La moral aristotèlica: felicitat i funció humana

En general, podem dir que la moral aristotèlica és una moral teleològica, perquè totes les decisions que l'ésser humà pren, les pren en funció d'un fi, d'un bé que persegueix: la felicitat.

A més, en la mesura que Aristòtil proposa la felicitat com a finalitat de la bona vida humana, podem dir que la seva moral és eudemonista (felicitat).

La felicitat com a fi últim

Segons Aristòtil, tota acció tendeix cap a un fi, que és considerat el seu bé. El fi que cerquem és, però, diferent en cada activitat i en cada tècnica.

Entre els fins, n'hi ha que els perseguim per ells mateixos i n'hi ha que els cerquem com a mitjans o instruments per aconseguir-ne d'altres.

Tothom està d'acord que el fi suprem de l'ésser humà és la felicitat, perquè la cerquem per ella mateixa i mai com a mitjà per aconseguir una altra cosa. Així, la felicitat és el fi últim, perfecte i suprem de l'ésser humà.

Què és la felicitat?

Quan demanem en què consisteix la felicitat, les persones no s'hi posen d'acord. Alguns la identifiquen amb el plaer. D'altres, interessats per les riqueses, consideren que la felicitat rau en la vida de negocis. Hi ha d'altres, preocupats pels honors, que situen la felicitat en la vida política. Tots, segons Aristòtil, s'equivoquen.

Els que cerquen els honors, els cerquen perquè consideren que això és bo, però llavors el fi de les seves accions és la bondat i no els honors. Per altra part, les riqueses tenen un caràcter merament instrumental, en la mesura que només ens serveixen per a aconseguir altres coses, que són les que ens importen en realitat. Finalment, el bé no es pot identificar amb el plaer, perquè hi ha plaers dolents i béns que no són plaents.

La funció humana

Aristòtil s'ha limitat, fins ara, a dir tot allò que no és la felicitat, però encara no ens ha ofert una resposta afirmativa. Per explicar en què consisteix la felicitat, Aristòtil ha d'analitzar en què consisteix el bé.

Qualsevol cosa, animal, professió, té una funció que li és pròpia. Aquesta funció pot ésser realitzada de forma eficient i excel·lent o malament. Així, una cosa (o un animal o una persona) és bona o dolenta en relació amb la correcta o incorrecta realització de la funció que li és pròpia.

La complexitat de la funció humana

L'ésser humà té diferents funcions. Caldria preguntar-se, però, si a més d'aquestes funcions específiques, l'ésser humà no en té una que li sigui pròpia com a ésser humà, en general.

Aristòtil considera que la funció de l'ésser humà és molt complexa, perquè l'ésser humà és un compost de matèria i forma, de cos i ànima. Així, cada òrgan del cos té la seva funció, igual que cada part de l'ànima:

• Una realitza les funcions vitals bàsiques.
• Una altra, seu del caràcter, la funció sensitiva i apetitiva.
• Finalment, la part pensant s'encarrega de la funció racional.