Monet — Anàlisi i interpretació del port de Le Havre

Anàlisi

Monet presenta un paisatge marítim portuari en les primeres obres del dia, amb un sol que fa poc que ha sortit de l’horitzó i una predominança clara de colors blaus, verds i grisos. Unes dues terceres parts de l’obra corresponen al mar i la tercera part superior vindria definida per un cel entre liles i taronges; la línia de l’horitzó està marcada per les grues, fàbriques i vaixells del port.

A l’obra hi contrasta molt les línies horitzontals del cel i del mar amb unes ones marcades mitjançant pinzellades pastoses i elements verticals com ara les xemeneies del port o l’estela que crea la llum del sol sobre l’aigua. Tot el paisatge proporciona una sensació de quietud i calma, una calma que només estaria trencada per dues barques de color fosc que entren o s’allunyen del port.

També és molt interessant el contrast intens i molt accentuat entre els blaus i grisos de l’aigua i el port i el taronja del sol i el seu reflex a l’aigua. L’autor ha buscat colors oposats; d’aquesta manera crea una vibració que dona un dinamisme més gran a l’obra. Monet soluciona l’obra a base de pinzellades juxtaposades i empastades.

A la zona del cel la pinzellada és més diluïda i es creen taques més àmplies de color; al mateix temps intenta captar la llum indefinida de la boira de París que difumina les construccions.

• Composició: predomini horitzontal amb elements verticals que trenquen la simetria.
• Color: contrast entre blaus/grisos i taronges del sol.
• Pinzellada: juxtaposada i empastada, més difusa al cel.

Interpretació

La primera idea és que l’autor intenta representar el port de la seva ciutat natal, Le Havre, a primera hora del matí. Era una escena que ell coneixia bé i que volia captar posant especial atenció en la llum i en la quietud del moment. Representa el port gairebé desert, mentre que en poques hores s’omplirà d’activitat i el seu aspecte serà totalment diferent.

Aquesta vista va ser representada pel pintor diverses vegades, en diferents hores i en situacions climàtiques diverses; en aquest sentit podem dir que la seva funció és la d’un pur exercici pictòric que després es posa a la venda. Aquesta obra va ser presentada el 1872 en una exposició d'alguns artistes que compartien el mateix estil que Monet.

Un crític d’art, Louis Leroy, va dir de forma depreciativa que aquelles obres d’art estaven inacabades i que eren simples impressions; la frase va tenir èxit i va acabar donant nom al corrent artístic. L’impressionisme va tenir clientela bastant aviat: sobretot l’alta burgesia, que volia col·leccionar obres d’art amb intenció decorativa i a la qual li agradaven aquestes peces perquè no tenien un contingut crític evident. Els temes artístics eren sovint paisatges, retrats i natures mortes.

Conclusions

Monet va ser el pintor més representatiu del corrent impressionista; va treballar tota la seva vida en aquest moviment i va ser molt influent, tant a la seva època com després. Ell mateix reconeixia moltes influències anteriors i es mostrava molt interessat pel comportament de la llum.