Monestir de Poblet i Jardí de les Delícies
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en catalán con un tamaño de 8,41 KB
Monestir de Poblet
Fitxa tècnica
Autor: desconegut
Cronologia: 1163-1316 (2na meitat s.XII fins principis s.XIV)
Tipologia: monestir
Materials: pedra i fusta
Estil: gòtic
Localització: Vimbodí (Tarragona)
Context històric i cultural
La fundació del monestir va començar amb la petició de Ramon Berenguer IV a l’abat del monestir Cistercenc de Fontfreda (França) l’any 1150, en la qual demanava que desplacés una comunitat de monjos a unes terres acabades de conquerir. Ben aviat els monjos van començar la construcció del monestir.
A finals del s.XIV, Pere el Cerimoniós va fer esculpir les tombes d’Alfons II el Cast i Jaume I i la seva esposa, convertint el monestir de Poblet en el Panteó Reial de la Corona d’Aragó.
Actualment el monestir de Poblet està declarat per la UNESCO com a patrimoni de la humanitat
Característiques generals del Gòtic Català
Dins l’arquitectura gòtica destaquen les catedrals, els edificis de grans dimensions que es caracteritzen per la verticalitat exagerada i una lluminositat interior (vitralls, paper fonamental al gòtic). També per la substitució de l’arc de mig punt i la volta de canó per l’arc apuntat i la volta de creueria.
Anàlisi formal
El monestir de Poblet està envoltat de tres recintes emmurallats, el més interior dels quals constitueix pròpiament el monestir.
El claustre es el centre sobre el qual gira tota la vida monàstica. Els passadissos del claustre estan coberts amb voltes de creueria mentre que els arcs apuntats que delimiten el pati interior estan decorats amb una traceria floral i geomètrica.
El dormitori està format per una nau de 87 metres de llargada amb els seus arcs apuntats i un sostre de fusta a dos aigües.
Davant del menjador o refectori hi ha un templet hexagonal romànic que cobreix la font on els monjos es rentaven les mans abans d’anar a menjar.
La sala capitular és un espai quadrat amb quarta columnes octogonals al centre coronats amb capitells amb una mica de decoració des d’on arranquen amb forma de palmera els nervis de les voltes de creueria.
Al terra, hi ha les tomes d’alguns abats.
L’església és de planta basilical amb tres naus i una capçalera amb girola i 5 capelles radials anomenades absidioles. La nau central està coberta per una volta de cano lleugerament apuntada reforçada per 5 arcs torals mentre que les naus laterals estan cobertes amb voltes de creueria.
Al damunt del creuer s’alça un cimbori octogonal.
ELEMENTS DECORATIUS: tomes reials i el retaule de l’abastre que decora l’altar major, obra de Damià Forment.
ENTORN I INTEGRACIÓ URBANISTICA: l’ordre del císter volia que els monjos estiguessin allunyats del món terrenal. D’aquí, la presència dels tres murs per tal de aïllar el monestir de la vida mundala
Anàlisi del contingut
SIGNIFICAT: l’ordre del cister es basava en la famosa norma de sant benet (ora et la bora), per la qual cosa, tota l’activitat del monestir no només gabava en torn del claustre sinó també d’un seguit de dependències com l’església, el refectori, la biblioteca, la sala capitular, el dormitori comunitari el celler
FUNCIÓ: allotjar els monjos per tal de desenvolupar la seva activitat
Models i influències
Aquesta obra va agafar com a model el Monestir de Citeaux, que va imposar n estil auster en el qual s’eliminava qualsevol tipus de decoració supèrflua
INFLUPENCIES: aquest estil també es va difondre a tota la corona d’Aragó en edificis civils com el Saló del Tinell de Barcelona
Jardí de les Delícies
Fitxa tècnica
Autor: el Bosch (llarga carrera amb molt d’èxit i amb profundes conviccions religioses. Molta part de les seves obres van ser comprades per famosos com Felip II. És un pintor d’una gran originalitat conegut pels seus paisatges plens de figures oníriques i estranyes)
Cronologia: 1500-1505
Tècnica: oli sobre taula
Estil: gòtic flamenc
Tema: religiós
Localització: Museu del Prado (Madrid)
Context històric
En aquesta societat confluïa una rica burgesia que actuava com amb escenes d’artistes amb una cort molt refinades. Per tant, es barrejava l’espiritualitat cristiana de l’època amb el caràcter pràctic de la burgesia
(+ context històric matrimoni adolfini)
CARACTERISTIQUES GENERALS DEL GÒTIC FLAMENC: Ultima etapa abans del renaixement
Pintura sobra taula/fusta
Tècnica a l’oli
Detallisme
Interès per la perspectiva
Reivindicació del paisatge com a tema pictòric
(+ característiques obra Irene Nerea)
Anàlisi formal
El conjunt és una representació molt personal de l’evangeli dividida en 3 parts:
La part de l’esquerra és el paradís
La part del mig és el jardí de les delícies (que és un mon dominat pels plaers terrenals)
La part de la dreta que representa l’infern
En el tríptic tancat Deu mira cap al món i recrea el moment de la creació.
Des del punt de vista formal, l’obra destaca per un dibuix precís on les figures més petites estan molt perfilades/delimitades i amb una gran minuciositat, cosa que permet a l’artista recrear una gran quantitat d’escenes; d’una gran claredat però amb una interpretació molt complexa.
L’estany constituiria l’eix de simetria de l’obra. El color i la llum són utilitzats per l’artista per reforçar el missatge. Predominen sobretot els colors blancs i verd per tal de transmetre puresa. En canvi, en la part de l’infern, predomina el vermell, el gris i sobretot el negre adequat per representar escenes esgarrifoses.
Anàlisi del contingut
La interpretació de l’obra ha estat objecte de nombroses interpretacions per part dels especialistes. En general, és una representació lliure d’alguns paisatges de la Bíblia: a la primera part es mostra la creació (a la part de dalt hi ha un fons ple de muntayes de fantasia, a la part central hi ha el paradís habitat per tota mena d’animals amb una font una mica estranya, que es coneix com la font de vidre, i finalment a la part de baix es reprodueix l’escena de la creació amb Adan i Eva)
A la taula central es representa el paradís (a la part de dalt apareixen una mena de construccions fantàstiques. Les fonts dels quatre rius dels paradís terrenal. A la part del mig, hi ha homes i dones banyant-se en unes aigües poc netes. A la part de baix es representa el fals paradís, on es representa que la humanitat ha sucumbit/caigut el pecat i la luxúria)
A l’últim panell s’hi representa el destí de la humanitat pel seus pecats (a la part superior hi ha un paisatge fosc i obscur, trist.... més a baix hi ha un estany amb aigua bruta i a baix s’hi representa l’infern ple d’escenes irracionals com homes caçats per animals)
D’aquesta manera, el quadre pot ser entès com una advertència de l’autor contra el plaer de la carn, origen de càstigs terribles, fins al punt que poden ocasionar la destrucció del món.
SIGNIFICAT: Alguns especialistes han vist en aquesta obra una critica dels adamites, una secta que predicava el retorn a la puresa original. No obstant encara hi ha molts símbols que es desconeix el seu significat.
FUNCIÓ:
Aquesta obra és un sermó gràfic en que l’artista pretén recordar com som de efímers els plaers terrenals i com son de terribles els càstigs que comporten.
L’altra funció seria una visió molt personal de la Bíblia
Models i influències
M: el detallisme i la precisió del dibuix evidencien l’herència de l’escola flamenca. En quant a la temàtica s’inspira de la cultura popular de l’època i de les pròpies conviccions religioses.
I: la seva obra va inspirar al moviment surrealista. (el joc lúgubre de Dalí)