La Monarquia Borbònica i l'Antic Règim a Espanya (S. XVIII)

La Monarquia Absoluta dels Borbó

L'Imposició de l'Absolutisme: La Nova Planta

El triomf dels Borbó en la Guerra de Successió va implicar la implantació de l'absolutisme monàrquic. Els pertanyia el territori i les institucions, amb un poder il·limitat i autoritat màxima. Es van eliminar els límits a la corona per enfortir el poder reial.

A partir de la derrota de l'11 de setembre de 1714, Felip V va sotmetre Catalunya i el territori de la Corona d'Aragó a la seva autoritat. Això va comportar:

• Catalunya es va integrar en la monarquia borbònica, amb absolutisme i centralització.
• S'aboleixen les institucions polítiques del Principat (Generalitat, Corts...).
• El 1716, el Decret de Nova Planta va establir que tot estaria sota l'organització pròpia de Castella.
• S'aboleixen les Corts dels regnes, que passen a ser Corts d'Espanya.
• Se suprimeix el Consell d'Aragó, que passa a ser Consell de Castella.
• Es creen demarcacions provincials, governades per capitans generals, que també presideixen les Reials Audiències.
• S'elimina el sistema electiu propi de cada municipi i s'estableixen els corregiments.
• Per controlar les ciutats, s'imposen corregidors castellans. Els regidors dels ajuntaments són escollits per la Reial Audiència.
• S'implanten els intendents, encarregats de recaptar impostos, controlar les autoritats i impulsar les activitats econòmiques.

Imposició d'un Nou Sistema Fiscal: El Cadastre

El 1716, s'estableix el Cadastre: una quota anual fixada pel govern central sense negociació prèvia. Es pagava segons la riquesa de cadascú i es dividia en:

• Cadastre Reial: gravava les propietats immobiliàries.
• Cadastre Personal: gravava les rendes de treball i les activitats industrials i mercantils (nobles i clergat no pagaven).

Societat i Economia de l'Antic Règim

Previvència de la Societat Estamental

La societat de l'Antic Règim es mantenia estamental, dividida en:

• Grups privilegiats: noblesa i clergat. Posseïen la major part del territori, no pagaven impostos i ocupaven els càrrecs públics.
• Tercer estament: pagesia, burgesia i classes populars. Suportaven les càrregues fiscals i estaven marginats de les decisions polítiques. Els pagesos havien de lliurar la major part de les seves rendes, amb un límit de supervivència. La burgesia comercial i industrial era escassa.

A Catalunya, el creixement econòmic del segle XVIII va permetre que les elits comercials i manufactureres guanyessin importància.

Economia Agrària: Espanya al Segle XVIII

A Espanya, al segle XVIII, l'agricultura era la primera font de riquesa. Les terres amortitzades ni es compraven ni es venien. La Corona, la noblesa i l'Església rebien rendes d'aquestes.

Indústria i Comerç

L'artesania i el comerç depenien de l'agricultura. La indústria seguia organitzada en gremis. El mercat interior era dèbil, limitat per una economia d'autoconsum. El comerç colonial es mantenia important i estable, amb desenvolupaments d'activitats manufactureres.

Reformisme Borbònic: Carles III

Al segle XVIII, la Il·lustració es fiava de la raó, considerant el coneixement com la base de la felicitat. Els il·lustrats van criticar la societat estamental, defensant que tot ésser humà és igual i té dret a la llibertat. També:

• Critiquen la poca llibertat econòmica.
• S'oposen al domini ideològic de l'Església.
• S'enfronten a l'absolutisme monàrquic: volen un contracte que garanteixi drets bàsics (Montesquieu: separació de poders; Rousseau: sobirania popular).

La Il·lustració a Espanya es va introduir lentament, arribant a la segona meitat del segle. Al 1750, una generació de pensadors va criticar el model social espanyol, volent progrés, proposant l'educació obligatòria i impulsant reformes per millorar el creixement econòmic.

El Despotisme Il·lustrat va arribar amb Carles III, que va iniciar la monarquia en les idees de la Il·lustració. El 1766, el Motí de Squillace va ser una revolta per la fam i l'elevat preu dels aliments, el poder excessiu i el descontentament dels privilegiats per les reformes que repercutien el seu poder.

Carles III va destituir Squillace, va baixar els preus dels productes bàsics i va aturar la revolta, però va seguir amb les reformes.