La Moral Provisional de Descartes: Principis i Regles

La Moral Provisional de Descartes

Quan Descartes se sotmet al dubte, la seua preocupació fonamental és saber quins principis morals el guiaran en la vida diària mentre troba principis absolutament certs. Descartes exposa la moral provisional a la part III del Discurs del Mètode i, amb aquesta, tracta de suplir l’absència momentània de certesa. Aquesta moral cal entendre-la com un mentrestant no arribe a la certesa: com que no puc romandre irresolut en la meua vida pràctica, he d’establir una moral provisional que em proporcione unes normes que em permeten actuar correctament.

Les Quatre Regles de la Moral Provisional

La moral provisional té quatre regles:

Primera Regla: Obeir les Lleis i Costums

La primera regla és obeir les lleis i costums del meu país, mantenir constantment la religió en la qual Déu m’ha fet la gràcia de ser instruït des de la infantesa, i governar-me en la resta de coses per les opinions més moderades i les més allunyades de l’excés que a la pràctica foren correntment acceptades pels més sensats d’entre aquells amb els quals hauria de conviure.

Segona Regla: Constància en l'Acció

Descartes ens proposa l’acció, no la paràlisi del ‘’no sé què fer’’ producte de la incertesa i el dubte. Com que la vida ens obliga contínuament a triar i actuar i açò no admet demores, ens diu que la constància en l’acció és preferible a la inconstància i també més profitosa. Hem de fer resoltament el que hem decidit encara que no n’estiguem totalment segurs.

Tercera Regla: Domini dels Judicis

Aquesta regla és clarament estoica, segueix el principi que no ens afecten tant els objectes com el judici que hi fem. En aquesta moral es distingeix clarament entre allò que depén de nosaltres: els nostres judicis, desitjos… I el que no en depén: el món i la societat en general, el nostre cos i les seues necessitats materials, l’atzar, la riquesa, el poder, etcètera. De manera que si ens afecta més el judici dels objectes que els objectes mateixos, si aconseguim fer-nos amos dels nostres pensaments i controlar els nostres judicis, podrem arribar a la felicitat.

Última Regla: Cultivar la Raó

Com a conclusió, hi ha una última regla: Descartes ens recomana triar la millor entre les diverses ocupacions dels homes. Descartes decideix cultivar la raó i arribar al coneixement de la veritat, el qual necessàriament es condueix cap a una conducta justa i bona, ja que els bons principis no ens poden fer cometre errors. En la moral provisional correm el risc d’errar, però és preferible prendre un principi segur que no prendre’n cap o romandre en la paràlisi. Les màximes morals estan influïdes per autors anteriors:

• Montaigne: seguir les lleis, costums i religió del propi país, atesa la diversitat de costums.
• Aristòtil: seguir les opinions més moderades i allunyades de qualsevol excés.
• Els estoics, especialment Sèneca: en el Consell de ser ferm i constant, o en el de vèncer-se a un mateix més que la fortuna, no desitjar allò que no es troba al nostre abast.
• Sòcrates i Plató: intel·lectualisme moral perquè afirma que ha decidit emprar la vida per a cultivar la raó.