Monuments romans: Colosseu, Panteó, August i Columna Trajana
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en
catalán con un tamaño de 6,19 KB
Colosseu (Amfiteatre Flavi)
Fitxa tècnica
- Cronologia: 72–80 dC
- Materials: marbre / travertí / formigó / maó
- Capacitat: 50.000 espectadors
- Tipologia: amfiteatre romà
Context històric
Segle I, dinastia Flàvia; construït sobre el llac de la Domus Aurea de Neró per recuperar espai públic; espectacles com lluites de gladiadors, caçeres de feres i batalles navals (naumàquies); instrument de propaganda del poder imperial.
Lectura formal
Planta el·líptica amb graderies concèntriques; quatre nivells amb arcs superposats (dòric/toscà, jònic i corinti), quart nivell amb pilastres i finestres; velarium superior que protegia el públic del sol; hipogeu amb gàbies i mecanismes per inundar l’arena (naumàquies); voltes de canó i d’aresta; accés organitzat amb galeries i vomitoris per facilitar el moviment del públic.
Interpretació
Propaganda imperial, monumentalitat, espectacles massius, exemple d’arquitectura de l’espectacle i d’enginyeria avançada.
Panteó de Roma
Fitxa tècnica
- Cronologia: 118–128 dC (Adrià)
- Materials: formigó / marbre / granit
- Dimensions: cúpula de 43 m; òcul de 9 m
- Tipus: temple dedicat a tots els déus
Context històric
Simbolitza la unió home-divinitat; reconstruit per Adrià sobre un edifici anterior d’Agripa; posteriorment es va convertir en església (Santa Maria dels Màrtirs).
Lectura formal
Pronaos octàstil amb columnes corínties i frontó triangular; tambor cilíndric que sosté la cúpula hemiesfèrica; interior circular amb capelles i fornícules; cassetons decoratius decreixents cap a l’òcul per alleugerir el pes i donar sensació de profunditat; contraforts que asseguren l’estabilitat; l’òcul central aporta llum i ventilació natural, creant un efecte monumental dins l’espai.
Interpretació
Símbol religiós i polític; influència determinant en l’arquitectura occidental; la cúpula es percep com a representació de la volta celeste i l’òcul com a estret vincle amb el Sol; destaca la monumentalitat i l’enginyeria romana.
August de Prima Porta
Fitxa tècnica
- Cronologia: 20 aC (bronze) / còpia 14 dC (marbre)
- Dimensions: 2,04 m
- Tipologia: escultura exempta
Context històric
Retrat imperial encarregat pel Senat i distribuït a les províncies com a propaganda política; crea el model de retrat imperial a peu.
Lectura formal
August apareix dempeus en contrapposto, tors recte i maluc lleugerament elevat; braç dret alçat en gest d’autoritat i braç esquerre sostenint el paludamentum. Porta cuirassa amb relleus de victòries militars i figures divines. A la cama dreta hi ha un Cupido sobre un dofí indicant l’origen diví; el rostre està rejovenit amb faccions particulars i el cabell treballat amb rínxols; descalç per simbolitzar la divinitat; la part posterior és menys treballada.
Interpretació
Exaltació del poder, legitimitat divina, combinació de tradició grega i realisme romà; model de retrat imperial àmpliament imitat.
Columna Trajana
Fitxa tècnica
- Cronologia: 107–113 dC
- Material: marbre de Carrara
- Alçada: 39,86 m inclòs pedestal
- Tipologia: columna triomfal
Context històric
Commemoració de les victòries de Trajà contra els dàcics; funció de propaganda militar i sepulcral, amb les cendres de Trajà a la base; reflecteix la màxima expansió de l’Imperi Romà.
Lectura formal
Fust cilíndric amb un fris helicoidal d’uns 200 m que mostra aproximadament 2.500 figures en relleu narratiu; escenes de batalles, rituals, discursos i construcció de fortificacions; 23 voltes; escala de cargol interior fins a l’mirador; franges progressivament més grans cap amunt per corregir la perspectiva i facilitar la lectura des de baix; combina escultura narrativa i arquitectura, creant un efecte monumental i propagandístic.
Interpretació
Propaganda militar i política, exaltació de Trajà, model de relleu narratiu, fusió d’arquitectura i escultura, que reforça valors romans com la disciplina, l’ordre i la pietat, immortalitzant la memòria de l’emperador.