Morfologia Urbana: Pla de la Ciutat i Funcions Urbanes

Morfologia Urbana: Pla de la Ciutat

L'emplaçament: Lloc físic de l'assentament segons topografia i funció.

Localització: Situació de la ciutat respecte a altres llocs segons la funció.

Tipus de plans:

• Pla irregular: Correspon a la part antiga de les ciutats i fa referència a la ciutat preindustrial d'origen romà o medieval. Estava delimitat per muralles i l'espai interior era una conjunt caòtic d'edificis alts i sense un ordre fix, carrers estrets i irregulats amb un traçat tortuós.

Ex: Granda, Lugo, Àvila...

• Pla ortogonal: Es va originar als s. XIX i XX quan moltes ciutats van derruir les muralles i van construir eixamples. Els carrers es tallen perpendicularment entre ells, provocant que es creïn illes de cases quadrades amb edificis molt ordenats. Els carrers són amples, airejats i assolellats. També es van crear vies en diagonal per facilitar els trajectes transversals.

Ex: Barcelona, Sabadell, Santander...

• Pla radiocèntric o radial: La centralitat d'un edifici o monument històric condiciona la forma d'ordenament del pla de la ciutat o barri. Des d'aquest punt central surten carrers i avingudes que com radis s'allunyen del centre. Es perfecciona amb l'obertura de vies concèntriques (cinturons urbans) permetent la connexió dels barris sense haver de passar pel centre.

Sol ser molt impactant (afavoreix a una visió centralitzada de la ciutat i a la concentració al centre urbà de bona part de les activitats i comunicacions).

Ex: Moscou, París, Amsterdam, Vitòria, Pamplona, Tarragona...

• Ciutat jardí: L'urbanista Howard al s.XX davant els problemes de la ciutat industrial va proposar la creació d'una ciutat amb una trama de carrers irregulars que integressin habitatges unifamiliars, amb pati i jardí, amb activitats productives i serveis, i que havia de ser autosuficient. Aquest model va ser manipulat i es van destinar a construir urbanitzacions com a segona residencia que consumien molt espai. A la pràctica es converteixen en ciutats dormitoris de baixa densitat.

Ciutat funcionalista o racionalista: Le Corbusier al s.XX davant els problemes de la ciutat industrial va proposar la creació d'una ciutat amb alts blocs de pisos que alliberessin part del sòl i dedicar-lo a zones verdes i obertes. Aquest model va ser manipulat i es va destinar a construir una concentració de blocs de pisos de baixa qualitat, amb pocs equipaments i sense espais destinats a les zones verdes i obertes.

Funcions Urbanes

Funció residencial:

• Nucli antic: Si no ha estat rehabilitat, acaba sent un barri degradat amb poques comoditats i serveis. L'habiten persones amb pocs recursos i s'hi inicia un procés de gentrificació, causat generalment pel turisme. S'hi genera un conflicte amb els antics residents i la seva expulsió, perquè els preus comencen a pujar i es prohibeix viure-hi.
• Eixamples: Àrees residencials de prestigi. Tot i així, les classes altes prefereixen viure en barris exclusius, sovint a la perifèria, amb millors condicions. Els habitatges del centre els ocupen oficines o persones de classe mitjana.
• Barris obrers: Es localitzen a les zones perifèriques perquè els preus del sòl solen ser més baixos. Difícil la integració social i cultural amb la resta de la ciutat.

Funció comercial: Caracteritzada pels intercanvis de productes i serveis. Actualment les activitats comercials s'han multiplicat enormement i cada vegada inclouen més productes, aspectes, àmbits i escales. Es poden trobar des de petites botigues especialitzades fins a grans centres comercials. Tant el comerç com les relacions a gran escala estan relacionats amb les facilitats de transport i comunicació. Per això a les ciutats modernes és important tenir un aeroport que connecti amb molts altres, estacions de ferrocarril, centres logístics... Les funcions comercials creen moltes activitats derivades (ex: emmagatzematge) i altres relacionades (ex: assegurances, bancs...).