Modernitat, Avantguardes i Teatre de l'Absurd: Un Viatge Artístic

La Modernitat i el Modernisme

El segle XX s'inicià a Europa amb diversos corrents ideològics i estètics que aspiraven a la modernitat, afavorits per l'acceleració del progrés tecnològic i el gust per les novetats en els productes de consum.

La industrialització del segle XIX havia generat un seguit de canvis, entre els quals destaquen les migracions de població rural cap a les ciutats, la reivindicació de drets laborals, la generalització de l'alfabetització, i també la defensa del paper de l'art com a factor de transformació i modernització de la societat.

Als països més industrialitzats i a les grans ciutats va ser on aquests moviments es desenvoluparen amb més força i des d'on s'irradiava aquest desig de canvi, de crítica a l'estil de vida tradicional i de confiança en el progrés. Una de les aportacions d'aquest corrent de modernitat fou la idea de l'artista professional que es devia al seu art, d'acord amb la consigna 'l'art per l'art', des d'una actitud oberta que acceptava l'evolució dels estils artístics, que havien de rebre la influència i interpretar els canvis que es produïen a l'època, sense limitacions en la tria de temes en el marc de l'experiència de la vida urbana. Era un artista per vocació i amb dedicació plena, que havia de mantenir-se independent dels interessos materials que es desprenien de la mentalitat burgesa dominant.

Les Avantguardes

Els moviments d'avantguarda foren un conjunt de tendències i propostes renovadores, sorgides a Europa durant el primer terç del segle XX, que trencaven amb l'art i la moral tradicionals amb una actitud de protesta, d'inconformisme social i d'oposició a la cultura burgesa. En l'origen d'aquests moviments també trobem una certa fascinació davant la gran quantitat de descobriments i d'invents tecnològics produïts des de la darreria del segle XIX i de propostes psicològiques, com ara la psicoanàlisi.

Destaquen quatre moviments d'avantguarda:

• FUTURISME: s'inspirava en el futur que anunciava el desenvolupament tecnològic, en les màquines, la velocitat, l'electricitat, els invents... Hi eren freqüents paraules com avió, grua, radiador, esquí, futbol, etc.
• CUBISME: sorgí de la pintura, del quadre de Picasso Les senyoretes d'Avinyó, i durà fins a 1914. Es caracteritza per l'ús de línies i formes geomètriques. El cubisme literari provà de desintegrar l'aparença uniforme de la realitat per a reconstruir-la, alterada amb elements diversos.
• DADAISME: nasqué a Zuric el 1916, amb una actitud de revolta artística contra la guerra europea, centrada en la destrucció de l'art, de la bellesa, i en la crítica de la literatura tradicional. Proposava una poesia incoherent aconseguida mitjançant l'escriptura automàtica, és a dir, sense cap control de la raó, la manipulació de la tipografia o el trencament de la sintaxi. Els dadaistes feien servir l'absurd, l'atzar, el subconscient o l'humor en la crítica a la societat, i proclamaren la llibertat de l'artista.
• SURREALISME: nasqué a París el 1924, com a evolució del dadaisme, volia expressar el funcionament real del pensament i accedir al subconscient mitjançant l'escriptura automàtica i l'ús dels somnis, seguint Freud.

El Teatre de l'Absurd

El teatre de l'absurd es conreà a mitjan segle XX. Es tracta de l'elaboració literària del concepte filosòfic de l'absurd de l'existència, desenvolupat en la filosofia d'Albert Camus. Aquest tipus de teatre abandona la lògica de l'estructura dramàtica tradicional i la del llenguatge. La concatenació d'esdeveniments en la trama se substitueix per una successió de situacions on prevalen els estats d'ànim o les emocions. Els diàlegs són repetitius i semblen no tindre significat, sense connexions lògiques, que creen una atmosfera de somni. En són autors representatius Eugène Ionesco, Samuel Beckett, Jean Genet, etc. En les nostres lletres destaca Manuel de Pedrolo.