Monisme i Psicoanàlisi Freudiana: Una Anàlisi de la Ment Humana

El Monisme: Una Sola Realitat

El monisme postula que l'ésser humà és una sola cosa, una única realitat. Hi ha dos tipus principals de monisme:

• El monisme espiritualista: l'ésser humà és només esperit.
• El monisme materialista: l'ésser humà és físic i material, i la ment és quelcom sorgit de la matèria.

Dins del monisme materialista, el reduccionisme fisicalista o teoria de la identitat afirma que els estats mentals són, en realitat, estats neurofisiològics del cervell; és a dir, són estats físics. Segons aquesta perspectiva, el problema de la relació ment-cos desapareix, ja que la ment és simplement un producte del cervell.

No obstant això, sorgeix un problema: si els estats mentals són processos neuronals, llavors haurien de tenir les mateixes propietats, i no és així. Per exemple, els processos neuronals són observables, mentre que les idees no ho són. Aquesta teoria no pot explicar el salt de la fisiologia al pensament, i les neurones i les idees són qualitativament diferents.

Actes Fallits i Somnis: Finestres a l'Inconscient

Els actes fallits, els somnis i els lapsus són manifestacions d'elements censurats o reprimits que, tot i ser inacceptables per a la consciència, busquen aflorar. Aquests fenòmens tenen dues intencions:

• La intenció conscient: per exemple, perdre les claus i buscar-les.
• La intenció inconscient: per exemple, no trobar-les. La intenció inconscient no la reconeixem precisament perquè pertany a l'àmbit de l'inconscient, com oblidar una adreça.

Els somnis són la manifestació més significativa de l'inconscient. Interpretar els somnis és considerat el millor camí per accedir a aquest nivell profund de la psique.

La psicoanàlisi té el mèrit de fer-nos veure que tot el que diem o fem té un sentit, sovint difícil de percebre a primera vista.

El somni és la manifestació d'un desig insatisfet, la realització simbòlica o imaginada d'un desig reprimit o d'una fòbia. Els somnis que podem explicar, el contingut manifest (la història que recordem), amaguen el contingut latent (les energies i pulsions, el significat real que lluiten per sortir a la superfície).

La psicoanàlisi busca descobrir el contingut latent (el significat profund) a partir de la interpretació del contingut manifest (la història del somni).

El Psiquisme Segons Freud: Principis i Mecanismes

Principis del Psiquisme Freudà

El psiquisme humà, segons Freud, està dominat per dues grans forces o principis:

• El principi de plaer: vinculat a l'Allò, és la tendència a satisfer immediatament els desitjos.
• El principi de realitat: vinculat al Superjò, dirigeix les pulsions (instints) per ajustar-les a les exigències de la societat, reprimint l'Allò i adaptant-se a la cultura dominant, els seus valors i costums.

Les tendències al plaer no s'eliminen, sinó que es canalitzen a través de l'inconscient i són disfressades per poder ser acceptades (com en els somnis, lapsus o actes fallits).

L'Angoixa: Origen i Manifestacions

Si hi ha desitjos molt forts i una resistència igualment intensa, sorgeix un conflicte que es manifesta com a angoixa. En casos greus, aquesta angoixa pot derivar en símptomes neuròtics com malalties psicosomàtiques, tics nerviosos o pèrdua de la parla, entre d'altres.

L'angoixa és una emoció negativa que provoca un malestar profund, on la persona se sent indefensa. És l'origen d'un conflicte tant interior com exterior:

• L'angoixa exterior (o objectiva) alerta d'un perill real, per exemple, un terratrèmol.
• L'angoixa interior (o neuròtica) alerta d'un perill que prové de les forces instintives, per exemple, un conflicte entre el principi de plaer i el principi de realitat.

Mecanismes de Defensa Psíquics

Per evitar l'angoixa, el psiquisme humà desenvolupa diversos mecanismes de defensa:

• La sublimació: és la compensació d'impulsos inacceptables amb activitats socialment acceptades; per exemple, canalitzar impulsos agressius cap a la professió de cirurgià.
• La regressió: és el retorn a etapes anteriors del desenvolupament; per exemple, un nen que torna a pixar-se al llit quan neix un germà.
• El desplaçament: consisteix a descarregar l'agressivitat o altres emocions en un substitut menys amenaçador; per exemple, descarregar a casa els problemes de la feina.
• La projecció: és culpar els altres dels propis errors o desitjos inacceptables; per exemple, un home infidel que acusa la seva parella d'infidelitat.
• La racionalització: justifica una conducta o sentiment amb arguments lògics, però falsos, d'autoconvenciment; per exemple, un alumne que diu que suspèn per l'excessiu rigor del professor.
• La fantasia: és la fugida per la via imaginativa; per exemple, el conte de la lletera.
• La repressió: és la no acceptació i la relegació a l'inconscient de tot allò que considerem inacceptable.