La Monarquia Constitucional i la Revolució Francesa (1789-1799)

La Monarquia Constitucional (1789-1792)

A la primera etapa de la revolució, la burgesia moderada va intentar arribar a un acord amb els reis privilegiats. Per convertir França en una monarquia constitucional, va abolir els pilars de l'antic règim, va decretar l'abolició del feudalisme i va promulgar la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, que reconeixia els drets i les llibertats individuals, així com la igualtat de drets dels ciutadans davant la llei i els impostos (agost de 1789). Va promulgar una constitució el 1791 basada en la separació de poders, la sobirania nacional i la igualtat legal censatària, que donava el vot només als homes francesos que tinguessin més de 25 anys amb un nivell de riquesa determinat. Després de l'aprovació de la constitució, es va formar una assemblea legislativa que obligava la noblesa a pagar impostos i va abolir l'organització gremial. Es va crear un nou exèrcit, la Guàrdia Nacional. Finalment, amb l'objectiu de solucionar la crisi financera, es varen expropiar els béns de l'església i es varen vendre a particulars. Tot i que a mitjan 1791 semblava que la monarquia constitucional estava consolidada, Àustria va organitzar un exèrcit per envair França i Lluís XVI va fugir de París per unir-se als austríacs al juny del 1791. Malgrat que el rei fos detingut, l'exèrcit austríac va entrar a França i va avançar fins a les portes de París al setembre del 1792.

La República Social (1792-1794)

La traïció del rei i la invasió militar varen provocar la revolta de les classes populars. El 10 d'agost del 1792 es va produir l'assalt al Palau Reial de les Tulleries, es va empresonar la família reial i es va proclamar la república al setembre de 1792.

La Convenció Girondina (1792-1793)

La República va quedar en mans dels girondins, representants del sector més moderat de la burgesia. La nova assemblea es va anomenar Convenció Nacional i va ser elegida per sufragi universal masculí. La Convenció va iniciar un judici contra Lluís i la reina Maria Antonieta, que varen ser condemnats a mort i executats a la guillotina el 1793. La mort del rei i la reina va provocar l'aliança de les monarquies europees, que varen formar una coalició absolutista contra França. Mentre que a l'interior del país es varen esclatar revoltes contra l'evolució i conspiracions reialistes protagonitzades pels antics privilegiats.

La Convenció Jacobina (1793-1794)

El juny del 1793, els jacobins, el sector més radical de la burgesia, varen fer seves les demandes del sector popular. Es va promulgar una nova constitució que reconeixia la sobirania popular. L'executiu va quedar en mans d'un Comitè de Salvació Pública que va atorgar el poder a Robespierre, un dirigent jacobí. Es va impulsar la política del terror; el Comitè va suspendre la llibertat i un tribunal revolucionari castigava amb la mort a la guillotina aquells que s'oposaven al govern. Es varen promulgar una sèrie de mesures, com el control del preu i el salari, la distribució de menjar, la contrarevolució entre la venda de les terres del clero i la instrucció obligatòria, que varen provocar l'oposició de bona part de la població. Al juny de 1794, un cop d'estat va acabar amb el govern jacobí, Robespierre i altres líders jacobins varen ser executats a la guillotina.

La República Conservadora: El Directori (1794-1799)

La burgesia moderada va tornar a prendre el control de la revolució, que va entrar en la seva tercera etapa. Es va promoure el retorn dels exiliats. La constitució de 1795 va establir el poder executiu en un jove col·legiat, el Directori, i va restablir el sufragi censatari. En aquell context de crisi i en plena guerra contra les potències absolutistes, el 1799, un jove general, Napoleó Bonaparte, va protagonitzar un cop d'estat que va posar fi al Directori.