Monuments Romans a Tàrraco: Guia del Casc Urbà

Monuments Romans al Casc Urbà de Tàrraco

El Recinte Emmurallat

La colònia estava emmurallada perquè ja va esdevenir la principal base militar romana per a les operacions de la Segona Guerra Púnica. És per aquest motiu que la primera gran edificació que van bastir els romans van ser les muralles. Hi podem identificar dues fases de construcció:

• La primera: la muralla reforçada amb torres de planta rectangular, de les quals en coneixem tres (Minerva, Cabiscol i Arquebisbe).
• La segona: la base de blocs megalítics en els quals s’obrien unes portes petites per les quals només s’hi podia passar a peu.

La muralla va tenir una longitud de 4.000 metres, però actualment només en queda una cinquena part a la zona alta.

El Circ Romà

Era l’edifici destinat a les curses de cavalls i carros. Estava situat entre la Via Augusta i el Fòrum de la Província, a la zona alta. Tenia una forma allargada amb els costats curts corbats i una capacitat d'entre 20.000 i 25.000 espectadors. El circ de Tàrraco es va construir al segle I, sota el mandat de l’emperador Domicià. Té la particularitat d’haver-se construït dins de la ciutat i està considerat un dels circs més ben conservats de l'Occident. Una de les torres del Fòrum Provincial (la Torre del Pretori) oculta les escales que permetien el pas des de la ciutat baixa fins al Fòrum Provincial, a través del circ, amb el qual estava comunicat mitjançant passadissos subterranis.

L'Amfiteatre Romà

Construït a començaments del segle II, es troba fora de les muralles i molt a prop de la platja del Miracle. Té una planta el·líptica de 130 x 102 metres i una capacitat de 14.000 espectadors. Tenia dos elements funcionals fonamentals: l’arena (és el centre on es desenvolupen els espectacles) i la càvea (on se situava el públic; estava situada damunt d’un pòdium per protegir els espectadors quan se celebraven actes amb feres). Per sota de les grades hi ha una sèrie de passadissos que comunicaven els sectors de les grades, els vomitoria (les portes d’accés). L’any 259 dC, a l'arena d'aquest amfiteatre va tenir lloc el martiri del bisbe Fructuós. Allà mateix, en commemoració, s'hi va construir una basílica, sobre la qual posteriorment es va edificar l'església de Santa Maria del Miracle.

El Teatre Romà

Es va construir a la zona portuària, molt a prop del Fòrum de la Colònia. Aprofitava el pendent del terreny per a la cavea. Encara se'n conserven: la cavea, l'orchestra i la scaena. Del gran mur del fons de l'escenari (scaenae frons) se n'ha conservat la fonamentació. En aquest mur s’obrien portes (valvae) per permetre l'entrada i la sortida dels actors. Pel que fa a la cavea, les estructures visibles en l’actualitat es corresponen amb les cinc primeres grades entorn de l'orchestra (espai destinat a persones d’alt prestigi). Al costat del teatre s’hi va projectar una zona enjardinada amb una font i un estany.

Els Fòrums de Tàrraco: Provincial i de la Colònia

El Fòrum Provincial

El Fòrum Provincial ocupava la zona alta de Tàrraco. L’accidentada topografia d’aquest terreny va comportar l’execució de grans treballs d'enginyeria, com ara la creació de terrasses artificials. Part dels seus murs encara són visibles en nombrosos punts del casc antic de la ciutat. Era un centre administratiu i religiós, estructurat en diversos espais. A la terrassa superior hi havia una plaça porticada amb un temple dedicat al culte imperial. Actualment, aquesta zona està ocupada per la Catedral i les cases del voltant. A la terrassa del mig hi havia una plaça de grans dimensions, envoltada per un pòrtic de columnes, que acollia la seu del govern provincial (Concilium Provinciae Hispaniae Citerioris) i diversos edificis administratius. La zona central de la plaça estava enjardinada i decorada amb escultures. Als seus extrems hi havia torres (com la Torre de l'Audiència i la Torre del Pretori, que encara es conserven).

El Fòrum de la Colònia

El Fòrum de la Colònia es trobava a la part baixa de Tàrraco. Aquí es concentrava l’activitat pública de la ciutat. S’ha documentat una primera plaça amb un fòrum dedicat a la Tríada Capitolina, però més tard va patir una important transformació urbanística. També hi havia tabernae (botigues) i una cúria (edifici per a reunions del senat local). No es té certesa sobre si hi havia un temple principal, ni sobre l'abast de les seves funcions polítiques, judicials, etc. Aquesta part baixa de la ciutat estava destinada principalment a la zona residencial i a l'ús quotidià dels ciutadans.