Monestir de Poblet: Història, Arquitectura i el Jardí de les Delícies

Té tres recintes emmurallats, el més interior és de l'àmbit monàstic. Aquest espai té com a eix principal el claustre, que es constitueix en el centre de la vida monacal. Les quatre crugies són cobertes amb voltes de creueria apuntada, i els arcs apuntats que delimiten el pati interior presenten una sòbria traceria gòtica, d'acord amb l'austera decoració geomètrica i floral dels capitells. Davant del refectori hi ha un templet hexagonal romànic que cobreix la font on els monjos es rentaven les mans abans de menjar. Aquesta font és un element característic dels monestirs cistercencs. La sala capitular és un espai quadrat amb quatre pilars octogonals al centre, coronats amb capitells lleugerament decorats, des d'on arrenquen en palmera els nervis de les nou voltes de creueria que formen el sostre de la sala. Al terra hi ha les tombes d'alguns abats. L'església del monestir és de planta basilical de tres naus amb capelles laterals en un dels costats, el transsepte on hi ha els sepulcres reials i dues capelles, la capçalera i cinc capelles radials. La nau central està coberta amb volta de canó apuntada, reforçada amb sis arcs torals, mentre que les naus laterals presenten una coberta de volta de creueria. El caràcter auster dels murs es trenca amb el cimbori gòtic octogonal del creuer, els panteons reials i el gran retaule d'alabastre que decora l'altar major. El dormitori, una immensa nau gòtica de 87x10m té un sostre de fusta de dues aigües i 19 arcs apuntats recolzats sobre potents mènsules treballades delicadament.

El que es pretenia amb la creació d’aquest conjunt monàstic era la construcció d’una església per poder pregar, una sala, el refectori o menjador i un dormitori comunitari per poder acollir als monjos que hi vivien. Hi havia també una biblioteca i un celler, a més del claustre. Es tracta d’una estructura arquitectònica pensada en relació amb les activitats que s’hi feien.

Es tracta d’un oli sobre fusta on en destaquem els colors verds i rosats, a part del blau i alguns tocs de vermell. Quant a la pinzellada és meticulosa i detallista, amb un predomini del dibuix. Pel que fa a la llum, aquest quadre té llum pròpia, una llum irreal. En referència a l’espai tridimensional, l’autor no té cap interès per la perspectiva lineal, i aquest autor se’n desentén totalment, però sí que utilitza una difuminació del fons i empetitint les figures del final. L’expressivitat d’aquest quadre ve donada pel moviment frenètic, hi ha una activitat amb multitud d’accions, denoten sentiments. A la taula central el pintor escenifica un dels set pecats capitals: la luxúria. Apareixen un gran nombre de dones i homes despullats amb actituds lascives i sexuals evidents, que s’acompanyen de fruites silvestres com les cireres, els gerds, les maduixes o el raïm, símbols de la luxúria; les pomes que simbolitzen els pits de la dona, i els peixos, que són una al·legoria fàl·lica. En un segon pla, al voltant del llac de la Joventut, giren els vicis i al fons es representa l’estany de l’adulteri. A la taula de l’esquerra s’hi representa la creació d’Eva - origen del pecat - amb Adam. A la taula de la dreta s’hi presenten els càstigs de l’Infern, habitat per criatures grotesques i ple de màquines de tortura. Quan el tríptic es tanca, les dues taules laterals, pintades en grisalla, formen la imatge del tercer dia de la creació del món, representat dins una esfera de vidre com a símbol de la fragilitat. A dalt a l’esquerra Déu Pare sosté un llibre amb la inscripció: “Ell ho va dir i tot es va fer. Ell ho va manar i tot va ser creat”.