Modernisme, Renaixença, Romanticisme: Característiques i Autors

Oracions Subordinades: Tipus i Exemples

Adverbials:

• Temps: abans que, quan, mentre, sempre que, cada vegada que, ara que, després que, des que, fins que, tan prompte com...
• Manera: com, com si, tal com, així com, segons, segons com, sense, sense que
• Causals: perquè, ja que, com que, puix que
• Finals: per tal que, a fi que, per a, per tal de, a fi de
• Comparatives: tant com, tan...com, menys...que, com més...més
• Consecutives: doncs, per tant, de manera que, com a conseqüència, fins al punt que, tant...que
• Condicionals: si, a condició que, en cas que, sempre que, només que
• Concessives: a pesar de + inf, a pesar que, encara que, per més que, malgrat que, tot i que

Adjetivals (de Relatiu):

• qui - de la qual
• on - en la qual, en què
• què - de la qual
• que - la qual, el qual

Coordinades:

• Copulatives: i, ni
• Disjuntives: o, o bé
• Adversatives: però, sinó, tanmateix, no obstant això
• Distributives: o...o, ni...ni, ara...ara
• Continuatives: a més, i encara

Modernisme (finals del segle XIX i principis del XX)

El Modernisme va ser un moviment cultural que cercava transformar i actualitzar una cultura que s'entestava a viure del passat.

Característiques del Modernisme:

• Intent d'aplicar l'art a tots els àmbits.
• Predomini dels ambients bohemis, tertúlies i revistes.
• Idealització de la figura de l'obrer.
• Mostra del conflicte entre l'art i la societat.
• Predomini de descripcions, personatges apassionants i desenllaços tràgics.

Poesia Modernista:

• Espontània: Defensava l'expressió pura, sincera i vitalista (Joan Maragall).
• Culta: Elaborada i artificiosa, tant en la forma com en el contingut (Joan Alcover).

Teatre Modernista:

• Regeneracionista: Tractava els conflictes entre l'artista i la societat (Ignasi Iglésias).
• Esteticista: Defensava el gust de l'art per l'art i no es plantejava qüestions socials (Adrià Gual).

Renaixença (segle XIX)

La Renaixença va ser un moviment cultural de redreçament i recobrament de la llengua, la història i la literatura catalanes (Aribau, Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà).

Els valencians representaven la burgesia agrària, mentre que la catalana es va comprometre molt més en política i llengua.

Teatre de la Renaixença:

• Culte: Amb idees del Romanticisme. Les obres solen estar ambientades en èpoques històriques i hi predominen l'amor i la llibertat (Frederic Soler i Àngel Guimerà).
• Popular: Reproduïa la vida quotidiana i defensava l'ús d'una llengua col·loquial (Josep Bernat i Baldoví, Eduard Escalante).

Teodor Llorente: Va ser mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona i València. En els seus poemes destaca la descripció de la bellesa dels paisatges valencians.

Poetes de la Renaixença

• Poetes de guant: Burgesos conservadors que s'oposaven a la politització de la Renaixença. Escrivien en una llengua arcaïtzant (Teodor Llorente).
• Poetes d'espardenya: De classes socials humils amb idees liberals i sense formació literària (Eduard Escalante).

Romanticisme (finals del segle XVIII)

El Romanticisme va ser un moviment que donava una major importància a l'individu, exalçava els sentiments i reivindicava la llibertat.