Monstres i Profetes: Figures Clau de la Mitologia Clàssica

L'Hidra de Lerna: El Monstre de Nou Caps

L'Hidra vivia en una cova al llac de Lerna. Tenia cos de gos i nou caps de serp, dels quals només un era immortal. Quan se'n tallava un, en tornaven a sortir dos. Hèrcules va haver de matar l'Hidra de Lerna, una tasca difícil ja que cada vegada que tallava un cap, en tornaven a aparèixer. El va ajudar el seu cosí Iolau, que cremava els caps un cop tallats per evitar que es regeneressin. Hèrcules va aconseguir tallar el cap immortal i el va enterrar sota una roca. La llegenda diu que va amarar les seves fletxes amb la sang del monstre, fent-les verinoses.

La Quimera: Bellerofont i el Monstre de Foc

La Quimera era un monstre que expulsava foc per la boca. La seva descripció varia, però sovint se la representa amb cos de cabra, cua de serp i cap de lleó (o fins i tot tres caps: lleó, cabra i serp). Devastava la regió de Lícia, escopint foc i devorant tothom. El rei de Lícia va encarregar a Bel·lerofont que la matés amb l'ajut de Pegàs, el cavall alat. Bel·lerofont es va llançar i la va matar amb unes fletxes de plom; amb l'escalfor que desprenia la fera, el plom es va fondre i la Quimera va quedar calcinada.

Les Harpies: Criatures Alades i Raptores

Les Harpies eren monstres amb cap de dona i cos d'ocell, amb ales i urpes potents. Eren responsables de la desaparició de tot allò que no es trobava. El seu nom significava «raptores». També se les identificava amb les ànimes dels morts que es dedicaven a raptar les dels vius, o com a monstres que raptaven nens.

Les Sirenes: El Cant Mortal i Ulisses

Les Sirenes eren dones amb forma d'ocell que no s'han de confondre amb les Harpies. Cantaven tan bé que tots els mariners que les sentien s'acostaven a les roques on elles descansaven i, en sentir la dolça veu, naufragaven estrepitosament. Però segons un oracle, quan un vaixell aconseguís passar davant de la seva illa sense naufragar, les Sirenes s'ofegarien. Això va passar quan Ulisses, de tornada de la Guerra de Troia cap a Ítaca, va aconseguir esquivar-les. L'heroi va tapar les orelles dels seus mariners amb cera perquè no sentissin el cant de les Sirenes, mentre ell es va lligar al pal del vaixell, ordenant als seus companys que, passés el que passés, no el deslliguessin.

Les Parques: Les Teixidores del Destí

Les Parques són personificacions del destí, del qual ningú pot fugir. Són tres germanes que disposen el destí de les persones:

• Cloto: presideix els naixements i fila el fil de la vida.
• Làquesis: controla la vida i mesura la longitud del fil.
• Àtropos: és l'encarregada de la mort i talla el fil de la vida.

Apareixen sempre filant, teixint i tallant la vida. En el fòrum de Roma estaven representades per tres estàtues: Tria Fata. Del mot llatí fata prové el mot català fada.

La Fortuna: Deessa del Destí i l'Abundància

Els romans van personificar els canvis inexplicables i sobtats que passaven en les seves vides en l'acció d'una divinitat femenina, la Fortuna. Ella proveïa els humans de coses bones i dolentes, la riquesa i la pobresa, de plaers com de penes. Sol portar una cornucòpia o corn de l'abundància per indicar la riquesa que pot vessar sobre els homes. També sol portar un timó per mostrar que ella guia el rumb.

Les Sibil·les: Profetesses de l'Antiguitat

Les Sibil·les eren altres personatges no necessàriament divins que predien el futur. Eren una mena de velles sacerdotesses. Es diu que Apol·lo es va enamorar d'una jove i bella Sibil·la de Cumes i li va prometre concedir-li el desig que volgués. Ella va agafar un grapat de sorra i li va demanar viure tants anys com grans de sorra tenia a la mà. Però es va oblidar de demanar-li eterna joventut.

Cassandra: La Profetessa Inaudita de Troia

Cassandra, filla dels reis de Troia, havia rebut el poder de predir el futur de mans del propi Apol·lo. Ell es va enamorar de la princesa i ella va acceptar casar-se si li concedia el do. Quan ella ja tenia el do, va refusar casar-se i ell, enfurismat, la va castigar a no ser escoltada i que ningú la cregués. Ningú feia cas de les seves prediccions. Així que quan va predir la destrucció de Troia, no va poder evitar-la.

Tirèsies: L'Endeví Cec de la Mitologia Grega

Tirèsies és un home que no veu a causa de la seva ceguesa, però pot veure el més enllà. Es diu que va veure la deessa Atena nua i ella el va castigar amb ceguesa. La mare de Tirèsies va implorar a Atena que li donés el do de l'endevinació. Tirèsies no té un paper principal en totes les llegendes, però sol aparèixer com a conseller i endeví.