Modernisme, Noucentisme i Registres Lingüístics

El Modernisme: Un Moviment Cultural Clau

El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del XX (1892-1911).

Què pretén el Modernisme?

• Transformar la literatura catalana en una cultura moderna i nacional.
• Obrir la cultura catalana als nous corrents europeus del moment.
• Convertir la llengua en un vehicle eficaç d’expressió.

Qui duu a terme el Modernisme?

Un grup de joves intel·lectuals procedents de la burgesia industrial i comercial.

Característiques Generals del Modernisme

• Predomini de la corba sobre la recta.
• Riquesa i detallisme de la decoració.
• Gust per l'asimetria.
• Dinamisme de les formes.
• Presència de la natura i d'al·lusions als sentits.

Els Registres Lingüístics

Quan escollim el registre, cal pensar que aquest s’haurà de mantenir al llarg de tot el text.

Registres Formals (d’ús públic)

• Culte: Registre molt treballat. S’empra en literatura, escrits de ciència i tecnologia.
• Estàndard: Registre més adequat a totes les situacions de comunicació, per tant, és més neutre.

Registres Informals (d’ús privat)

• Col·loquial: Poc elaborat i més espontani. S’utilitza en converses entre familiars o amics.
• Vulgar: Molt poc treballat i amb paraules grolleres. Usa paraules i expressions malsonants.

Factors que Influeixen en el Registre

• Tema: El podem tractar de manera més genèrica o especialitzada. Segons com el tractem, variarà el seu vocabulari.
• Formalitat: Marcarà la confiança que hi ha entre l’emissor i el receptor. Com més confiança, menys formalitat en l’escriptura.
• El Canal: Pot ser oral, escrit, telemàtic... El canal escrit requereix més formalitat que el parlat, atès que el parlat és més espontani i sovint no podem controlar el que diem.
• La Intencionalitat: És la idea que pretenem aconseguir amb el text. La intenció farà que siguem:
  • Objectius: Emprem un lèxic més precís, distància personal, ús de la tercera persona.
  • Subjectius: Utilitzem un lèxic general, implicació personal, ús de la primera persona.

El Noucentisme: Cultura i Política

Moviment polític i cultural que es va iniciar l’any 1906 a partir de tres publicacions clau:

• La nacionalitat catalana (Enric Prat de la Riba)
• Glosari (Eugeni d’Ors)
• Els fruits saborosos (Josep Carner)

Aquest moviment va ser dut a terme per la Lliga Regionalista, un partit polític catalanista conservador.

Principis del Noucentisme

• La cultura s’ha d’impulsar per construir una Catalunya ideal (a través dels polítics).
• Compromís i col·laboració dels intel·lectuals en el programa polític i cultural.
• Preferència per una Catalunya urbana sobre la rural.
  • La ciutat és el model de la Catalunya que es vol construir.
• Valors fonamentals: la raó, l’ordre, el seny, l’esforç, la llum i l’equilibri.

Característiques de la Poesia Noucentista

• Perfecció formal (seguint les pautes de la mètrica).
• La ciutat com a tema central.
• Model dels clàssics.
• Natura domesticada, no salvatge.
• Món idealitzat.
• Temes recurrents: l'amor, el pas del temps, etc.
• La dona com a objecte d’adoració.

Josep Carner: Vida i Obra

La Vida de Josep Carner

Va néixer a Barcelona el 1884 i va morir a Brussel·les el 1970. Pertanyia a una família de petita burgesia. Va manifestar la seva vocació literària des de molt jove. Va guanyar repetides vegades els Jocs Florals i va ser proclamat Mestre en Gai Saber. El 1897 es va llicenciar en Dret i Filosofia. Carner va col·laborar en moltes revistes. Quan esclata la Guerra Civil Espanyola, s'exilia, primer a Mèxic i després a Brussel·les.

L'Obra de Josep Carner

Carner era un poeta noucentista que volia una Catalunya ideal. Ell mateix afirmava: "Nosaltres els poetes som els constructors dels pobles." Lluitava per la dignificació de la llengua catalana. Utilitzava un llenguatge noble, refinat, cada vegada més irònic, que buscava la precisió i l’exactitud.

Algunes de les Seves Obres

• Els fruits saborosos (1906): Recull de poesies que, sota el pretext doble dels diferents fruits i d’una reflexió sobre el pas del temps, reforcen la valoració d’un conjunt d’elements morals.