Modernisme vs. Noucentisme: Literatura Catalana

Modernisme: Període i Definició

El Modernisme s'estén des de 1892, amb la celebració de la primera Festa Modernista, fins a l'any 1911, amb la mort del poeta Joan Maragall.

Segons Jordi Castellanos, el Modernisme és un moviment que vol actualitzar la cultura catalana, connectant-la amb la "modernitat" i incorporant Catalunya a l'avantguarda cultural europea de l'època.

Relació entre l'Artista Modernista i la Societat Burgesa

La relació entre l'artista modernista i la societat burgesa està marcada per una ruptura deguda a valors contradictoris. Aquesta ruptura provoca que molts artistes modernistes se sentin exclosos i, en molts casos, s'automarginin. D'aquí neix un moviment conegut com a bohèmia.

La Novel·la Simbòlica o Rural (Narrativa)

Aquest tipus de novel·la tracta la lluita de l'individu per aconseguir una plena realització personal en la societat on viu. L'individu està sotmès a la "natura", però pot arribar a dominar-la.

El protagonista s'enfronta a una realitat hostil i, per superar les dificultats, haurà de prendre decisions que li poden canviar la vida. Una de les tècniques utilitzades és la "tècnica del viatge iniciàtic": el protagonista fa un viatge físic que, al mateix temps, és un viatge d'evolució personal. S'utilitza el símbol de l'ascens de la muntanya. És important quin tipus de personatges hi apareixen.

En aquesta mena de novel·la, el món interior, els sentiments i l'evolució del personatge són molt importants. El fet que s'anomeni "simbòlica" o "rural" ve determinat perquè moltes d'aquestes obres s'ambienten en el món rural, considerat un espai simbòlic de la vida.

Són novel·les que fan ús d'un llenguatge original, expressiu, creatiu i molt elaborat.

Caterina Albert (Víctor Català)

Caterina Albert va ser una de les màximes representants de la novel·la modernista, i en concret de la novel·la simbòlica. Va utilitzar el pseudònim de Víctor Català per signar moltes de les seves obres. La seva obra narrativa, tant novel·les com contes, és molt extensa. En destaca l'obra "Solitud".

La Poesia "Espontaneista" (Poesia)

La poesia "espontaneista" no és un corrent en si mateix, sinó una concepció sobre el procés creatiu de la poesia, teoritzada principalment per Joan Maragall. Joan Maragall va escriure un article titulat "Teoria de la paraula viva" on explica aquest procés poètic.

El Poeta (segons Maragall)

• És un geni creador des del seu naixement.
• Té una sensibilitat artística única que li fa percebre la vida i el món d'una manera diferent de la resta.
• Manté la innocència d'un infant i, per aquest motiu, es meravella davant dels elements més "insignificants".

La Poesia (segons Maragall)

• Neix de la inspiració (l'estímul extern que sensibilitza el poeta i provoca el procés creatiu).
• Es crea a partir de "paraules vives", que neixen en un moment d'intensitat i emoció del poeta, transformant-se en paraules poètiques.
• Es converteix en una poesia aparentment senzilla i natural, sense fer ús de grans recursos estilístics.
• El paisatge és un element molt important.

Noucentisme: Període i Definició

El Noucentisme s'estén des de 1906, amb la publicació de la primera "glossa" d'Eugeni d'Ors, fins a 1923, amb la dictadura de Primo de Rivera.

El Noucentisme és un moviment que persegueix el mateix objectiu que el Modernisme: la normalització i modernització de la cultura catalana. Tanmateix, segons l'estudiós Jordi Castellanos, la manera d'aconseguir-ho és diferent de la del moviment modernista.

Relació entre la Societat Burgesa i l'Intel·lectual Noucentista

Burgesia

• Qui són?: Es tracta d'una nova burgesia amb poder econòmic i polític, amb un objectiu de país i una implicació real en el procés de modernització i europeïtzació.
• Objectiu: Construir una Catalunya moderna, liberal, burgesa, instruïda i europea.
• Com?: Estan convençuts que per aconseguir els seus objectius calen institucions de tot ordre i en tots els àmbits, que posin en marxa projectes ben dirigits i efectius de transformació social. Tindran el poder polític i econòmic per crear-les.
• Problema: Qui podrà dirigir amb solvència aquestes institucions?