Morfologia i Proporcions del Cos Humà: Tipus i Mesures

Morfologia i Proporcions del Cos Humà

La morfologia o forma humana està determinada per la combinació genètica de l’individu i la interacció amb els factors ambientals.

Aquests factors poden ser: entrenament físic, alimentació, feina, clima, hàbits, malalties no hereditàries, medi sociocultural, modes...

El mètode utilitzat per a determinar la morfologia és el mètode antropomètric, en el qual s’estudia el somatotip i l'estructura/composició corporal (massa muscular, volum de greix, alçada, pes...).

1. Constitució Corporal

És el conjunt de característiques morfològiques, fisiològiques i bioquímiques que caracteritzen un individu.

Al llarg de la vida, l’individu va canviant, tendint a estabilitzar-se. La major part dels canvis es donen entre els 6 i els 12 anys.

Les característiques que determinen la constitució corporal són:

• Estructura òssia: El desenvolupament i la mida dels ossos determinen els angles del rostre, crani i cos.
• Mida i forma: De les diferents parts del cos (tronc i extremitats).
• Proporció: Relació entre les mesures de les diferents regions i parts del cos, per exemple: proporció entre la mida del cap i el cos.
• Massa muscular: Desenvolupament i volum dels músculs, sol ser major en homes que en dones.
• Adipositat i distribució del greix corporal: Determinat per les hormones sexuals. En els homes s’acumula el greix a la part superior del tronc i l’abdomen, mentre que en les dones s’acumula a les caderes, glutis i cuixes.
• Activitat metabòlica: Reflecteix l’activitat energètica; quan és elevada, l’individu emmagatzema menys greix i és més prim.
• Gènere: Les diferències físiques entre homes i dones es reflecteixen en el desenvolupament ossi, muscular i del teixit adipós.
• Ètnia: Cada grup ètnic té unes tendències característiques de desenvolupament, determinades genèticament.

1.1 Somatotipus o Tipus Constitucionals

• Endomorf o pícnic: Persones d’alçada mitjana amb tendència a engreixar-se i a l’obesitat, acumulen teixit adipós sobretot a l’abdomen. Estructura òssia i muscular poc desenvolupada i dèbil. Cap arrodonit i relativament gran, cara ampla amb formes suaus. Cabell dèbil i amb tendència a l’alopècia. Coll curt i ample. Extremitats curtes. Mans i peus amples i curts.
• Mesomorf o atlètic: Persones de figura esvelta. Major equilibri entre el greix corporal i la massa muscular. Cap amb relleu ossi prominent i cara de forma ovalada allargada. Cabell fort i pell gruixuda. Tronc llarg i musculós, pelvis estreta. Volum de tòrax superior al de l’abdomen. Espatlles fortes i amples. Extremitats fortes. Mans i peus grans.
• Ectomorf o astènic: Persones de constitució prima, amb poc greix corporal, els costa guanyar pes. Cap petit i coll llarg. Cara estreta i ovalada. Nas estret i afilat. Pell fina i pàl·lida. Tronc estret i allargat. Pit aplanat i pelvis ampla. Espatlles estretes i caigudes. Extremitats esveltes i primes. Mans i peus llargs i estrets.

1.2 Tipus de Cos Femení

El tipus de cos femení està determinat pels seus gens, definint les proporcions i la forma de l’esquelet a mesura que es desenvolupa.

Existeixen 4 tipus de cossos femenins, segons la forma geomètrica del tronc:

• Triangle o campana: També s’anomena "pera", espatlles més petites que les caderes.
• Triangle invertit: Espatlles lleugerament més amples que les caderes.
• Rellotge de sorra o diàbolo: L’amplada de caderes i espatlles és pràcticament igual. El perímetre del pit i maluc (cadera) és simètric, tenen una cintura molt definida.
• Rectangle o cilindre: L’amplada de les espatlles, pit, cintura i malucs (caderes) és pràcticament igual, de perímetres simètrics.

2. Variables Antropomètriques

Són les mesures corporals que permeten establir relacions entre elles i comparar-les amb altres individus. Les mesures més utilitzades són: alçada, pes, paràmetres musculars, plecs cutanis i diàmetres ossis.

S’utilitzen els següents aparells de mesura:

• Bàscula: Determina el pes corporal. Té una precisió de 100 g.
• Tallímetre o estadiòmetre: Mesura l’alçada. L’escala graduada ha de ser de 2 m i la precisió necessària d’1 mm.
• Cinta mètrica o cinta antropomètrica: Determina el perímetre, ha de ser flexible però no elàstica, preferiblement metàl·lica. La precisió ha de ser d’1 mm.
• Plicòmetre o compàs de plecs cutanis: També rep el nom d’espessímetre. Mesura el gruix de teixit adipós en determinats punts de la superfície corporal. La precisió ha de ser de 0,1 mm.

2.1 El Pes

És la determinació antropomètrica més comú, s’expressa en kg. S’utilitza la bàscula o balança i s’han de seguir les següents precaucions per efectuar la pesada:

• Portar el mínim de roba i sense sabates ni accessoris.
• La persona s’ha de col·locar al centre i repartir el pes, dret i sense moure's.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha proposat un índex per a determinar si una persona té el pes adequat o bé si té obesitat, sobrepès o aprimament extrem: És l’Índex de Massa Corporal (IMC), s’ha desenvolupat a partir d’anàlisis estadístics i no és un valor exacte.

2.2 Alçada

Es defineix com la distància entre el vertex i la planta dels peus. La mesura es dóna en cm o m i l’instrument per a mesurar-ho és el tallímetre.

S’han de seguir les següents precaucions per efectuar la mesura:

• Postura dreta i sense sabates, peus paral·lels i talons units amb puntes lleugerament separades.
• Braços estirats relaxats.
• Els ulls de l’examinador han d’estar al mateix pla que l’alçada de contacte entre el cap i el panell movible del tallímetre.

2.3 Índex de Massa Corporal (IMC)

IMC = PES / (ALÇADA)²

Amb els valors de pes i alçada es calcula l’IMC, que permet distingir si un pes és adequat en relació a l’alçada (pes ideal) o si s’excedeix amb valors superiors o inferiors, podent ocasionar problemes de salut.

• IMC < 15: Aprimament extrem
• IMC 15 - 18,5: Excessivament prim
• IMC 18,5 - 20,5: Baix pes
• IMC 20,5 - 25: Pes ideal
• IMC 25 - 30: Sobrepès
• IMC 30 - 40: Obesitat
• IMC > 40: Obesitat mòrbida

2.4 Índex de Greix Corporal (IGC)

IGC = CINTURA (cm) / MALUC (cm)

S’utilitza una cinta mètrica no deformable. La cintura es mesura a l’alçada del melic i el maluc (cadera) a la part on més sobresurten els ossos. L’índex de greix corporal (IGC) o índex de cintura/maluc (ICC) s’obté dividint el perímetre de la cintura entre el perímetre del maluc.

• ICC = 0,71 - 0,85: Normal per a dones
• ICC = 0,78 - 0,90: Normal per a homes

Valors superiors: Síndrome androide (acumulen greix a la panxa)

Valors inferiors: Síndrome ginecoide (acumulen greix a la cadera i cuixes)