La Monarquia a Roma i la Constitució de Servi Tul·li
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,05 KB
La monarquia a Roma
Té lloc del segle VIII aC fins a l'any 509 aC. Aquesta etapa comprèn gairebé 250 anys, dels quals se’n coneixen més històries llegendàries i arqueologia que fonts escrites.
Institucions monàrquiques
Va haver tres institucions que organitzaven la vida política a la Roma primitiva: el rei, el senat i el populus. El rei a Roma era el cap suprem. El seu càrrec era vitalici però no hereditari, ja que s’accedia per elecció del populus reunit en assemblea a proposta del senat. La tradició explica que hi va haver set reis:
Un rei llatí: Ròmul (753-717 aC), considerat el fundador de Roma i el primer legislador de la ciutat.
Tres reis sabins (716-616 aC): Numa Pompili, Tul·lus Hostili i Ancus Marci, a qui s’atribueix la creació de les institucions religioses.
Tres reis etruscos (615-509 aC): Tarquini Prisc, Servi Tul·li i Tarquini el Superb, amb ells s’urbanitza la ciutat i s’estableix les bases de la posterior grandesa de Roma. Explica la tradició que Tarquini va ser obligat a fugir de la ciutat degut a que el seu fill va intentar seduir Lucrècia, la qual es suicidà. A l’any 509 aC s’instaura la República.
El senat: Era una assemblea formada pels caps (patres) de les principals famílies de la ciutat. Tots els senadors eren patricis. Aconsellaven al monarca i es reunia a petició del rei. Al principi estava format per 100 membres designats pel rei. Seguidament per 200 i poc després per 300 (es mantingué fins al final de la República). Quan el rei moría i només durant l’interregne, totes les atribucions del monarca passaven al senat.
El populus: Constituit pel patricis (descendents de les primeres famílies). Eren els ciutadans i els únics que gaudien de la plenitud de drets. Poc a poc va anar assumint la funció legislativa. Es creu que estava dividit en tres tribus: llatins, sabins i etruscos. Cada tribu es va dividir en 10 cúries. Cada cúria havia de proporcionar 100 soldats d’infanteria (centúria) i deu genets a cavall (decúria).
La constitució de Servi Tul·li
Al rei Servi Tul·li (578-535 aC) se li atribueix la primera constitució política de Roma. Aquesta constitució va significar la desaparició de la distribució de la ciutat en tribus i cúries i va marcar un canvi en el desenvolupament de la història de Roma. Aquesta reforma, atribuïda pels autors romans a Servi Tul·li, es va dur a terme a Roma més tard, cap al s.V aC.
La nova divisió social
Servi Tul·li va dividir la ciutat de Roma basant-se en la fortuna o riquesa de cadascú, va distribuir els habitants (només els patricis i els plebeus) en cinc classes i en proletari, aquells que no tenien béns.