Monuments Emblemàtics: Torre Eiffel, El Pensador, Nit Estrellada, Guernica, Pavelló Alemany, August Prima Porta, Teatre d'Epidaure i Panteó

Torre Eiffel

Context: Ens situem a França republicana a finals del segle XIX, concretament a París, capital de l’art i la cultura. Aquest estil agafa el ferro com a element bàsic de la construcció. La Torre Eiffel està feta únicament de ferro i es converteix en el model a seguir d'aquest estil ja que aquest material és portat a la seva màxima expressió. Dins d’aquest context, apareix l’enginyer i arquitecte Gustave Eiffel. Les seves construccions agosarades el van portar a fer un dels monuments més significatius de França.

Descripció Formal

• Feta pels nous materials: ferro, vidre i ciment.
• Valor arquitectònic i estètic.
• Els elements sustentadors són els quatre pilars de sota inclinats i els elements sustentats són les plataformes, l’estructura superior i els arcs que uneixen els pilars.
• 1887 fins 1889
• Presenta una forma piramidal ample als baixos amb quatre pilars i més estreta a mida que s’alça.
• ↕ 300m + 24m de l’antena de ràdio (afegit posteriorment)
• Forma piramidal dividida en 4 parts separades per 3 plataformes, potencia la sensació de verticalitat.
• L’estructura està dividida en quatre parts:

• 1r bloc→ ↕ 57m, funció de base, planta rectangular format per 4 grans pilars que descansen damunt de 8 gats hidràulics i units per 4 arcs
• 2n bloc→ ↕ 115m, planta rectangular s’aixequen unes altres quatre potes amb una lleugera inclinació cap endins
• 3r bloc→ ↕ 274m, els pilars es troben i arriben fins a un mirador
• 4 costats idèntics→ prototipus de la simetria

A l’interior hi ha escales, ascensors, restaurants, magatzems, botigues i un museu (situat a les dues plataformes inferiors). Tota la plataforma és una galeria que permet una vista de 360 de la ciutat francesa. És on convergeixen els quatre pilars, convertint aquest nivell en un mirador.

Entorn i integració Urbanística

La Torre Eiffel està situada al Champs de Mars de París. És el monument més alt de la capital francesa, fent que es pugui veure de qualsevol lloc. Està al costat del riu, fent que disposi del seu propi espai, amb una proporcionalitat i integració urbanística perfectes.

Funció, contingut i significat

Actualment, la Torre Eiffel té una funció propagandística, simbòlica, turística i d'antena de comunicacions. L’estructura metàl·lica de la Torre Eiffel no va ser gaire acceptada en un principi per la població francesa. Poc acostumats a aquest estil d’arquitectura, Eiffel va innovar al presentar aquest projecte al concurs per construir l’obra encarregada per l'Estat francès per l’Exposició Universal del 1889 per commemorar el centenari de la Revolució Francesa. Gustave Eiffel va presentar aquest mateix projecte a Barcelona uns anys abans per l'Exposició de 1888, però es va rebutjar per construir un arc de triomf.

El Pensador

Context Històric: L’impressionisme és el canvi més important en quant a concepció estètica que es produeix després del Renaixament. El marxisme i l’anarquisme proposaven grans i utòpics canvis socials i els artistes aplicaren el “canvi” definitiu a un art caduc del passat.

Biografia

• Rodin, Un dels escultors més influents de la seva època.
• Rodin va viatjar a Itàlia, on es va sentir atret pel tractament del moviment i pel treball de la musculatura en les obres d’escultors renaixentistes com DONATELLO I MIGUEL ÀNGEL.
• Al tornar d’Itàlia, va aconseguir reconeixement gràcies a la participació als salons de París i escultures amb característiques del seu estil (duresa en la forma i laboriós modelatge de la textura.)

Descripció Formal

Com elements tècnics el pensador és una escultura que està feta amb bronze mitjançant la tècnica de la fosa, que consisteix en fer una estàtua de fang, recobrir-la amb cera i tornar-la a cobrir amb un material que no es desfà amb la calor. Es posa al foc, i la cera es desfà, deixant un lloc buit entre la capa de fang i el material refractari. Llavors s’aboca el bronze fos a sobre del buit on hi havia la cera abans i es deixa refredar. Es desmotlla l’estàtua, es tanquen els canals i es poleix. Aquesta figura és una estàtua monòcroma, i és un tipus d’escultura exempta o de volum rodó sedent. Rodin realitza l’escultura d’un home nu, amb els braços, les mans i els peus desmesurats, assegut en una roca. El tors de la figura està lleugerament inclinat endavant el personatge, amb el cap descansat a la mà dreta i el braç esquerre relaxat a la falda, està en ACTITUD DE PROFUNDA REFLEXIÓ.

Temàtica

El pensador s’ha convertit en la representació d’un personatge anònim immers en les seves preocupacions. En un primer moment, Rodin va realitzar aquesta escultura com la imatge de Dante, el gran poeta florentí autor de la Divina Comèdia. No tenia la intenció que la imatge s’assemblés físicament al poeta, sinó la de modelar una metàfora del pensament de l’home enfrontat a la tragèdia del seu destí mortal. Possiblement la figura formava part del gran projecte que l’artista francès havia ideat per a una gran porta per al museu d’arts decoratives de París, que tenia com a motiu central precisament el famós llibre de Dante. La Magnitud del projecte, titulat ‘’La porta de l’infern’’ i inspirat en la Porta del Paradís de Ghiberti, va superar a l’artista i mai no es van acabar les 186 figures que havia pensat inicialment.

Nit Estrellada

Context Històric: El impressionisme és el canvi més important en quant a concepció estètica que es produeix desprès del Renaixament. El marxisme i l’anarquisme proposaven grans i utòpics canvis socials i els artistes aplicaren el “crack” definitiu a un art caduc del passat. El postimpressionista és de Van Gogh perquè li dona un altre sentit a la llum.

Biografia

• Comença vocació artística als 27 anys arran profunda crisi religiosa convençut de que a través de la pintura podria portar algun consol a la humanitat.
• Pinta només escenes de camperols holandesos fins que ingressa aconsellat a l’Acadèmia de pintura d’Amsterdam.
• 1886 va París, s’influencia del Impressionisme i l’estampa japonesa i es centra en expressar amb el color.
• 1888 s’instal·la a Arle (França) on conviu amb Gauguin i pinta el millor gràcies a l’ajuda econòmica del seu germà Theo.
• El seu delicat estat mental el porta a patir constants crisis nervioses i finalment mor.

Descripció Formal

Tela dividida en dues meitats: Inferior: vista llunyana d’un poble sota unes muntanyes. Superior: destaca la brillantor dels astres del cel. Parts unides per dos xiprers que trenquen verticalment la composició del quadre i per la torre del campanar del poble. En part inferior: cases de la ciutat es representen a partir de línies rectes i figures geomètriques bàsiques. Arbres i muntanyes perfilats mitjançant línies corbes seguint paràmetres de repetició que anul·len el dinamisme i creen una sensació d’orde i tranquil·litat. Apareixen onze estels brillants i una gran lluna que desperten sensació inquietant de caos i de vitalitat perquè Utilitza pinzellades dinàmiques i sinuoses, sensació reforçada per dos remolins que dominen el centre de l’obra. Gamma cromàtica de verd, groc taronja i blau. Blanc i groc permeten mostrar lluminositat en un cel nocturn. Línies negres que marquen el contorn de les cases, arbres i muntanyes ajuden a dominar la mescla cromàtica. En el cel no ho fa i el groc s’expandeix i anul·la la forta presència del blau.

Temàtica

Obra pintada quan estava al sanatori de Saint-Rémy on fou internat després d’un dels seus atacs. En una carta al germà li diu que ha vist el camp des de la finestra i només es podia fixar en l’estel del matí. Aquesta estel la relacionen amb la gran llum blanca al costat dels xiprers. El poble que es representa es fictici ja que la torre de l’església evoca clarament al seu país natal Holanda. Per tant hem d’interpretar l’obra des del vessant emocional. Per ell la mort no era abominable i cruel, per tant podem interpretar el quadre com una imatge de la redempció espiritual del propi pintor representada pel xiprer (arbre relacionat amb cementiris) i els estels brillants (sempre el feien somiar).

Guernica

Context Històric: El bombardeig de Guernica es va produir el 26 d’abril de 1937 per la legió Còndor Alemanya (amb participació italiana) durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939). El 24 de maig es va inaugurar l’exposició universal de París i el 12 de juliol va entrar en funcionament el pavelló espanyol (on estarà exposat el Guernica i obres d’altres artistes com Joan Miró). El bombardeig de Guernica es el primer bombardeig sobre població civil.

Biografia

• Precoç en l’aprenentatge de l’art pictòric.
• 1900-1904 alterna residència entre Barcelona i París rep moltes influències.
• Quan s’instal·la a la capital francesa el rosa esdevé el color dominant de les seves composicions (època rosa).
• 1907 inicia camí en el cubisme per influencia de Cèzanne i art primitiu. Estil que domina fins 1925 que comença a crear obres de gran expressivitat.
• Acaba 2na guerra mundial i s’instal·la a Vallauris on inicia una de les etapes més fecundes i creatives de la seva trajectòria artística.
• Coincideix amb etapa personal molt positiva, sovint utilitza el seu art com a element propagandístic i instrument contra la guerra.

Descripció Formal

Escenari arquitectònic angoixant en què a penes reconeixem finestres, una teulada, un terra de rajoles i una taula. Hi apareixen 9 figures: sis persones i tres animals. Caos aparent però totes les figures estan estructurades a partir d’una gran piràmide compensa per dos eixos verticals situats als extrems. Vèrtex superior del triangle es troba al centre (proper al capdamunt del quinqué que aguanta la dona que entra per la finestra) i baixa en diagonal cap als extrems inferiors. Dintre de la piràmide trobem el cavall amb una llança calada al costat, una dona semi nua que fuig i sotes les potes de l’animal un soldat esquarterat. A la part esquerra hi ha una tràgica maternitat i un toro ordenat en sentit ascendent i al costat un ocell en la penombra. La part dreta esta ocupada per la imatge dramàtica d’una dona amb els braços aixecats atrapada en un incendi. La multiplicitat fraccionada de l’espai real present en la figura del cavall, el toro i fins i tot la desfiguració fàcil de les persones contribueix a donar sensació caòtica i destructiva de les bombes i les boques esfereïdores obertes de manera desmesurada de l’interior de les quals sobresurt una llengua punxeguda creen un clímax expressiu difícil de superar. La llum del quadre es totalment artificial, està marcada per la geometrització i la multiplicitat cubista. Gamma cromàtica de blanc negre i gris per l’impacte produït per les fotografies dels diaris.

Temàtica

El govern de la Segona República encarrega al gener una obra per a l’exposició Internacional celebrada a París l’any 1937. Al abril (Guerra Civil) els avions de la legió Còndor alemanya van bombardejar la localitat basca de Gernika on només quedaven infants, dones i vells. Això va capturar la seva atenció ràpidament i l’1 de maig va iniciar la pintura per denunciar al món l’atac aèria per les forces de l’aviació nazi.

Pavelló Alemany

Context Històric: El començament del S.XX va quedar marcat per la crisi de la Primera Guerra Mundial (1914- 1918). Nou paper de la dona a la societat. Caiguda dels imperis (Rússia, Alemanya, Àustria-Hongria) i remodelació de les fronteres europees que s’havien mantingut gairebé inalterables des del Congrés de Viena. Arribada de les idees marxistes al poder per primera vegada (Revolució Russa,1917). Els Estats Units: Potència politicomilitar.

Biografia

Arquitecte i dissenyador, Mies van der Rohe va treballar, abans de la Primera Guerra Mundial, als despatxos de Bruno Paul i Peter BEHRENS. Després del conflicte es va adherir amb entusiasme al moviment expressionista, va dissenyar els seus primers gratacels i va establir les bases de l’arquitectura moderna. 1930-1933 va ser director de la Bau

haus a Dessau, després va anar a Berlín i després a Chicago, on va compaginar la seva funció docent amb la construcció de Gratacels importants a Chicago i Nova York. DESCRIPCIÓ FORMAL: S’aixeca sobre un podi travertí, al qual s’accedeix per una petita escala de vuit graons tangencial al pla, que també permet l’accés a una piscina de planta rectangular situada a la part esquerra de la plataforma. Darrera d’aquest estany artificial hi ha la zona de serveis, integrats al conjunt mitjançant un mur de travertí recorregut en part per un banc del mateix material, que s’uneix a la coberta de la construcció principal. Aquesta totalment plana i horitzontal, s’estén en voladís i deixa al descobert el cantó contrari, on s’ubica un petit pati rectangular tancat (on hi ha l’escultura femenina de bronza de Georg Kolle. La major part de la superfície mural que limita l’edifici principal és vidrada, et que permet una bona interrelació entre interior i exterior. Aquesta entrada de llum tan generosa permet crear una sensació d’espai més gran, que l’arquitecta reforça per mitjà del reflex del mateix edifici a l’aigua de les dues piscines. Els nous avenços tecnològics i materials permeten que la coberta de l’edifici se sostingui només damunt de vuit pilars metàl·lics i així allibera els murs de la funció habitual de càrrega. L’arquitecta aconsegueix així que les parets il·lusòries de marbres de colors i vidre transparent de l’interior creïn la percepció d’un recinte obert i polivalent. Mobiliari: la popular Cadira Barcelona, una catifa negra i una cortina vermella que al costat del mur central d’ònix daurat, representen la bandera alemanya. ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA L’obra està dins del recinte firal que es va construir amb motiu de l’exposició internacional a la falda de la muntanya de Montjuïc, Barcelona. El seu emplaçament, apartat de l’eix principal de l’exposició, va ser elegit per l’arquitecta, per evitar de trencar visualment la proposta historicista i eclèctica dels grans palaus oficials que es van construir per a l’exposició. FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT Concebut per ser la seu de la representació d’Alemanya a l’exposició Internacional celebrada a Barcelona l’any 1929, la seva funció principal era d’acollir la recepció oficial dispensada al rei Alfons XIII per les autoritats alemanyes. Acabada l’exposició, el Pavelló va ser desmuntat. Entre el 1983 i el 1986, a petició d’alguns arquitectes importants de la ciutat, es va reconstruir fidelment a l’emplaçament original. MODELS I INFLUÈNCIES: Model-> va seguir els principis de l’arquitectura funcionalista iniciada a l’escola de Chicago per Louis Sullivan a la darreria del S.XIX. Influència -> Walter Gropius, LE CORBUSIER

August Prima porta Context històric: La còpia en marbre de l’August de prima Porta va ser feta durant període Imperial, durant la “Pax romana”. Època durant la qual es van aturar les campanyes militars i disposaven de diners per fer obres públiques i romanitzar els territoris conquerits. Aquest és el temps en que l’imperi va arribar a la seva màxima expansió territorial i prosperitat. Aquesta escultura es va trobar a les excavacions fetes a Prima Porta, tot i que se sap que hi va haver una escultura original feta en bronze. Anàlisi formal: • Material: l’original era de bronze i la còpia va ser feta en marbre. • Forma: exempta. • Tècnica: l’original era fosa i la còpia era una talla. • Tipologia: dempeus. • Descripció: home descalç vestit amb una túnica que li passa per davant de la cintura i la recull amb el braç esquerra i amb cuirassa, i presenta el braç dret alçat. Sota la cama hi ha un dofí i un cupido que a l’originària no hi és. • Composició: oberta. Predomina la verticalitat, a més podem veure una diagonal del peu esquerra al braç dret. Va ser feta per ser vista frontalment. Hi ha contraposto. Podem observar la tècnica dels draps molls i a més hi veiem el cànon de bellesa de Policlet. La cara no està idealitzada com feien els grecs, l’escultura té la cara jove però és la del model (l’emperador August). Intenta ser realista i també és molt detallista. Estava policromada. • Expressivitat: reflecteix l’actitut de l’emperador, sobretot confiança amb ell mateix. Veiem com el seu rostre mostra seguretat i a més podem apreciar que no està idealitzat, sobretot es veu el realisme en els cabells. • Llum: trobem clarobscurs a la capa, tot i que la resta de l’escltura té la llum repartida uniformement. Anàlisi estilístic: • Estil: romà imperial • Característiques: eclecticisme (barreja d’influències) que mostra una gran influència etrusca al mostrar l’intent d’assemblar-se al model, frontalitat, ús de materials nobles, monumentalitat, ús del cànon de bellesa. • Antecedents: l’estatuària funerària etrusca i l’escultura grega, concretament amb el Dorífor de Policlet. • Influències: l’August es va convertir en un model a seguir per la representació dels altres emperadors Funció i significat • Funció: política, propagandística i estètica. Se suposa que va ser encarregada per la dona d’August. • Tema:August vestit de militar. Està descalç perquè la còpia va ser feta quan ell ja estava mort i per tant ja estava divinitzat, cosa que també es veu amb el dofí i Cupido, que ens recorda a Venus. La cuirassa que porta té uns relleus que poden ser interpretats ja que hi surt Tiberi rebent trofeus que representen la rendició de les zones pacificades, a la part dreta la Gàl·lia i a l’esquerra Hispania, territoris representats per dones. Tiberi va acompanyat per la Lloba Capitolina. A la part superior podem observar Apol·lo portant un carro i a la part inferior hi ha Diana, déus protectors d’August. Els romans el que volien era deixar constància dels seu actes reglorificant-lo.

Teatre d'epidaure 1-Context històric: 350 aC. Finals del període clàssic inici de l'hel·lenístic. Durant les guerres mèdiques l'acròpolis d'Atenes va quedar destruïda i es va començar a reconstruir. després s'iniciaran els guerrers del Peloponès enfrontament de les diferents polis gregues en contra de la supremàcia d'Atenes. Alexandre el Gran tenia el projecte de crear un sol imperi, des d'Europa fins a Àsia, amb la llengua i la cultura gregues com a base. A la seva mort, però, el seu imperi es va dividir en diferents regnes. 2.1. Anàlisi formal:Material: pedra Sistema constructiu: arquitravat Elements de suport i suportats: grades i murs laterals per aguantar el terreny (murs de contenció) Aprofitament dels turons propers per construir-hi les graderies. Espai exterior i interior: Càvea (grades), orquestra, escena i prosceni. Al centre del teatre hi havia l'orquestra molt gran de forma circular que era on es cantava i ballava i al mig hi havia un altar dedicat a Dionís que era el déu del vi i la gresca. L'orquestra estava envoltada (en ⅔ parts) per la càvea i l'altra ⅓ part l'ocupava l'escena. No és te cap constància de com era l'edifici de l'escena perquè no s'ha conservat però podria ser que fos un pòrtic d'ordre jònic. Entre l'orquestra i l'escena hi havia el prosceni. El proscèni era un espai elevat on actuaven els actors que tenia un teló rudimentari per tal de variar els decorats. El mecanisme funcionava al revés dels talons moderns, és a dir, el teló pujava i no baixava. La càvea tenia una capacitat per 11 i 15 mil persones. Hi havia 13 escales repartides per tota la grada que distribuïen la gent per anar a les grades inferiors i 21 més que servien per distribuir la gent a les grades superiors. Els seients per la gent important eren de pedra amb respatller i posa braços. Tenia una visibilitat i un so molt bo des de qualsevol punt. S'hi entrava per 2 accessos laterals que portaven a un passadís situat entre l'orquestra i l'escena que portaven a la càvea a través de 13 escales. 2.2. La càvea tenia una capacitat per 11 i 15 mil persones. Hi havia 13 escales repartides per tota la grada que distribuïen la gent per anar a les grades inferiors i 21 més que servien per distribuir la gent a les grades superiors. Els seients per la gent important eren de pedra amb respatller i posa braços. Tenia una visibilitat i un so molt bo des de qualsevol punt. S'hi entrava per 2 accessos laterals que portaven a un passadís situat entre l'orquestra i l'escena que portaven a la càvea a través de 13 escales. 2.2. La càvea tenia una capacitat per 11 i 15 mil persones. Hi havia 13 escales repartides per tota la grada que distribuïen la gent per anar a les grades inferiors i 21 més que servien per distribuir la gent a les grades superiors. Els seients per la gent important eren de pedra amb respatller i posa braços. Tenia una visibilitat i un so molt bo des de qualsevol punt. S'hi entrava per 2 accessos laterals que portaven a un passadís situat entre l'orquestra i l'escena que portaven a la càvea a través de 13 escales. 2.2. Tenia una visibilitat i un so molt bo des de qualsevol punt. S'hi entrava per 2 accessos laterals que portaven a un passadís situat entre l'orquestra i l'escena que portaven a la càvea a través de 13 escales. 2.2. Tenia una visibilitat i un so molt bo des de qualsevol punt. S'hi entrava per 2 accessos laterals que portaven a un passadís situat entre l'orquestra i l'escena que portaven a la càvea a través de 13 escales. 2.2.Anàlisi estilístic: Estil: període clàssic i hel·lenístic Autor: Policlet el Jove Per època correspon al final del període clàssic principis de l'hel·lenístic, però té les característiques pròpies dels teatres, que tots es construïen seguint el mateix patró: Càvea (grades), orquestra, escena i prosceni. 3-Funció i significat Funció:lúdica i religiosa. La ciutat d'Epidaure es va fer famosa perquè hi havia el santuari d'Asclepi, déu de la medicina que guaria els enferms. A l'època hel·lenística el seu culte creixia i aquest santuari era visitat per molts enferms de tota l'Hèl·lade. Per això s'hi construirà el teatre més gran de Grècia. Tipologia: teatre Interpretació: les obres de teatre gregues que es posaven en escena formaven part de les festes celebrades en honor a Dionís, el déu del vi i de la gresca. Al principi els teatres tenien una finalitat religiosa i era on es feien les ofrenes a Dionís.

Panteo Context històric: El Panteó va ser construït durant període Imperial, durant la “Pax romana”. Època durant la qual es van aturar les campanyes militars i disposaven de diners per fer obres públiques i romanitzar els territoris conquerits. Aquest és el temps en què l'imperi va arribar a la màxima expansió territorial i prosperitat. La construcció inicial del Panteó va ser el 27 aC, encarregat per Agripa, la mà dreta d'August.