Moralitat i Ètica: Fonaments, Valors i Desenvolupament Humà

Conceptes Clau de la Moralitat

Universalism i Relativisme Moral

L’universalisme moral afirma que l’ésser humà pot aspirar a establir determinats valors i principis morals com a bons universalment, és a dir, vàlids per a tot ésser humà i per a tota cultura i tota època.

El relativisme moral afirma que no hi ha valors morals que puguin ser acceptats universalment, és a dir, per a totes les persones, cultures o èpoques.

Criteris de les Normes Morals

Les normes morals han de complir els següents criteris:

• Han de ser justificables racionalment, no només per tradició (en contra de la raó).
• Han de ser universalitzables, és a dir, totes les persones han de poder acceptar-los en les mateixes circumstàncies.
• Han de respectar la dignitat humana: no és acceptable cap norma moral que no consideri els altres éssers humans com a valors absoluts.

Fonaments de les Normes Morals

Les normes morals poden obtenir la seva validesa de diverses fonts:

• Déu

  Les normes morals obtenen la seva validesa, en última instància, del fet que Déu, que ha creat el món, és el seu fonament i ha expressat allò que és moralment correcte i incorrecte.

• La Naturalesa Humana

  Les normes morals expressen les exigències de la natura humana, de l’essència de la nostra constitució. És bo allò que s’avé amb la nostra naturalesa, incorrecte moralment allò que no s’avé amb ella.

• La Raó

  Les normes morals són argumentables per la raó. És la raó humana, autònoma i independent, la que fonamenta les normes, la que ens diu el que està bé o malament, sense necessitat de recórrer a la divinitat per justificar-les.

• L'Experiència (Utilitarisme)

  És l’experiència la que ens diu que tots els humans cerquem el que és útil i la que justifica el principi d’utilitat segons el qual és correcte allò que promou el benestar del màxim nombre de persones. Segons Mill, aquest principi es pot fonamentar de forma inductiva, per acumulació d’experiències.

• Els Sentiments (Emotivisme Moral)

  Segons l’emotivisme moral, ni Déu, l’existència del qual no podem assegurar, ni la raó humana, que raona només sobre judicis de fet, poden fonamentar les normes morals. El que anomenem bo moralment és l’acció que genera en nosaltres un sentiment d’aprovació i lloança.

• La Societat / La Tradició

  No és possible justificar les normes morals acceptades per un individu apel·lant a la divinitat ni a la raó. Allò que tenim per bo o dolent no és sinó el que en la tradició, la societat i l’entorn familiar en què ens hem educat és considerat com a bo o dolent. No hi ha una altra justificació superior.

• La Situació Ideal de Parla (Ètica Discursiva)

  Segons l’ètica discursiva existeix una justificació, si més no formal, per a les normes morals que vulguin ser acceptades. És la justificació que es deriva d'una situació ideal de parla, pressuposada per l’existència mateixa del fet comunicatiu humà.

Etapes del Desenvolupament Moral (Kohlberg)

• Nivell I: Premoral o Preconvencional (4 a 10 anys)

  En aquest nivell l’infant o l'individu no pren en consideració la seva societat, ni entén les convencions. Les regles es perceben com quelcom extern. La motivació moral més important és evitar el càstig i obtenir les recompenses de l’obediència.

• Nivell II: Convencional (10 a 13 anys)

  En aquest nivell l'individu té un control intern de la conducta, però d’acord a allò que el grup o la societat en què es mou considera moral. Aquí actuem moralment bé per ser considerats un “bon noi” o una “bona noia”, o bé perquè entenem que és el que toca fer per garantir l’ordre social, sense qüestionar les accions d’acord a principis superiors a la nostra cultura.

• Nivell III: Autònom o Postconvencional (a partir dels 13 anys)

  En aquest nivell l'individu és capaç de donar raons per a acceptar o rebutjar les lleis de la pròpia societat. L'individu jutja les normes de la seva societat des d'una perspectiva segons la qual hi ha principis ètics universals.