Morfologia i Evolució Urbana: Estructura i Funcions de la Ciutat

Evolució Urbana: Divisió Morfològica i Funcional

La divisió de la ciutat es fa en àrees amb morfologia i funcions característiques. Les funcions principals de la ciutat són:

• Residencial.
• Centres d'organització política i administrativa.
• Llocs de mercat.
• Llocs de producció industrial.
• Centres financers.
• Centres religiosos i turístics.

Des del punt de vista morfològic i estructural, trobem les següents àrees a les ciutats:

1. El Casc Antic

Morfologia i Estructura

• Morfologia: Plànol irregular o regular.
• Estava envoltat de muralles per a la defensa i per cobrar impostos.
• Trama: Tancada, amb habitatges dividits en pisos on vivien els amos i els treballadors.
• Gran presència d'esglésies, convents amb horts i residències senyorials.
• La població podia estar segregada en barris per ètnies.

Evolució i Transformació

La Guerra Civil va suposar la destrucció d'una part del casc antic. El procés de creixement econòmic en els anys 70 va comportar la construcció d'edificis que no guardaven relació amb la trama tradicional i es va experimentar la terciarització (oci, centres comercials i financers).

El resultat va ser una gran saturació, que va ocasionar problemes de gestió dels carrers, deteriorament d'edificis i contaminació acústica. En algunes zones més degradades es van instal·lar persones sense recursos, ja que els lloguers eren barats, i es va produir un envelliment de la població.

Als anys 80, es va iniciar una política de rehabilitació per a recuperar, conservar i revitalitzar aquest espai:

• Es van peatonitzar els carrers.
• Es van enjardinar les places.
• Es van rehabilitar edificis històrics.

Això va comportar un augment de l'especulació i episodis d'assetjament immobiliari (mobbing) per la tornada de gent amb diners per viure en aquesta zona.

2. L'Eixample

Es va trigar a fer-se pels interessos de la burgesia, que tenia molt de sòl i habitatges dins de les muralles. Per dur-lo a terme, es van enderrocar les muralles. En l'espai abans ocupat per les muralles es van construir passejos de ronda o bulevards, que diferenciaven el nucli antic de la nova ciutat.

L'eixample és un espai nou que plasma les idees burgeses: l'ordre, la higiene i l'obtenció de beneficis considerables amb la construcció d'habitatges i comerços.

Fases de l'Eixample

1. Creació: Es va adoptar un plànol regular en quadrícula amb carrers rectilinis i més amples, i una trama de baixa densitat. L'edificació incloïa palauets burgesos i viles enjardinades.
2. Modificacions: Amb el pas del temps, l'eixample va experimentar modificacions, augmentant la densitat.

3. El CBD (Centre de Negocis)

Entre el casc antic i l'eixample trobem el Centre de Negocis (CBD). Constitueix el centre comercial i de negocis. Les seves característiques són:

• Bona accessibilitat.
• Gran concentració de població i de trànsit de dia.
• Reduïda població residencial.
• Gran altura dels edificis.
• Sòl molt car.

4. Els Barris Obrers

La ubicació de les indústries a les ciutats comportava una necessitat de mà d'obra que venia del camp. Els emigrants vivien prop de les indústries, a la perifèria urbana i prop de les ciutats o pobles.

• Morfologia: La trama és anàrquica i apareixen barraques.
• Usos del sòl: Aquestes zones seran residencials i industrials.

El creixement econòmic i el procés d'industrialització a partir dels anys 60 dugué a l'aparició dels polígons d'habitatges. Són operacions urbanístiques destinades a la construcció d'habitatges per a la classe treballadora d'ingressos baixos. La promoció podia ser pública o privada, amb subvenció estatal.

5. Idees de Millora: Ciutat Jardí i Ciutat Lineal

A finals del segle XIX i principis del XX es va tractar de millorar la vida dels treballadors amb idees de valoració de la natura i valoració higienística del sòl i l'aire. Apareixen les propostes de la Ciutat Jardí d'Howard.

Ciutat Jardí

El projecte Howard va donar lloc a barris d'habitatges unifamiliars amb jardí, ocupats per les classes mitjanes.

Ciutat Lineal

Era un gran carrer amb habitatges unifamiliars amb hort i jardí.

6. Barris dels Rics

Xalets i adossats relacionats amb les idees d'Howard.

7. Barris Marginals

Sorgeixen sobre sòl il·legal i sense organització urbanística. L'any 1970 a Espanya hi havia més de 100.000 barraques amb 500.000 persones.

Als anys 20, les cases barates, i als 60, les Unitats Veïnals d'Absorció (UVA), van intentar resoldre el problema de les barraques.

8. Les Àrees Industrials i d'Equipament de la Perifèria

a) Àrees Industrials

Creades en la dècada dels 50 i 60, van ser polígons industrials i tallers sense control, que produïen un impacte negatiu en el medi natural, embussaments i incomoditats per a la població de l'entorn.

b) Àrees d'Equipament

Són fruit de l'actual descentralització de les activitats econòmiques cap a la perifèria urbana. Les més freqüents són grans superfícies comercials i d'equipament.