Moral provisional i mètode cartesià

Capítol 3: moral provisional

Premises

• Fins que no reconstrueixi els fonaments del coneixement no pot establir una moral definitiva.
• Ser ferm amb les resolucions preses i confiar de moment en les opinions que fins ara tenia.
• Canviar els propis desitjos abans que l'ordre del món.

Capítol 4: aplica el dubte, més important

Té 3 afirmacions: jo, Déu i el món.

Primer principi de l'evidència. No és un coneixement clar i distint perquè els sentits ens enganyen. Per tant tenim el coneixement cert i el fals. El criteri de veritat es divideix en coneixement cert i coneixement fals. En el coneixement clar trobem les idees clares i distintes on no hi ha dubte. Són distintes quan es poden delimitar.

El coneixement fals és dubtable i diferenciem entre les aparences, les demostracions geomètriques i somni/vetlla:

• Aparences: no són fiables.
• Les demostracions geomètriques: les matemàtiques són perfectes però aquells que l'ensenyen de vegades s'equivoquen. Trobem la figura del geni maligne.
• Somni/vetlla: qualsevol cosa que penetri l'esperit (vivències) no són pas més certes que les il·lusions dels somnis.

Identifica el fet de pensar amb el pensament, està clar. I el pensar segons ell, és dubtar. Mentre reflexiona, mentre es fa el procés de crítica, s'adona del cogito (penso, llavors existeixo).

Capítol 5: aplica el mètode a la resta de coneixements sobre les coses, és a dir a les ciències.

Dibuixa un arbre on:

• Arrels: metafísica (jo, món, Déu defineixen la metafísica de Descartes)
• Res cogitans (jo) = substància pensant
• Res infinitum (Déu) = substància infinita
• Res extensa (món) = substància extensa, allò quantificable que es pot mesurar, dividir.

Si Descartes ha aconseguit afirmar l'existència del jo, no és una evidència el cogito ergo sum sense dubte? Una idea simple?

Allò evident com a algo perfecte, l'evidència és perfecte.

Tronc: física

Branques: ciències (Déu ha disposat un ordre de la natura constituït per lleis que regeixen el coneixement científic. Es revela a través de la llum natural/raó. Diferenciem els cossos inanimats com els astres, materials terrestres o plantes. I els cossos animats com els animals (màquines orgàniques) i éssers humans (cos res extensa i ànima res cogitans).

(Visió antropològica dualista)

L'ésser humà es divideix en cos i ànima. Cos (res extensa, màquina orgànica). Funciona com la resta d'animals. Els animals per Descartes són màquines orgàniques, no tenen ànima.

I ànima (res cogitans, esperit/pensament). Inclou tots els processos psíquics. Hi ha 3 processos psíquics amb els quals juga el pensament:

• Sensibilitat, que produeix idees adventícies (idees que venen dels sentits).
• Imaginació, produeix idees factícies que són idees construïdes a partir de les adventícies.
• Enteniment, processa amb idees innates. Són les idees preconcebudes.

Tot i que dins de les idees innates ens centrarem en Déu. Tenim la idea preconcebuda de la perfecció i existència. Si Déu és infinitament perfecte, ha d'existir. Dins de la idea de Déu està la seva existència.

Deu conté totes les perfeccions i existir és una perfecció, per tant Déu ha d'existir. Existeix i es revela com a idea innata.

La sensibilitat i la imaginació es poden posar en dubte. L'enteniment no admet dubte, són idees clares i distintes. Per Descartes, aquestes idees, són les més fàcils d'entendre perquè no són confuses, són simples. Allò simple és perfecte, allò compost és imperfecte. L'ésser humà forma un compost, on allò compost és imperfecte.

Parlem també dins del capítol 5, de les qualitats dels cossos. Hi ha les qualitats primàries i les secundàries:

• Les qualitats primàries: són tractades per l'enteniment. També són quantificables i són essencials.
• Les qualitats secundàries que són captades per la sensibilitat. No són quantificables, ni estan delimitades per tant són confuses. Són subjectives, no puc assegurar que realment estiguin a les coses, són les pròpies percepcions com l'olor, el gust o el color.

Descartes dubtava dels sentits, dels somnis en referència a la vigília i de les meditacions metafísiques. Les raons de dubtar de les proposicions metafísiques apareix un geni maligne.