El Modernisme: Transformació Cultural a Catalunya (1890-1910)

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,32 KB

El Modernisme: Moviment Cultural i Artístic a Catalunya (1890-1910)

El Modernisme tracta d’inserir l’art en la totalitat de la vida social, abraçant l’arquitectura, la pintura, la literatura i l’escultura. L’artista modernista és un políèdric, un artista global, capaç de fer altres disciplines. És dipositari d’uns valors superiors i té la missió de transmetre’ls a la resta de la societat. No obstant això, aquesta societat es mostrarà impermeable a aquest missatge, i així, l’artista esdevindrà un rebel, un inadaptat, i el seu art serà incomprès. La burgesia, fidel al seu esperit mesquí, rebutja l’artista, que finalment acabarà refugiant-se en l’art i en la literatura, esdevingudes una missió heroica.

Objectius del Modernisme

  • Transformar la societat a través de la cultura.
  • Ruptura amb el passat.
  • Voluntat de crear una cultura nacional, autosuficient, moderna i europea.
  • Necessitat de transformar la cultura catalana, d’obrir-se a Europa i d’establir una llengua literària i moderna.

Corrents Ideològics de l'Art

Hi ha dos moviments principals:

  • El vitalisme: Entén l’art com una lluita, amb una actitud activa i compromesa. Exalta la voluntat i defensa l’individualisme de l’artista, entenent la seva activitat literària com una tasca social. Influència del noruec Henrik Ibsen.
  • L’esteticisme: Aparegué entre intel·lectuals que veien la necessitat de canvis en la societat, de modernitat i d’acostament a Europa, però no creien possible la intervenció directa a causa d’uns plantejaments diferents i irreconciliables. S’aïllaven d’un entorn que no els entenia i els rebutjava, i buscaven la creació d’una obra artística que tingués valor per ella mateixa. Són partidaris de “l’art per l’art”. L’art com a valor absolut, entès com a refugi, és la única cosa que pot influir en les persones i desvetllar la sensibilitat.

Influències

Les influències inclouen el simbolisme, el pre-rafaelisme i el decadentisme.

Poesia a Final del Segle XIX

A finals del segle XIX, els poetes abandonen la triple temàtica dels Jocs Florals: “Fe, Pàtria i Amor”. Les influències d’Europa es concreten a Catalunya en dos corrents:

  • Corrent decadentista: Poetes amb trets distintius com el rigor formal i temes artificiosos i culturitzants. Aquests poetes adopten sobretot els aspectes formals, deixant de banda la introspecció atormentada habitual entre els poetes francesos, com Santiago Rusiñol i Adrià Gual.
  • Vitalisme: S’oposa a l’esteticisme i a l’excessiu idealisme i abstracció del simbolisme a través del seu esperit combatiu i del compromís social. El poeta té la missió de despertar el poble.
Temes de la Poesia

La poesia es caracteritza per ser sincera i emotiva, on les qüestions formals perden importància. Els temes més habituals són els paisatgístics, a través dels quals cerquen la integració harmònica de l’home en la natura.

Influències Literàries

Les influències inclouen Ibsen, d’Annunzio, Whitman, entre d’altres. Destaca Ignasi Iglesias i Maragall.

Entradas relacionadas: