Montserrat Roig: Vida, Obra i Compromís en la Literatura Catalana
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,3 KB
Montserrat Roig (1946-1991): Vida i Obra
Autora i periodista, amb una vida i obra estretament lligades. Montserrat Roig va estar profundament compromesa políticament i personalment amb la realitat que li va tocar viure, així com amb la cultura catalana i el feminisme. Va ser autora d'una vintena de llibres, abastant gèneres com la narrativa de ficció, la investigació històrica, l'assaig i el periodisme.
Context Històric
Montserrat Roig neix poc després de la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial, en un context d'aïllament d'Espanya i Guerra Freda. El franquisme imposava repressió, manca de llibertat d'expressió i relegava el català a l'ús privat.
Orígens i Família
Provenia d'una família de l'Eixample de tota la vida. El seu pare, Tomàs Roig, advocat i escriptor, va ser director de Catalunya Ràdio. Era una família catalanista. Des d'aquest entorn, Montserrat Roig va observar la desintegració de la burgesia catalana.
Dècada dels 60: Formació i Activisme
Durant aquesta dècada, hi ha una certa obertura cultural. Entra en contacte amb figures com Salvador Espriu, Pere Quart i Mercè Rodoreda. S'apunta a l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual. Es llicencia en Filologia Romànica a la Universitat de Barcelona (UB).
El context internacional estava marcat pel Maig del 68 a París i la Primavera de Praga. A nivell local, el 1966, el Sindicat Democràtic d'Estudiants es tanca al convent dels Caputxins, esdeveniment conegut com la Caputxinada. Membre del PSUC, no va tenir fàcil professionalitzar-se en el periodisme.
Dècada dels 70: Consolidació i Compromís
Participa en la tancada de Montserrat (1970), en protesta pel Procés de Burgos. Allà s'assabenta que ha guanyat el Premi Víctor Català amb la seva obra Molta roba i tan poc sabó. Les dones són sempre les protagonistes de la seva obra.
Realitza estades a l'estranger. Amb la mort de Franco i l'arribada de la democràcia, Montserrat Roig continua amb el periodisme d'investigació, destacant obres com Els catalans als camps nazis.
Dècada dels 80: Obra i Televisió
Publica obres destacades com L'hora violeta (1980), L'òpera quotidiana (1982) i L'agulla daurada (1985), aquesta última escrita després de mesos d'investigació a Rússia. Va tenir una gran dedicació al món de la televisió.
Assaig i Temàtiques Literàries
El seu assaig Digues que m'estimes encara que sigui mentida (1991) és una reflexió profunda sobre l'escriptura i l'existència humana. Montserrat Roig forma part de la Generació dels 70. Les seves novel·les sovint giren entorn d'una estructura familiar o social i la seva hostilitat.
Temes Recurrents
La recerca de l'amor, amb resultats sovint inesperats, i la novel·la del fracàs personal i col·lectiu.
Personatges Femenins
Els seus personatges, majoritàriament femenins, són somiadores que cerquen el veritable amor, sovint en relacions clandestines. Se senten soles i són conscients de les seves limitacions pel fet de ser dones. El personatge amb més possibilitats és la Claret.
Barcelona com a Escenari
Barcelona és un element viu, en transformació contínua, al qual els personatges se senten molt lligats, especialment a l'Eixample. Valldoreix, en canvi, representa la hipocresia.
El Temps i la Història
Els fets socials estan estretament lligats als individuals (com l'atemptat al Liceu, la pèrdua de les colònies o la Primera Guerra Mundial). Aquests esdeveniments serveixen de teló de fons, però no són el centre de la trama.
Estructura Narrativa
L'estructura es basa en seqüències que alternen les històries de tres dones. El començament i el final, en cursiva, descriuen el bombardeig de Barcelona i la Ventura buscant en Joan Claret.
Tipus de Narrador
- Ventura: Monòleg interior.
- Jover: Dietari.
- Claret: Narrador extern omniscient, amb discurs directe i indirecte alhora.
Símbols i Llenguatge
Símbols recurrents en la seva obra inclouen els amorets, el cactus i la papallona. Pel que fa al llenguatge, Roig cerca la credibilitat, utilitza expressions populars i refranys.