeneracionalisme.  Art per transformar la realitat.

1-S'entén Art instrument per canviar la societat

2-Rebutgen el conservadorisme,es a dir no conservadorisme, burgès

3-Generació pensament de Friedrich Nietzsche

EATECISME (estètica):


-Art a refugi de l'artista (es consolen amb l'art)

-Avenç --> VITALISME deixa d'editar --> entra el decadentisme

-L'art te un valor per un mateix i no un instrument

ART PER ART --> valuós i els artistes no voles que només ho comprin


-Representen bohemis

-Artistes d'allunyar dels conflictes socials (no es compleix)

-2 tipus de bohemia:


    -

Rosa

-> joves revolucionaris--> accepten amb doble moral

    -

Negre-

-> nois no tenen economia estable i volen mantenir el ritme de l'art sense molts recursos.

Característiques literàries:


-Tensió entre l'artista i la societat

-Nietzshe té influència en els personatges: marginació,soledat, incomprensió..

-Tendència personatges femenins


-Autor reprodueix el seu estat d'ànim a través del comportament dels personatges

-Inspiració amb naturalesa

-Defensa llengua moderna pero no la lllengua ¿Masala? , ja que es una llengua del poble

Joan MARAGALL:


va néixer el 19 d'Octubre a Barcelona del 1860. No es resignà a treballar a la fàbrica del pare. Treballà al Diario de Barcelona i a l'Avenç. Mor el 20 de Desembre del 1911. 

- Obres: Reculls poètics: Visions i Cants (1900) i Seqüències (1911)

- Poesia: El comte Arnau. També escriu assaigs: Elogi de la paraula Elogi de la poesia

NARRATIVA: tracta el tema de relació entre l'individu i la societat. L'individu, amb ideals, és incomprès i rebutjat per una societat endarrerida que no accepta als canvis. La natura pren caràcter tràgic: apareix, com una força destructora que oprimeix l'individu. Els habitants del món rural són presentats com ésser primitius que s'aferren a la tradició. 

U-9: EL NOUCENTISME:

El Modernisme es dóna per acabat l’any que va morir Joan Maragall, el 1911, com a data d’inici del Noucentisme s’ha pres el 1906. El Modernisme i el Noucentisme són dos moviments que s’encallaven. 

Coincidències entre Modernisme i noucentisme:


- La catalanitat

- La voluntat de modernitzar el país

- L’interés per la tradició popular

- La preocupació per crear un model lingüístic unificat

- La idea que el poeta té una missió envers la societat a qui ha de guiar (volen crear un model de conducta.)

Diferències del Modernisme i el noucentisme:


Modernisme → Artista marginat del poder i incomprés per la societat, ruralisme, espontaneisme, moviment de signe ROMànitc, interès pels aspectes més sòrdis de la realitat i es conreen tots els gèneres, amb el predomini de l narrativa. 

Noucentisme →Integració de l’intel·lectual en els món social i polític, tenen visió idealitzada de la ciutat, artificiositat retòrica, rigor formal, son mediterraneismes i classicismes, rdtan idealitzats per la realitat i predominen la poesia. 

Des de 1906, el govern impulsà la cultura catalana i la classe dirigent establí una profunda relació amb alguns intel·lectuals i artistes. Per aquest motiu, el noucentisme acabà l’any 1923 quan el govern català fou enderrocat per la dictadura de Primo de Rivera. 

La política d’Enric Prat de la Riba, president de la Mancomunitat de Catalunya, fou essencialment cultural: creació d’escoles, biblioteques, museus, l’IEC (institut d’estudis catalans)
... Aquests nous organismes culturals servien per a convertir Catalunya en un país europeu, modern i, sobretot civilitzat. Aquesta normalització del país no es podia fer sense la col·laboració dels intel·lectuals i escriptors: Eugeni d’Ors, Pompeu Fabra, Josep Carner

La Mancomunitat va recolzar l'educació, en paraules d’Eugeni d’Ors, era “un mediador entre la ciutat i l’educand, que dóna a aquest darrer informacions, se li presenta com a model, li ofereix la possibilitat de treball conjunt, li prepara i li posa problemes per a què es construeix “la seva ànima” i s’integri en el conjunt de la civilitat”.  I per dur a terme aquesta mediació, s’havia de fer la “feina ben feta”. Aquesta premissa, extreta de Goethe però citada per  Eugeni d’ Ors, volia inspirar el desig del professorat català de fer les coses amb cura i gust, fins totes les més simples i senzilles. I, com ser mestre no ere simple no senzill, amb més raó s’havia de fer bé. 

Una gran innovació fou la informació i reciclatge dels mestres a través de les Escoles d’Estiu. Aquesta formació permanent començà l’any 1914 i tenia difondre una escola activa, cultura i catalana d’acord amb els ja esmentats objectius de reconstrucció nacional. 

El model de llengua es basava en la norma i la correcció del català estàndard escollit: el dialecte de Barcelona. La llengua catalana s'allunya conscientment del castellà per reivindicar el seu caràcter propi. Aquesta reforma fou feta per l’IEC i dirigida per Pompeu Fabra.

La literatura noucentista:


La lite només podia reflectir la realitat desitjada (tal com es volia que fos, és una mena de desrealització idealitzant)
, no la realitat real (tal com era). Per això, el primer aspecte literari que prioritzen fou l’article i la perfecció formal.
 Aquest ideal de perfecció només es podia aplicar a un gènere literari: la poesia.
Per això la lite noucentista rebutjà la novel·la i es descantà pels gèneres curts, amb preferència per la producció poètica. 

La literatura era:


-
Classicitzant →preocupada per la forma.


Arbitràri → l’escriptor impossava l’artifici sobre la realitat. L’art, com a bellesa, formal, no necessitava una connexió directa amb la realitat. 

-
Objectius →llenguatge precís i objectius - sense presència del jo ni implicació emocional. 

-
Irònica →és subtil, és claríssim, irónia que s’amaga a través dels versos. 

-
Urbanista: civil →temàtica exemplar, lliçó moral, era tot molt bonic.

Art noucentista:


La uníó entre art i societat ve permetre la formulació d’un idel de bellesa que es reflectia en la construcció de parcs, edificis, escultures públiques, pintures, murals, jardins i plantejaments urbanístics nous. 

Objectius noucentistes:


Un objectiu cabal era modernitzar la cultura i societat per adequar-les al nou segle que començava. Aquesta nova cultura s’havia de basar en una sèrie de conceptes com ara: 

-
“noucentisme” →l’exaltació de present: el terme (nova centúria: 1900)

-
L’arbitrarisme o arbitrarietat → el dret i el deure del creador d’intervenir en la seva obra per dominar-la i ordenar-la. (Aquesta intervenció transformadora no deixava res a l’atzar, tot estava premeditat i escrupolosament planificat; s'oposava a l’espontaneisme). 


-
L’urbanisme o la civilitat → es va recuperar l’ideal del cortesà, de qui tenia les bones maneres acostumbrades entre homes que vivien en societat. El comportament propi bon ciutadà  la demostració d'urbanitat, era tant individual com col·lectiva. La ciutat era el Març ideal per establir un model de vida europeu perfecte. Cultura i civilització anaven unides. La Catalunya Ideal entesa com Catalunya-Ciutat (identificada amb Barcelona) que garantia l’ordre i esdevenia centre de la raó, el seny i el progrés. Aquesta metròpolí exemplificava la modernitat  a tot el país i es distanciava de la rusticitat - ambients rurals.- 

- El classicisme →el retorn als cànons clàssics del seny i la raó: ordre, mesura equilibri, perfecció, obra ben feta, autoritat, intel·ligència, bellesa formal, etc. 

- El mediterranisme →retorn a la civilització mediterrània: la calor del paisatge, el llegat del classicisme pel que fa a l’organització política de les ciutats Estat gregues.

AUTORS



Josep Carner →1884 -1970, es un autor que va més enllà dels trascendens. Entra al món literari ja ben petit. Als 12 anys va publicar la seva primera poesia “L’aureneta”. En 14 anys va entrar a la uní per estudiar dret i filo i lletres i dins de la uní va descobrir el catalanisme polític. Va treballar a l’ Institut d’Estudis Catalans. 

Els primers anys de la poètica de Josep Carner vn estar marcats pel Modernisme.En l’escriptura de Carner trobem dues etapes: noucentisme i la simbolista. 

Obres:


- Fruits saborosos 1906, on recorre els diferents períodes de la vida d’una persona, infantesa, joventut, maduresa, vellesa, relacionant-les amb les fruites que a l vegada amb el seu color mida , olor i gust aisi com les estacions de l’any. 

- El príncep dels poetes

- La paraula en el vent 1914

- Auques i ventalls 1914

- La inútil ofrenda 1924

Eugeni d’Ors →1881, se’l coneix per ser l’ideòleg del noucentisme. Va estudiar dret u filo i lletres. Es va interessar molt aviat en la lite. Escrivia amb els pseudònims. També va ser secretari de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Després de la mort de Prat de la Riba, que era el president de la Mancomunitat de Catalunya, Eugeni d’Ors va haver de dimitir dels seus càrrecs oficials. D’Or no va encaixar bé aquest fet i el 1920 va abandonar definitivament la seva llengua per començar a escriure en castellà. Va morir el 25 de Setembre. 

Obres → Va escriure sobretot gloses. Un tipus d’article breu i de to intel·lectual que apareixia a “La Veu de Catalunya ” allà escribía sobre anècdotes, filo i cultura. D’Ors emprava un estil innovador, un llenguatge treballat, ple d’arcaismes i neologismes. 

- “Glosari” 1906 → les gloses es van recollir a l’obra “Glossari” (1906)

- “La Ben Plantada” 1912 → parlava de Teresa, la dona ideal i que inclou els valors ideològics i estètics del Noucentisme. 

- “Gualba, de la les mil veus” 1915 → explanta la història d’una noia i els seus pares dins d’un món natural

L’Ors va publicar llibres a partir d’una colla de gloses referides a un mateix tema: glosari. De totes les gloses cal destacar: 

- “La Ben Plantada”

Entradas relacionadas: