La monarquia constitucional a Espanya al segle XIX

Monarquia constitucional

Antonio Cánovas del Castillo va ser l'home clau en la tornada dels Borbó al 1873. Va assumir el lideratge de la reina Isabel II, destronada per la revolució de setembre de 1868. Li atorgà plens poders per defensar els interessos polítics del seu fill, el jove príncep Alfons. Cánovas creia que la monarquia era la millor forma de govern per a Espanya.

Cop d'estat

Martínez Campos es va aixecar a Sagunt (València) i va proclamar Alfons XII com a rei d'Espanya el desembre de 1874. Cánovas es va arrepentir del cop d'estat.

Constitució de 1876

Es va elaborar a partir dels principis ideològics conservadors de la Constitució de 1845. Al principi de la sobirania compartida, el rei conservava molt de poder i participava en el poder legislatiu. La potestat de convocar-les, suspendre-les i dissoldre-les. Les Corts s'organitzaven de manera bicameral, amb un Congrés i un Senat. La Constitució reconeixia el dret a la llibertat, expressió, reunió i associació dels ciutadans.

Bipartidisme

Sistema polític en el qual hi ha dos partits que concentren la major part dels vots dels ciutadans en les eleccions i que s'alternen periòdicament en les responsabilitats de govern.

Pacte del Pardo

L'objectiu del pacte del Pardo era superar la crisi política provocada per la mort d'Alfons XII. S'establí la regència de la seva vídua, Maria Cristina d'Habsburg, embarassada del futur Alfons XIII, que va néixer el març de 1886.

Manipulació electoral

• Caciquisme: Sistema polític-social pel qual els resultats d'un sistema parlamentari són manipulats pels cacics.
• Cacics: Propietaris rics amb poder i una gran influència en una zona.

El frau electoral, o tupinada, va ser un element clau pel funcionament del torn pacífic. Aquest frau era molt més eficaç al medi rural que en l'urbà.

Finalització de la tercera guerra carlina

Un dels primers objectius del nou règim va ser el fi de la tercera guerra carlina, que s'arrossegava des de 1872. Les lluites internes entre el si i del carlisme, sobretot la decisió del vell general carli Ramon Cabrera de reconèixer Alfons XII i l'esforç bel·lic del nou govern, van accelerar la derrota del carlisme.

Guerra Chiquita

La pau de Zanjón va posar fi a la guerra d'independència de Cuba, però no va solucionar el conflicte, que va continuar de manera intermitent en un seguit de confrontacions fins que va esclatar al 1895. Al 1879 es va produir una revolta coneguda com guerra Chiquita, que va ser sufocada amb relativa facilitat per les autoritats colonials al 1880.

Oposició republicana

Partit Democràta Posibilista - Emilio Castelar, Partit Republicà Progresista - Manuel Ruiz Zorrilla, Partit Republicà Centralista - Nicolás Salmerón, Partit Democràtic Federal - Francesc Pi i Maragall.

Moviment Anarquista

L'any 1881 es va reconstruir la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola, dissolta l'any 1888 degut als enfrontaments interns i als assassinats atribuïts a la suposada Mano Negra (1883) que van encadenar una repressió policial. Els anarquistes (1888) defensaven la violència i l'individualisme radical actuant mitjançant la "propaganda dels fets", una acció directa contra els interessos de les classes dominants. El moviment anarquista destacava sobretot a Catalunya i Andalusia. Paulí Pallàs: Llença dues bombes a la comitiva encapçalada per Martínez Campos, que va resultar ferit a la Gran Via de Barcelona. Pallàs va ser detingut i condemnat a mort. Dos mesos més tard, es tiren dues bombes al pati de butaques del teatre del Liceu i el 1896 una altra bomba és llançada contra la Processó del Corpus. Degut a aquests incidents, es suspenen les garanties constitucionals i s'intensifica la repressió. Procés de Montjuïc: Procés que es va obrir degut a l'atemptat durant la processó del Corpus a Barcelona. La repressió va ser molt dura i inicialment es van dictar 8 penes de mort i 67 de pressó. La repercussió del Procés de Montjuïc va fer que un anarquista italià, Michelle Angiolillo, es desplaçés a Espanya, assassinant l'agost de 1897 al president del govern espanyol, Cánovas del Castillo. L'anarquisme es va dividir en 2 grans corrents: Anarcocol·lectivista (o bakunista) que s'inclinava per l'acció sindical i Anarcocomunista que optava per l'acció violenta contra els representants de la societat capitalista.

Crisi 1898

1895-1898 va posar de manifest la incapacitat de l'estat espanyol de mantenir les restes del seu antic imperi colonial d'ultramar i la pèrdua de les illes de Cuba. Es coneix com a Desastre del 98.

Guerra de Cuba

El 1895 els independentistes cubans es van tornar a aixecar en armes contra els espanyols amb la proclama coneguda com Grito de Baire. El Capità General partidari d'una política conciliadora va fracassar i va ser substituït pel general Weyler. Les notícies de les actuacions de Weyler van provocar una intensa i interessada reacció a la premsa dels Estats Units. El 1896 la insurrecció independentista es va estendre a les Filipines i va agreujar la delicada situació d'Espanya.