Moralistes i Intel·lectuals del Segle XIII: Pensament, Societat i Literatura

Moralistes i Intel·lectuals del Segle XIII

A les ciutats va començar a difondre's el saber i el coneixement, que es transmetia a les universitats. Els llibres, traduïts a les llengües vernacles, van permetre difondre la fe cristiana. En aquest context, van aparèixer dues ordres religioses que es van establir a les ciutats per difondre la religió: els dominicans i els franciscans.

La ciutat experimenta un canvi significatiu. Perquè les ciutats es desenvolupessin, van començar a intercanviar comerç i saviesa, oferint més possibilitats que el camp. Hi havia diversos oficis, com mercaders o metges, i els pobres podien estudiar perquè era gratuït.

L'Impacte de les Ciutats i la Moralitat

Les millors ciutats eren les que tenien ports, ja que atreien més gent, més turisme i comerç. A les ciutats més poblades, les dones ajudaven l'home en el treball. Però si la ciutat oferia més possibilitats, també n'oferia més per pecar. L'Església volia controlar aquesta situació i van aparèixer els franciscans i els dominicans, que regulaven la vida de la gent i també la seva vida sexual. Ho controlaven tot: no avortament, no sexe per plaer.

La ciutat té dues importàncies fonamentals: és la forma de transmetre la religió i permet que la gent pugui millorar la seva vida intel·lectual, amb la creació d'escoles, universitats, etc.

A la universitat, llegien els llibres i després els analitzaven per poder entendre'ls. Van començar a aparèixer enciclopèdies que intentaven recollir tot el saber.

Figures Clau del Pensament Medieval Català

Sant Vicent Ferrer (1350-1419)

Nascut a València, Sant Vicent Ferrer predicava oralment i no escrivia. Va anar a les ciutats a parlar de Déu. Era molt teatral, intel·lectual i lògic. Els seus sermons eren com una xarxa de pesca perquè captaven molta gent. Parlava català, no llatí, i combinava situacions bíbliques amb elements populars. Era masclista (contra les dones) i la gent li tenia por, ja que utilitzava les amenaces.

Francesc Eiximenis (c. 1330-1409)

Francesc Eiximenis escrivia, i els seus llibres els llegia gent important. Escrivia en llengua vulgar (català) i utilitzava exemples populars. Tenia una bona habilitat d'escriure i projectava coneixements universals importants a la gent. Va intentar escriure una enciclopèdia amb l'ajuda del rei Pere el Cerimoniós, però no la va acabar. Va fer quatre volums grans on parlava de tot: la ciutat, Déu, la qualitat, l'educació, els fills i les dones. Creia que era bo que la dona sabés llegir, però amb límit, i que la dona era inferior a l'home per naturalesa. Si tenien la possibilitat econòmica, aconsellava enviar els fills a estudiar. Era més nacionalista i no creia en l'infern.

Bernat Metge (c. 1340-1413)

La seva obra més important és Lo Somni. Bernat Metge era un home intel·lectual i culte, funcionari de la cort. Va néixer i morir a Barcelona. La seva mare es va casar de nou amb un senyor de la cort. Va ser secretari de diversos reis (Joan I, Pere el Cerimoniós). Per ser secretari del rei, calia tenir bona cal·ligrafia, parlar bé les tres llengües oficials de la Corona (català, aragonès i llatí), escriure de manera elegant i culta, i tenir coneixements de la Corona cristiana, gramàtica, retòrica, filosofia i fonaments de dret.

La seva obra Lo Somni tracta sobre diàlegs que ell té amb el rei Joan I, i consta de quatre parts:

• Joan I i Pere parlen de la immortalitat de l'ànima.
• Paren de les circumstàncies de l'amor del rei.
• Orfeu li explica com és l'infern i com de dolentes són les dones.
• Defensa les dones i critica els homes.

Tota l'obra és unitària, amb referències a altres llibres, i és culta. Es creu que va prendre la idea d'Eiximenis.

Ausiàs March (1397-1459)

Ausiàs March va ser un poeta important, el més gran del segle XV, no només català. Va crear la poesia "de cor", que es va fer famosa i seria un model per a les futures generacions. Va escriure en català; no era l'únic que ho feia, però sí l'únic que tenia una força creativa que commovia els lectors. No era l'únic poeta de la família. Va lluitar en guerres a Itàlia, Sardenya i Còrsega; va ser guerrer i es va dedicar a mantenir la seva riquesa i els seus territoris. Al voltant dels anys 40, va fer un replantejament de la seva vida. Era molt egocèntric i pensava que era la persona més enamorada del món, que ell era el centre de tot.

La seva obra dona força a l'amor, escriu sobre l'amor pur i sincer, amb sentiments contradictoris. El seu estil inclou melancolia, tristesa, amor i amor carnal. Combinava la retòrica i la predicació, i s'inspirava en els clàssics llatins. La seva poesia no semblava real, però a la cort tenia molt èxit. La gent no veia la seva obra com una autobiografia, sinó com a poesia.

Els que es van inspirar en March són:

• Quevedo
• Lope de Vega
• Garcilaso
• Autors de la Renaixença: Foix, Carner

Però la persona que realment va fer famós March va ser Raimon, promotor de la Nova Cançó.