Morfologia i Funcions Urbanes en un Món Global

Morfologia urbana: ciutats compactes i ciutats difuses

La forma en què la població s'ubica en el territori s'anomena poblament i la seva distribució en aquest territori densitat de població.

Poblament rural

Format per nuclis de població petits que tradicionalment utilitzaven una gran extensió de territori al seu voltant dedicat essencialment a l'agricultura, la ramaderia o l'explotació forestal, tot i que actualment, en molts d'ells, trobem una considerable activitat en altres sectors com els serveis. Aquests nuclis rurals tenen serveis escassos i una densitat de població baixa. El poblament rural pot ser dispers o concentrat.

En els darrers temps, hem anat observant com aquesta dualitat (dispers vs. concentrat i urbà vs. rural) en la interpretació del poblament s'ha difuminat, com a conseqüència de la dispersió de la població del centre cap a la perifèria. Aquest fenomen condiciona el continu rural-urbà, desdibuixant la definició de rural i urbà alhora que els models tradicionals de ciutat compacte es modifiquen per donar pas a les perifèries urbanes de zones que podem qualificar com a ciutats difuses.

Poblament urbà

Com ja hem dit abans, el que entenem per urbà s'ha desdibuixat, un procés agreujat per la globalització i la internacionalització. Tot plegat ha obligat a revisar la definició de ciutat davant les noves realitats i les noves problemàtiques que se'n deriven.

Evidentment, a l'interior de les ciutats sempre s'han donat desequilibris i disfuncions, és a dir, sempre hi ha hagut polarització social. Els últims vint anys del segle XX van veure com la dualitat econòmica es visualitzava en una ciutat dual (òbviament, aquesta dualitat ja era present en comparar les nostres ciutats occidentals, riques i cosmopolites, i les ciutats del Tercer Món, pobres i marginals).

Des d'un punt de vista morfològic, aquesta realitat econòmica i social es tradueix en una clara desigualtat interna de la ciutat, sota formes de segregació i guetització, que genera espais clarament diferenciats sota premisses ètniques (origen), procedència (immigració) o classe social.

A partir d'aquesta realitat, podem començar a parlar de la diferenciació urbana, no exclusivament en base a la seva funcionalitat, sinó també en base a la distribució de la població.

Centre urbà

És el nucli de la ciutat, es tracta d'un espai sobrecentralitzat on es concentren les seus de les grans empreses industrials i financeres i les institucions públiques.

Àrees suburbanes

Són espais habitats fora del nucli de la ciutat amb predomini de modes de vida i elements urbans. Hi són característics els grans conjunts de cases adossades o unifamiliars en urbanitzacions que ocupen grans superfícies.

Àrees periurbanes

Zones d'alta concentració de serveis (centres comercials, estadis, cinemes...) i infraestructures (centres logístics, autopistes...) utilitzats pels habitants de les zones urbanes.

Funcions urbanes

Funció residencial

Funció característica de la ciutat, que ocupa la major part del sòl urbà. Es dóna en totes les ciutats, ja que són llocs de residència de les persones. La funció residencial inclou tota la ciutat, però pot ser escassa a l'àrea més central i pràcticament nul·la a les zones industrials.

Funció comercial

Les ciutats són el centre d'intercanvis de productes i de serveis. Aquesta funció es pot donar en una ciutat simplement en l'àmbit local o en el comarcal per als de la seva zona d'influència (fires i mercats).

Funció industrial

De molta importància en el desenvolupament i morfologia de la ciutat contemporània. En l'actualitat, se situen als polígons industrials, ja que el preu del sòl més enllà del casc urbà és més barat, i als parcs tecnològics.

Funció militar

Antigament, la funció militar era el motiu fundacional de moltes ciutats, perquè servien com a refugi o base estratègica. Actualment, algunes ciutats, pel fet d'estar situades a llocs estratègics, fronterers o de pas, o bé perquè hi ha bases aèries o navals.

Funció política o administrativa

És una altra de les funcions de les ciutats. La capital (d'un país, regió, província) acostuma a ser un lloc on abunden els funcionaris públics, la burocràcia i les empreses dedicades al terciari superior.

Funció cultural

Algunes ciutats tenen l'origen en una funció religiosa com a santuaris o llocs sagrats. Altres són difusores de cultura en tenir un gran patrimoni històric, museus importants o la possibilitat d'organitzar grans exposicions. Hi ha també ciutats que s'especialitzen en educació i recerca i que integren universitats i institucions relacionades amb aquests àmbits.

Funció lúdica i turística

Algunes ciutats tenen com a funció principal el turisme i el lleure gràcies a l'atractiu del seu patrimoni cultural (Granada, Tarragona) o dels elements naturals (Santa Cruz de Tenerife...).

L'àrea central

L'àrea central de la ciutat acostuma a coincidir amb el barri històric i amb els primers exemples. Té les característiques següents:

• Als carrers principals hi trobem un nombre important de funcions terciàries i de serveis (botigues, bancs, bars, restaurants...).
• Aquestes activitats se situen al centre gràcies a l'accessibilitat perquè hi convergeixen molts mitjans de transport que uneixen els diversos punts de la ciutat, regió...
• Té una gran intensitat de circulació que genera grans fluxos de mobilitat durant el dia i molt poca durant la nit i els dies de festa.
• Hi ha una gran pressió per ocupar el sòl d'aquesta zona, cosa que genera una forta competència i un increment del seu valor.

Les ciutats en un món global

Ciutats globals, aquelles regions metropolitanes capaces de transcendir al seu propi territori, gràcies a complexes xarxes de comunicació. S'estableixen així centres neuràlgics de decisió planetària a partir dels fluxos i nodes vitals que conformen aquests sistemes urbans complexos.

Dins d'aquesta reorganització, en podem establir unes característiques bàsiques:

• Especialització funcional: determinada per la capacitat d'innovació, la iniciativa, l'articulació del teixit empresarial, la investigació, la creativitat cultural.
• Cooperació: el progrés o la marginació de les ciutats en el món global depèn de la seva capacitat d'especialització i de la construcció de xarxes i lobbies de ciutats.
• Competència: per aconseguir-ho, cal una bona xarxa de transport i telecomunicacions connectada a nivell internacional i aconseguir una bona imatge internacional, la qual cosa implica tot un esforç de promoció i màrqueting que permetin atraure atenció i, fonamentalment, inversió.

Àrea metropolitana

Formada per una gran ciutat i un seguit de ciutats més petites o mitjanes.

Conurbació

En aquest cas, no trobem un nucli central principal, sinó que tots els nuclis tenen una importància similar.

Megalòpolis

Gran regió urbana formada per diferents conurbacions i àrees metropolitanes, generalment agrupen més de 20 milions de persones, amb diversos nuclis centrals amb nivells diferenciats d'importància i una alta densitat d'intercanvis de fluxos de diferents tipus.