El Monstruari de Joan Perucho: Ficció i Paradoxa Literària

El concepte de monstruari enfront del bestiari

A diferència de Botànica oculta, no hi ha tant de risc. La paraula “monstruari” està col·locada a sobre de “bestiari”, que es tracta d’un tipus d’obra en què es descriuen els animals segons uns criteris de la realitat. El monstruari, en canvi, serà una descripció més aviat simbòlica i es tractarà més de ficció que de realitat.

La ficció com a joc literari i memòria medieval

Aquesta paraula fa que ens trobem en un món on la realitat i la ficció es posen en dubte. Tot i que a l’Edat Mitjana no tenien la intenció que fos fictici, aquí s'utilitza de forma irònica. La redundància del tema fantàstic estarà molt separada de la realitat, malgrat que a l’època medieval estiguessin units. El primer que fa el conte és establir una relació amb la prehistòria; és a dir, suscita el record del Bestiari medieval i remet a altres textos. És un joc i, d’aquesta forma, l'autor és capaç de trobar un pretext i començar a escriure. Un cop hi entrem, ens trobarem en un món que no té res a veure amb el nostre.

La triplicació de la ficció

Es triplica la ficció pel sol fet de passar de bestiari a monstruari. Entrem en un món on es fa ficció sobre la ficció, sobre la ficció.

La paradoxa del ser i el no-ser en la literatura

La paradoxa principal que ens planteja el títol fa que es posi en qüestió el fonament bàsic: ser o no ser? És un atemptat i un qüestionament des dels inicis del pensament racional. Té una transcendència filosòfica i de pensament notable, tot i que el significat interior té més importància que l’exterior; és més aviat infantil. La segona frase està redactada en termes positivistes de pensament racional. Després de la segona repetició de l’operació lògica, ve la tercera frase de descripció més objectiva i més aviat científica.

El que es remarca d’aquesta descripció de tipus mitològic és el fet que el text ens demana que ho llegim com a realitat. En Zura s’endormisca en el buit de la seva inexistència. Les contradiccions de la primera frase es recalquen en termes més textuals: un no-lloc que és considerat lloc. El ser i el no-ser resulta que ja no ho són: el ser no és, i el no-ser, és. El cuc pot ser on no és.

L'excepció de la literatura

Com que això es col·loca entremig del bestiari i de la ciència, el text parla del fet que hi ha una excepció on el ser i el no-ser no es poden sostenir. Aquesta excepció és la literatura, perquè en aquesta, en Zura és capaç d’existir. Es tracta de la reivindicació del món de ficció com a una frontera. Coneixem un fragment gairebé idèntic al text literari que planteja què pot ser quan no s’és: és un poema on la veu diu que no sap on és, però en realitat sí que ho sap.

La visió de Perucho: entre la ciència i la imaginació

Aquí els textos no són dramàtics. El fet que la frontera no sigui tan dura no s'explica de forma dramàtica ni angoixant, com ho faria Kafka. En Perucho no hi ha desconcert, hi ha aplaudiment. Sembla que celebri, estranyament, l’existència de la imaginació literària, que és una forma de connectar amb altres obres sense necessitat d’enyorar una fusió transcendental.

Interpretació i conclusions

Amb la progressiva insistència, hi ha un intent d’interpretar una problemàtica actual: la cita i el pensament hermètic. Al final, acaba amb una cita simbòlica del ser i no ser. Això es posa en contradicció amb l’àmbit científic que es projecta al principi del text. Les distincions culturals que confirmem en la nostra visió del món s’estan posant en relació amb un animal màgic a través d’un text molt correcte. La literatura no encaixa en el debat tradicional del ser i el no-ser.