Monuments emblemàtics: Torre Eiffel, Dejeuner sur l’herbe, Sol Ixent, La nit estrellada, Els jugadors de cartes, El pensador

Fitxa tècnica

1- Fitxa tècnica: Edifici: Torre Eiffel Arquitecte: Gustave Eiffel Cronologia: 1887-1889 Estil: Arquitectura de ferro Material: ferro forjat Sistema constructiu: amb materials industrials Tipologia: monument commemoratiu Localització: Paris, França

Context històric i cultural

Al s. XIX es produí una revolució arquitectònica motivada per la Segona Revolució Industrial que portà a l’ús de nous materials i de tècniques modernes. La burgesia europea, sobre tot la francesa i britànica, aposta per la modernitat i el progrés, i accepta aquest nou model de bellesa de l’arquitectura de ferro.

En un principi van ser els enginyers, els que utilitzaren el nou estil amb els nous materials que oferien més possibilitats que els tradicionals i van ser capdavanters en la imposició de l'Arquitectura del ferro.

La Torre Eiffel és el màxim exponent de l’arquitectura metàl·lica i havia de ser el SÍMBOL de l’Exposició de París de 1889, que celebrava el centenari de la Revolució Francesa. Es convocà un concurs per seleccionar construccions representatives dels nous temps i guanyà Eiffel amb el seu projecte.

Fou el símbol de l’Exposició i serví com a arc d’entrada a aquesta. L’Exposició es celebrà del 6 de maig al 31 d’octubre de 1889. Els habitants de París varen assistir meravellats a la ràpida elevació de la Torre. Eiffel s’hagué d’enfrontar als obrers que volien guanyar més pels riscos que corrien en l’obra, finalment els pagà el que demanaven.

Lectura formal i anàlisi estilística

Situació en l’espai i relació amb l’entorn

La Torre Eiffel és el monument més alt de París, i es divisa des de qualsevol lloc de la ciutat. La seva ubicació, a prop del riu, a l’ampli parc dels Champs de Mars, li permet disposar d’una proporcionalitat i una integració urbanística excel·lents.

Alçat

La Torre Eiffel és una enorme estructura metàl·lica que s’aixeca fins a una alçada de 324 m -els 24 últims corresponen a l’antena de ràdio que s’hi va afegir posteriorment-. Té una forma piramidal. Amb un pes de més de 10.000 tones i formada per prop de 18.000 peces de ferro és una construcció de gran verticalitat -la més alta del món quan es va edificar-. Consta de 3 pisos: l'últim, és un mirador envoltat de vidres. el segon s’aixeca sobre quatre potes amb una lleugera inclinació cap endins. el primer fa les funcions de base.

Elements sostenidors

Els fonaments de la torre Eiffel són quatre enormes pilars de suport enterrats en blocs de ciment massissos i quatre arcs enormes que s'hi recolzen. Necessità 2,5 milions de reblons per mantenir-se ferma.

espai interior i exterior

La Torre Eiffel és una construcció simètrica: tots quatre costats són idèntics. Al seu interior hi ha escales i ascensors que permeten l'ascens i el descens dels visitants.

Caractersitiques estilistiques que se’n deriven

Per arquitectura de ferro entenem aquelles construccions realitzades amb aquest material com a element principal. Aquest tipus de material permet cobrir grans espais d’una manera fàcil sense les problemàtiques que representen les cobertes en pedra o fusta. És un material resistent, modelable i resistent al foc. Aquest estil es va aplicar sobretot a les noves tipologies arquitectòniques sortides de les necessitats urbanes pròpies de les grans aglomeracions: edificis públics com galeries, hivernacles, estacions ferroviàries, mercats coberts, palaus d'exposicions i sales de lectura, i edificis privats com magatzems i fàbriques. L’edifici que inaugura aquesta tendència va ser el Crystal Palace de Londres, construït el 1851 per a la primera Exposició Universal de productes industrials de la història i destruït el 1936.