Monuments romans de Roma: Colosseu, Panteó, August i Trajà

Colosseu: història i arquitectura

El Colosseu es va construir al segle I dC, durant la dinastia Flàvia, amb la idea de recuperar l'espai públic després dels abusos de Neró. Van aprofitar el lloc on hi havia el llac de la Domus Aurea per convertir un espai privat en un equipament per al poble. L'arquitectura romana d'aquell moment combinava elements clàssics amb innovacions com el formigó i les voltes. Allà s'hi feien espectacles de gladiadors, caçes i fins i tot batalles navals, que servien per entretenir la gent i, sobretot, per reforçar la propaganda imperial. A l'època renaixentista i barroca, el Colosseu ja era vist com una ruïna admirable i un model per a molts artistes.

Té planta el·líptica amb l'arena central i graderies concèntriques que podien acollir uns 50.000 espectadors. L'accés era molt eficient, amb galeries, escales i vomitoris.

A l'exterior té quatre nivells: els tres primers amb 80 arcs de mig punt i ordres superposats (toscà, jònic i corinti) i un quart pis amb pilastres i finestres. A sobre hi havia el velarium, un tendal gegant. La coberta interior combina voltes de canó i d'aresta. Sota l'arena hi ha l'hipogeu, on hi havia mecanismes, passadissos i gàbies, i fins i tot el podien omplir d'aigua per fer naumàquies. En resum, és un exemple clar de l'arquitectura romana imperial: monumental però alhora molt funcional.

Vespasià el va promoure i Titus el va inaugurar. Era un «regal» al poble però també un instrument de propaganda. L'objectiu era oferir espectacles massius que reforcessin la imatge de l'emperador com a benefactor. Amb el temps ha passat de ser un espai d'entreteniment a convertir-se en un símbol de Roma. Malgrat terratrèmols i espolis, avui és una icona turística i un exemple únic de l'arquitectura de l'espectacle.

Panteó d'Agripa i Adrià

El primer Panteó va ser construït per Agripa l'any 27 aC, però es va cremar. Adrià el va reconstruir al segle II dC. La seva cúpula és una de les grans fites de l'enginyeria romana, perquè porta al límit la resistència del formigó. Era un temple dedicat a tots els déus i simbolitzava la unió entre el món diví i el món humà.

Té un pronaos octàstil amb columnes corínties de granit i un frontó amb la inscripció d'Agripa. Darrere hi ha un tambor cilíndric que sosté una cúpula hemisfèrica de 43 metres de diàmetre. L'òcul central, de 9 metres, és l'única font de llum. L'interior és circular, amb capelles i fornícules alternades i decoració de cassetons que es fan més petits a mesura que pugen, reforçant l'efecte de grandiositat. L'edifici utilitza opus caementicium i maó, amb contraforts que distribueixen el pes.

El Panteó era un temple dedicat a tots els déus, amb set absis per a les divinitats celestes. La cúpula representa la volta del cel i l'òcul, el Sol. Adrià fins i tot l'utilitzava com a tribunal. El 609 fou convertit en església i això el va salvar de la destrucció. Al segle XVII, Bernini va reutilitzar el bronze de la cúpula per al baldaquí de Sant Pere.

El Panteó ha influït arquitectes com Brunelleschi, Bramante, Miquel Àngel, Bernini i Palladio, i és un referent absolut en la història de les cúpules.

August a Prima Porta

Es va trobar el 1863 a Prima Porta. Aquesta escultura es va convertir en el model del retrat imperial romà dempeus, i després molts emperadors la van copiar. Aquest tipus d'estàtues es repartien per tot l'Imperi per reforçar la imatge d'August i fer propaganda del seu govern.

August apareix dempeus i descalç sobre un pedestal, amb túnica, cuirassa musculada amb relleus i capa militar (paludamentum) que sosté amb el braç esquerre. El braç dret, alçat, transmet autoritat. A la cama dreta hi ha un Cupido sobre un dofí, que simbolitza l'origen diví i ajuda a sostenir l'escultura. La composició segueix el model grec del Dorífor de Policlet, amb el contrapposto. El rostre, però, no és idealitzat, sinó que mostra les faccions individuals d'August, rejovenides, però amb un retrat psicològic que barreja autoritat i humanitat. L'escultura estava policromada amb colors vius, i la part posterior és menys treballada perquè es col·locava contra una paret o en una fornícula.

L'obra mostra August com a general romà. En l'original, en bronze, apareixia calçat; en la còpia en marbre, feta després de la seva mort, la seva esposa Lívia va voler que fos representat descalç per simbolitzar que ja era a l'Olimp.

Columna de Trajà: relleu i memòria

Es va construir per commemorar les victòries de Trajà contra els dàcics. També feia de tomba, perquè a la base hi havia les seves cendres. Representa el moment de màxima expansió de l'Imperi i la importància de deixar memòria de les conquestes.

La columna té un pedestal quadrat i un fust cilíndric recobert amb un fris helicoidal de 200 metres. Té 23 voltes i unes 2.500 figures. El fris explica les campanyes dàciques amb escenes molt detallades: batalles, discursos, construccions, rituals… Les figures són més grans a la part superior per corregir la perspectiva. A dins hi ha una escala de cargol que porta al mirador. Originàriament hi havia una estàtua de Trajà, avui substituïda per Sant Pere.

És un monument de propaganda política que glorifica Trajà com a líder exemplar. Els relleus no només expliquen la història, sinó que transmeten valors romans com disciplina, ordre i pietat. La columna es va convertir en model per a moltes altres, com la de Marc Aureli i, més tard, la columna Vendôme. És un exemple perfecte de com els romans combinaven arquitectura i escultura per crear un relat històric.