Monuments Romans d'Emèrita Augusta (Mèrida)

Muralla d'Emèrita Augusta

Emèrita Augusta era una ciutat envoltada per una muralla de tram irregular per raons topogràfiques, amb torres de defensa de planta circular, ja que estava envoltada de pobles indígenes que no sempre acceptaven de bon grat la romanització. Aquesta muralla comptava amb quatre portes d’entrada que corresponien a les sortides dels dos carrers principals.

Els Fòrums de Mèrida Romana

Hi havia dos fòrums: el provincial, ja que era capital de província. S’hi accedia per l’arc de Trajà, que en la seva època estava recobert de marbre. Aquí hi havia els edificis destinats a l’administració de la província. S’hi van trobar restes d’un temple dedicat al culte imperial, datat a la segona meitat del segle I aC. El municipal, on es resolien els assumptes locals. Aquest fòrum es trobava a l’encreuament de dos carrers principals i estava pavimentat amb lloses de marbre. Hi havia una basílica destinada als afers judicials i també un temple erròniament anomenat temple de Diana, perquè es creu que era dedicat al culte imperial.

La Casa de l'Amfiteatre

La ciutat va prosperar ràpidament i prova d’això són les restes de domus senyorials de grans dimensions trobades a Emèrita Augusta. Un bon exemple n’és l’anomenada casa de l’Amfiteatre, de proporcions considerables. Comptava amb un peristil amb un total de 18 columnes, amb un pou central. Les habitacions principals, així com els passadissos, estaven pavimentades amb bonics mosaics amb dibuixos geomètrics, escenes de verema o escenes marines amb peixos. Sembla que al principi del segle IV dC aquesta casa va ser abandonada i el seu espai va passar a ser una necròpoli.

La Casa del Mitreu

Situada fora de les muralles hi ha la casa del Mitreu, amb un atri central delimitat per columnes sobre les quals hi havia el compluvi, una obertura al sostre per on lliscava l’aigua de pluja que anava a parar a l’impluvi, un dipòsit recobert de marbre. Al costat de l’atri hi havia una habitació amb un gran mosaic anomenat mosaic cosmològic, en el qual es personifica la concepció i l’evolució del món. En aquesta domus també hi havia unes termes privades de les quals es conserva un caldari amb banyeres decorades amb mosaics de motius geomètrics i florals i unes estances subterrànies, a les quals s’accedia per unes escales on es conserven unes pintures murals magnífiques. Sembla que eren dormitoris d’estiu.

El Teatre Romà de Mèrida

Pel que fa al teatre, és el més ben conservat de la península, amb un aforament per a unes 6000 persones. La part més espectacular és la scanae frons, formada per dos cossos de columnes corínties. L’espai que hi havia entre les columnes era guarnit amb escultures. Al davant hi havia l’escenari pròpiament dit, el pulpitum, recobert de fusta, sota del qual es guardaven els elements propis d’escena. En la part posterior de l’escena hi havia les cambres, que eren utilitzades pels actors, amb un peristil enjardinat i una petita capella per al culte imperial. Els espectadors es distribuïen, mitjançant passadissos, a les grades, la cavea. Els senadors i les màximes autoritats ocupaven l’orchestra, un espai semicircular, pavimentat amb marbres de colors blanc i blau. Quan es va impulsar el cristianisme en el món romà, les representacions considerades paganes van ser suprimides i el teatre va caure en desús fins fa pocs anys. Actualment, en els mesos d’estiu, s’hi celebra un festival de teatre clàssic.

L'Amfiteatre Romà de Mèrida

L’amfiteatre tenia una capacitat per a 15000 espectadors, inaugurat l’any 8 aC. L’edifici estava format per una pista central, arena, de forma el·líptica on es duia a terme l’espectacle. Al centre hi havia una gran fossa amb forma de creu que servia de magatzem. L’arena estava envoltada per unes grades. De les tres zones que formaven la cavea, només es conserva la inferior, ja que les dues superiors es van utilitzar de pedrera per a construir els edificis del voltant.