La Moral Provisional de Descartes: Guia per a l'Acció i la Raó

Tercera Part: La Moral Provisional

Descartes distingeix entre la raó teòrica i la raó pràctica, amb els seus diferents nivells d'exigència. Les màximes de la moral han de ser confrontades amb l'experiència del món.

1. La Moral Provisional: Regles per a la Conducció de la Vida

Aquestes regles són provisionals perquè s'adopten, davant la impossibilitat de deixar d'actuar, abans d'haver establert el mètode que ens portarà al coneixement de veritats en filosofia. Atès que no és possible mantenir-se en suspens en l'obrar, és necessari, com a solució temporal (donat que la raó encara no l'ha garantida), acollir-se a una moral provisional, que acabarà sent definitiva, fins que pugui ser revisada i fonamentada racionalment.

2. Les Regles o Màximes de la Moral Provisional

Primera Màxima: Obediència i Moderació

• Obeyir les lleis i costums del país on es viu.
• En la resta de coses, seguir les opinions més moderades i allunyades de l'excés.
• Prendre com a model els homes més sensats que ens envolten.
• Prestar més atenció al que fan que al que diuen, ja que no tots diuen el que pensen.
• Considerar extremada una opinió que aliena una part de la llibertat, que ens compromet a seguir-la quan hem deixat de considerar-la la raonable.

Segona Màxima: Constància i Decisió

• Ser ferm i decidit en les accions.
• Analògicament a l'home perdut en el bosc, ser ferm, almenys s'arriba a algun lloc.
• En la vida, no sol ser prudent demorar les accions.
• Seguir el més probable com si fos vertader.
• Alliberar-se de remordiments, volubilitat, inconstància i inacció.

Tercera Màxima: Autodomini i Adaptació

• Dominar-se a un mateix abans que a la fortuna.
• Res no està enterament a la nostra disposició, tan sols els pensaments.
• Limitar els desitjos allò que és possible, segons la nostra naturalesa.
• Fer de la necessitat virtut.

Quarta Màxima: Cultiu de la Raó

• Dedicar tota la vida a cultivar la raó.
• L'adquisició de veritat és una font de satisfacció.
• La raó és el fonament de les tres màximes anteriors.
• La voluntat és determinada per l'enteniment: és suficient jutjar bé per tal d'obrar bé.

3. Aplicació de les Reflexions i Direcció de l'Ètica Cartesiana

Després d'aquestes reflexions, Descartes s'aplica a suprimir les seves antigues opinions. Es tracta de viure d'una determinada manera, atenent i acceptant exteriorment les lleis del país per tenir, a canvi, la calma i la tranquil·litat necessàries per poder dedicar-se a l'ofici de pensar lliurement. Aquestes regles posen de manifest la direcció de l'ètica cartesiana: la submissió de la voluntat a la raó com a guia de la vida i conducta de l'home.

Moral Provisional: Què fer mentre busquem la veritat?

Descartes proposa un símil: quan hem de fer obres importants en una casa, cal anar a viure a un altre edifici mentre duren les obres. Doncs bé, fins que no tinguem un edifici reconstruït o reformat (i segur), cal actuar segons unes pautes de conducta provisional (moral provisional):

• Ser prudent: Fes com els teus veïns més sensats i moderats, amb els quals has de conviure. En cas de discussió i disputes entre ells, adoptar les més moderades –en sentit aristotèlic de terme mig-.
• Fermesa: Un cop valorats els pros i els contres amb mesura, cal actuar amb decisió i no fer-te masses il·lusions. No esperar ni tenir moltes expectatives del món, per no caure en la frustració.
• Conclusió: Dedicar la vida a cultivar la raó per tal d'avançar tan com es pugui en el coneixement de la veritat seguint el camí (mètode) traçat.

Un cop finalitzades aquestes propostes, explica que durant nou anys, enrolat als exèrcits europeus, va decidir, seguint aquestes directrius, ser espectador sense comprometre's amb els bàndols en disputa en el camp de la vida. En el plànol intel·lectual, va aprofundir en el mètode abans exposat, similar a les matemàtiques. Confiava més en això que no pas en els llibres o en les converses dels "homes de lletres", dels quals tampoc se'n refiava gaire. Va decidir, doncs, aïllar-se i guanyar-se una reputació en un lloc discret abans no hagués aconseguit uns fruits per a la resta d'intel·lectuals europeus.