Monestirs, Ordes Mendicants i Crisi del Segle XIV: Cultura i Religió Medieval

Monestirs i la Cultura Clerical

Els monestirs, centres de cultura clerical i vida ascètica, representaven el divorci entre aquells que coneixien l'instrument de transmissió dels coneixements (el llatí) i la societat laica.

Ordes Mendicants: Franciscans i Dominicans

Els ordes mendicants, com franciscans i dominicans, van exercir una influència ben important en la societat medieval dels segles XIV i XV.

Sermons Medievals

Els sermons, per la capacitat que tenien d'influir en la mentalitat de l'home medieval, es poden comparar amb els mitjans de comunicació actuals.

La Crisi del Segle XIV

La crisi del segle XIV es va caracteritzar per una forta crisi demogràfica, política i ideològica que va marcar un punt d'inflexió. Europa occidental va experimentar tot un seguit de guerres, epidèmies, fams i desordres. La primera gran pesta va ser a Europa el 1348 i va desaparèixer entre un quart i un terç de la població europea. La situació de crisi i desconcert es reprodueix en la mateixa estructura de l'Església.

Sant Vicent Ferrer (1350-1419)

Sant Vicent Ferrer va néixer a València el 1350, va ingressar a l'orde dominica i va estudiar a Barcelona, Lleida i Tolosa, i va residir a València del 1378 al 1395. La seua predicació anava acompanyada d'elements per a reforçar el clima de fervor que ell volia. Amb ell anava gent de mà ràpida per a escriure que anotava paraula per paraula tot el que deia i gràcies a açò ens permeten acostar-nos a una literatura parlada. El gran èxit s'explica perquè va saber traure tant de profit com va poder de tots aquells recursos que més podien commoure el públic a qui es dirigia. Sempre buscava provocar efectes emotius i impressionants per mantenir l'atenció de l'auditori. La necessitat d'explicar, de predicar amb utilitat fa que referisca constantment la doctrina a la realitat.

Característiques dels Sermons de Sant Vicent Ferrer

• Interpel·lacions a l'auditori
• Ús d'exemples
• Representacions de diàlegs
• Crits i onomatopeies

Francesc Eiximenis i les Seues Obres

Eiximenis - Obres:

Lo Crestià

Lo Crestià: obra dividida en 12 volums, dels quals ens n'han pervingut 4 (Primer - introducció general a la religió, Segon - analitza el problema de les temptacions, Terç - estudia el concepte del mal i del pecat, Dotzè - tractat polític en què s'estudien els principis fonamentals del govern de les ciutats - El Llibre Regiment de la Cosa Pública). La intenció era aplegar tot el saber i totes les activitats de l'home cristià del seu temps.

Altres Obres d'Eiximenis

• Regiment de la Cosa Pública
• Llibre de les Dones: l'autor explica quina mena de vida han de portar les dones, segons la condició civil.
• Llibre dels Àngels: obra escrita per a promoure el culte dels àngels.
• Vita Christi

Estil d'Eiximenis

• Llenguatge pròxim al lector
• Ús de refranys i d'expressions col·loquials
• Ironia
• Exposició doctrinal reforçada amb exemples i observacions

Vida d'Eiximenis

Vida: Va néixer a Girona entre 1327 i 1332. Va ingressar als franciscans, i gràcies a viatjar es va convertir en un frare amb una formació intel·lectual sòlida i de gran prestigi.

Anselm Turmeda

Turmeda:

Obres de Turmeda

• Autobiografia i atac als partidaris de la creu: relat de la seua conversió a l'islam i atac dels dogmes cristians.
• Llibre de bons amonestaments: afirmacions de fe cristiana al costat de mostres de cinisme moral i de notes anticlericals.
• Cobles de la divisió del regne de Mallorques: obra que tracta la situació política de l'illa de Mallorca.
• Disputa de l'ase: obra amb un fort to antimonàstic, de caràcter satíric i burlesc.

Estil i Vida de Turmeda

Estil: escriu en àrab i en català.

Vida: naix a Mallorca al 1350, i ingressa a l'orde franciscana i estudia a Lleida i a Bolonya i després es va fer mahometà i se'n va anar a viure a Tunis. La duplicitat i l'ambivalència són el símptoma d'una crisi que Sant Vicent Ferrer i Eiximenis intentaven combatre amb un reforçament de les creences tradicionals.