Monestir de poblet fitxa tecnica

MONESTIR DE POBLET

FITXA TÈCNICA:

Autor: Desconegut,

Cronologia: 1163-1316,

Tipologia: Monestir,

Materials: Pedra i fusta,

Estil: Gòtic,

Localització: Vimbodí (Tarragona)

CONTEXT HISTÒRIC

El Monestir de Poblet està catalogat dins l’art gòtic, desenvolupat a l’Europa occidental des de mitjans del Segle XII. El terme gòtic va ser utilitzat per primera vegada al Segle XVI per Giorgio Vasari. L’aspecte més destacat del gòtic és l’arquitectura, per les seves catedrals. Eren de gran tamany i hi predominava la línia vertical, resultant edificis de gran alçada i amplitud. D’elements arquitectònics es van substituir l’arc de mig punt i la volta de canó del ROMànic, per l’arc apuntat (o ogival) i per la volta de creueria, respectivament. També són característics del gòtic els grans finestrals.

ANÀLISI FORMAL:

El Monestir de Poblet va ser construït sota l’ideal de monestir de l’orde del Cister (estil cistercenc) amb pedra i fusta. Dins el monestir hi trobem 7 parts destacades: el claustre, la sala capitular, l’església, l’ala dels conversos, el refetor, el dormitori, l’escriptori

El claustre es troba al centre del monestir i els elements més destacats són les voltes de creueria i els capitells amb decoració floral. També hi trobem un llevador per rentar-se les mans de forma hexagonal.

La sala capitular és un espai quadrat. Els seus quatre pilars són octogonals i dels seus capitells, poc decorats, en surten les voltes de creueria. En aquesta sala s’hi troben tombes d’antics abats.

L’església és de planta basilical de tres naus i al transsepte trobem sepulcres dels reis de la Corona d’Aragó. Les naus laterals són amb volta de creueria i la central amb volta de canó apuntada. Els arcs torals en reforcen l’estructura. A la capçalera s’hi troben un deambulatori i 5 absidioles.

El dormitori és una gran sala de 87 metres de llargada. El sostre de fusta està sostingut per 19 arcs apuntats que formen dos aiguavessos.

L’aspecte del Monestir en tot el conjunt està dominat per la austerita

FUNCIÓ, SIGNIFICAT:                                                                                                 L’austeritat i la funcionalitat van ser dos dels valors principals de l’orde del Cister. Per això, i seguint les pautes d’oració i treball (ora et labora) marcades per Sant Benet es van determinar les dependències principals del monestiruna església, per poder pregar; una sala capitular, dedicada a la lectura diària dels capítols de l’orde del Cister; el refectori o menjador, per fer els àpats en comunitat, i un dormitori també comunitari. Hi havia també una biblioteca i un celler, a més del claustre. És evident doncs, que es tracta d’una estructura arquitectònica pensada en relació amb les activitats que s’hi feien. Júlia López Valera

MODELS I INFLUÈNCIES                                                                                                        El monestir de Poblet respon a l’ideal de monestir de l’orde del Cister, nascut a Citeaux (Borgonya francesa) el 1098 com a resposta a l’ostentació de poder en que havia caigut l’abadia de Cluny. La introducció d’aquest orde monacal a Catalunya va portar al Principat l’anomenat gòtic de transició o estil cistercenc, que es caracteritzava fonamentalment per la funcionalitat i l’austeritat. Aquests principis arquitectònics van ser els que van definir els paràmetres que posteriorment seien utilitzats en el gòtic meridional de la Corona d’Aragó, tal com es pot observar al Saló del Tinell de Barcelona. Júlia López Valera

SANTA María DEL MAR

FITXA TÈCNICA:

Autor: Berenguer de Montagut i Ramón Despuig

Cronologia: 1329 - 1383

Estil: Gòtic català

Tipologia: Església

Material: Pedra i vidre

Sistema constructiu: Arquitravat i voltat

Localització: Barcelona

CONTEXT HISTÒRIC

L’esglèsia estava situada al nucli del barri de la Ribera, centre de l’activitat econòmica de Barcelona, i que la població del propi barri va participar activament en la construcció de l’església, especialment en la descàrrega i transport de les seves enormes pedres.

ANÀLISI FORMAL

Exteriorment, l’església dona una sensació d’horitzontalitat trencada únicament per les dues torres octogonals que la flanquegen.

L’edifici presenta un aspecte robust (murs gruixuts amb contraforts i arcbotants), a la façana principal hi trobem una gran portalada central (arquivoltes i una decoració escultòrica força discreta al timpà i als laterals) i la rosassa decorada amb traceria flamígera i acompanyada per dos contraforts que l’aguanten.

Santa María del Mar és de tres naus amb deambulatori, i sense transsepte. La volta de creueria al sostra és la més emprada, així com els arcs apuntats. Definit per un semicercle de vuit columnes està el presbiteri, que alhora està envoltat per un deambulatori amb nou capelles radials. A les naus laterals és on s’hi obren les 22 capelles que té l’església, omplint l’espai deixat pels contraforts.

FUNCIÓ I SIGNIFICAT

L’edificació de Santa María del Mar s’inscriu en el procés d’expansió urbana i d’intensa activitat constructiva que va experimentar la ciutat de Barcelona durant el s. XIV.

Segons la llegenda, al lloc on s’aixecà el temple va ser enterrada, al segle IV, santa Eulàlia, patrona de Barcelona.

MODELS I INFLUÈNCIES

Santa María del Mar, recull la tradició de la cultura arquitectònica gòtica catalana del Segle XIII, que concretava la seva proposta en el sentit racional de les proporcions dels elements arquitectònics i l’austeritat decorativa.

Va tenir influència a la catedral de Palma. Aquesta, té semblances amb la catedral barcelonina.