La Monarquia Romana: Fets Clau Segons Tit Livi (Ab Urbe Condita)

La Monarquia Romana: Fets Clau Segons Tit Livi

Numa Pompili: Pau i Fundació Religiosa

Font: Tit Livi, Ab Urbe Condita I, 19-21

Numa va assolir el poder en una ciutat i es disposà a fundar-la de bell nou seguint la justícia, les lleis i els bons costums. Va manar construir un temple dedicat a Janus a la part baixa de l'Argilètum, com a indicador de la pau i de la guerra, ja que quan el temple estava obert, indicava que la ciutat estava en armes, i tancat, que tots els pobles propers estaven pacificats. Després del seu regnat, el temple ha estat tancat dues vegades.

Casualment, als dos exèrcits hi havia germans trigèmins, semblants en força i edat. Els germans eren els Horacis, per banda romana, i els Curacis, per banda albanesa. Els reis parlen amb els germans per tal que cadascun lluiti per la seva pàtria i la victòria seria per a la ciutat del germà vencedor. Un cop acordat el lloc i l'hora, els dos pobles preparen les seves ofrenes i oracions als déus per tal de comptar amb el seu favor.

Tul·lus Hostili: Expansió i Conflictes

Font: Tit Livi, Ab Urbe Condita I, 25-27

Quan els albans ja estaven instal·lats a Roma, Tul·lus va nomenar els ciutadans principals senadors i també va escollir 10 esquadrons de cavalleria entre els albans. Per seguir expandint el seu poder i la seva superioritat, va declarar la guerra als sabins. Els preparatius de la guerra van ser molt intensos per part d'ambdós bàndols, però Tul·lus atacà primer i va envair el territori sabí, i després d'un duríssim combat, els romans derrotaren els sabins.

Tarquini Prisc: Urbanisme i Auguris

Font: Tit Livi, Ab Urbe Condita I, 31-33

Durant el seu regnat va ser la primera vegada que es va traçar l'espai del Circ Màxim, on es feien curses de cavalls i combats de púgils d'Etrúria. Va dividir l'espai a prop del fòrum perquè senadors i cavallers hi edifiquessin tribunes particulars. Es disposava a envoltar la ciutat amb una muralla quan, de sobte, els enemics van creuar l'Aniene abans que l'exèrcit romà els pogués barrar el pas. Tarquini va decidir afegir centúries als ramnenses, ticienses i lucers, que havia creat Ròmul.

Atus Navi, un cèlebre àugur, li va dir que no es podia canviar o afegir res si els auspicis no eren favorables. L'àugur li va dir que sí i ho va demostrar, i a partir d'aleshores va augmentar tant la consideració i la importància dels àugurs que no es feia res, ni relatiu a la guerra ni a la vida civil, sense consultar els auguris.

Servi Tul·li i la Fi de la Monarquia

Font: Tit Livi, Ab Urbe Condita (Capítols Finals)

Servi Tul·li va consolidar el seu poder amb mesures de caràcter públic i privat. Va casar les seves filles amb els fills de Tarquini, va reprendre la guerra contra Veies i altres ciutats etrusques i, després de derrotar un enorme exèrcit enemic, va retornar a Roma com a rei indiscutible. Aleshores va establir el cens, i va dividir tots els ciutadans en classes, segons les seves riqueses, i a partir d'aleshores les càrregues militars i civils es van repartir segons la capacitat econòmica dels ciutadans.

• Va marxar de l'assemblea. Tarquini, ofès, va maquinar de seguida la mort de Turn, per infondre entre els llatins el mateix terror dels seus ciutadans. Com que no tenia autoritat per matar-lo públicament, va pensar en una falsa acusació.
• El fill de Tarquini va violar Lucrècia. Ella se suïcida perquè estava casada i els ciutadans expulsen els reis.
• Luci Tarquini va regnar 25 dels 244 anys que va durar la monarquia romana (des de la seva fundació fins aleshores, el 509 aC). Seguint el projecte de Servi Tul·li, foren nomenats dos cònsols: Luci Juni Brutus i Luci Tarquini Col·latí.