Modernisme i Noucentisme: Moviments Culturals Clau a Catalunya

El Modernisme: Art, Cultura i Renaixement Català

El Modernisme va ser un moviment cultural d'abast europeu que es va desenvolupar a finals del segle XIX i principis del segle XX. A Catalunya, el seu inici va estar marcat per l'aparició de la revista L'Avenç, que va actuar com a òrgan literari i ideològic, i pel debut de Joan Maragall com a periodista.

Tot i que el 1906 va irrompre una nova generació d'intel·lectuals, els noucentistes, el Modernisme va coincidir amb el triomf de la Lliga Regionalista (1911) i la mort de Joan Maragall. Aquest moviment buscava la creació d'una cultura pròpia, allunyada dels principis estètics del Romanticisme, que encara estava supeditat als models castellans.

Normalització Lingüística en el Modernisme

Un dels objectius fonamentals del Modernisme va ser aconseguir una llengua catalana moderna, depurada de barbarismes i vulgarismes. Els intel·lectuals modernistes eren plenament conscients de la necessitat d'una gramàtica i d'una normativització lingüística.

• 1906: Celebració del I Congrés Internacional de la Llengua Catalana.
• 1907: Creació de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) per Enric Prat de la Riba.
• 1911: Creació de la Secció Filològica a l'Institut d'Estudis Catalans, que va ser clau per a la recuperació de la llengua i l'establiment de les normes gramaticals i ortogràfiques.
• 1932: Publicació del Diccionari General de la Llengua Catalana.

Corrents Estètics del Modernisme

• Parnassianisme (influït per Le Parnasse contemporain): Es caracteritza per la recerca de la forma clàssica (especialment el sonet), una adjectivació colorista, l'ús de metàfores i comparacions, la sensualitat i la creació d'ambients elegants i luxosos.
• Prerafaelitisme: Inspirat en els pintors italians anteriors a Rafael, buscava la bellesa del món clàssic i idealitzat. Destaca per l'ús de formes vegetals i una imatgeria fantàstica, així com per la seva oposició a la societat industrialitzada.
• Simbolisme: Posa èmfasi en la capacitat suggestiva de la paraula. Utilitza notes amb càrrega sensual i crea símbols que transmeten idees o sentiments complexos.

Plataformes de Difusió Modernistes

• Revistes i diaris: Publicacions com L'Avenç van ser fonamentals. Amb els articles de Pompeu Fabra, es va consolidar un model de llengua vàlid i modern.
• Les Festes Modernistes: Celebrades durant la dècada de 1890 a la casa de Santiago Rusiñol. La més emblemàtica va ser la representació de La intrusa de Maeterlinck, traduïda per Pompeu Fabra.

La Poesia Modernista

• Els poetes modernistes van estar fortament influïts pels simbolistes i parnassians francesos. La seva poesia sovint tenia un caràcter artificiós i defensava l'ús del sonet com a forma poètica.
• Els Quatre Gats: Aquesta cerveseria de Barcelona es va convertir en el nucli aglutinador del Modernisme barceloní i un punt de trobada essencial per a artistes i intel·lectuals.
• Artistes atrets pels prerafaelites: Molts artistes es van inspirar en el món medievalista, buscant una estètica idealitzada i pura.

Joan Maragall: Vida i Obra (1860-1911)

Joan Maragall, nascut a Barcelona el 1860 i mort el 1911, va ser una figura central del Modernisme. Va escriure poesia, teatre i prosa, caracteritzats per l'ús espontani del llenguatge i per una actitud optimista i vitalista. Considerava el paisatgisme, la recreació del passat i el patriotisme com a motius d'orgull i confiança en el futur de Catalunya.

Obra Poètica de Joan Maragall

• Poesies: En aquesta obra, Maragall adopta el vitalisme nietzscheà, on el superhome es caracteritza per la voluntat de ser, en contraposició a l'home dèbil i obedient.
• L'oda infinita: Marca l'inici de la seva trajectòria poètica i recull la concepció de la poesia com a vocació i la creació literària com a inspiració.
• La vaca cega: Un poema emblemàtic on el tema principal és la natura, amb una profunda reflexió sobre la vellesa i l'exaltació provocada pel paisatge contemplat.
• Visions i Cants: Una de les obres més destacades del Modernisme, que segueix la línia vitalista. Està estructurada en tres parts:
  • Visions: Inspirada en els referents romàntics de la Renaixença i en llegendes per reflectir l'ànima del poble català. També expressa la capacitat de l'individu d'exercir la seva llibertat i voluntat pròpia.
  • Intermezzo: Recull fets quotidians com la vida familiar o les festes de Nadal.
  • Cants: Destaca La sardana, que representa la col·lectivitat i la voluntat de captar l'expressió poètica del poble català.
• Oda a Espanya: Un poema que critica la pèrdua de les colònies i la decadència d'Espanya.
• Les Disperses i Revisió: Després de la publicació de Les Disperses, les obres Enllà i Seqüències van rebre crítiques dels noucentistes pel seu llenguatge, que incloïa col·loquialismes, repeticions o castellanismes. Això va provocar que l'autor deixés d'escriure durant un temps. Aquesta situació es va traduir en un període de silenci, però Maragall va sotmetre la seva obra a una revisió, demostrant la seva capacitat de fer allò que els noucentistes afirmaven que havien de fer els grans autors. L'Oda nova a Barcelona recull cants plens de simbolisme i llança o inicia nous cicles temàtics. Va ser publicada poc abans de la seva mort i apareix en el darrer volum Seqüències.

La Prosa Modernista

La prosa modernista es va caracteritzar pel triomf de la narrativa, gràcies a les campanyes per a la depuració del llenguatge, fet que va facilitar l'aparició de nous escriptors, obres i editorials. La narrativa modernista tenia la voluntat de reflectir les tensions entre l'individu i la societat.

Característiques de la Prosa Modernista

• L'heroi, sovint intel·ligent o amb una sensibilitat especial que li permet analitzar la realitat, es troba enfrontat al medi social o natural, sovint marginat.
• Els personatges són analitzats amb profunditat psicològica.
• La prosa poètica apareix com un nou estil narratiu amb la voluntat d'integrar diferents manifestacions artístiques.
• Ús del simbolisme per dotar de significat especial certs personatges, objectes o elements del paisatge.
• L'obra es configura a partir de descripcions visuals detallades.
• L'estil està marcat per la reproducció del llenguatge rural.

La Novel·la Decadentista

La novel·la decadentista reflexiona sobre la realitat interior, amb influències d'autors europeus com Oscar Wilde i Gabriele D'Annunzio. Alguns exemples destacats són Josafat i Camí de Damasc. Els personatges solen ser inadaptats, marginals i amb problemes psicològics. La prosa té un to líric, carregat de sensualitat, sovint amb voluntat de provocar o escandalitzar.

La Novel·la Rural

La novel·la rural critica la societat a través d'accions ambientades en un medi rural, on els personatges viuen en condicions precàries. Alguns exemples són Els sots feréstecs, La vida i la mort d'en Jordi Fraginals i Solitud de Víctor Català.

Víctor Català (Caterina Albert)

Caterina Albert i Paradís (1869-1966), coneguda pel seu pseudònim Víctor Català, va ser la filla primogènita i va haver de cuidar la seva mare i àvia. Als 20 anys, administrava el patrimoni familiar i va començar a escriure en català gràcies a la seva subscripció a la revista La Renaixença. Inicialment va escriure poesia, tot i que va tenir més èxit en narrativa.

La Infanticida

La infanticida, un monòleg teatral en vers, és una obra d'una cruesa extrema que condensa el conflicte universal de la condició femenina. L'escàndol que va provocar el fet que un text tan colpidor hagués estat escrit per una dona la va portar a amagar-se rere el pseudònim masculí de Víctor Català.

Etapa de Consagració

Aquesta etapa inclou narracions com Drames rurals, Ombrívoles, Caires vius i la novel·la Solitud. Aquesta última obra mostra la marginació de la dona, sobretot en el medi rural. El tema principal és la lluita de la protagonista en un entorn agressiu, amb personatges que tenen una forta càrrega simbòlica i formen una antítesi entre el materialisme i l'apatia, és a dir, es distingeixen clarament entre bons i dolents. La muntanya representa una difícil convivència i vida, però també simbolitza la tradició i la recuperació històrica amb influències del Romanticisme.

Etapa de Represa

Després d'un període de silenci causat pels atacs dels noucentistes, Víctor Català adopta noves tècniques provinents del cinema, que es plasmen en obres com Un film i Marines.

Etapa de Postguerra

Durant la postguerra, va escriure contes com Vida molta i Jubileu.

El Teatre Modernista i Santiago Rusiñol

El teatre modernista es va concebre com un acte cultural. En el cas del teatre regeneracionista, es tracta d'un teatre d'idees influït per Henrik Ibsen, que reprodueix el conflicte entre l'individu i la societat.

Santiago Rusiñol (1861-1931) és una figura clau del Modernisme, un artista polifacètic empès per la idea d'inserir l'art en la vida social. Va escriure obres com Nocturn, Blancaflor, Misteri de dolor i Els pobres menestrals. En el seu vessant simbolista, va seguir el model de Maurice Maeterlinck i va jugar amb l'escenografia.

El seu teatre va evolucionar d'una etapa simbolista a una regeneracionista. En la primera etapa, va tractar el tema de l'enfrontament entre l'artista i la burgesia en obres com L'alegria que passa, El jardí abandonat i Cigales i formigues. En la segona etapa, va aconseguir més èxits defensant l'espontaneïtat i la sinceritat, fent ús d'un llenguatge més clar i menys críptic, amb obres com Llibertat, L'heroi i El místic. A partir de El místic, va emprendre un camí de concessions al gran públic amb una nova concepció de les relacions entre l'artista i la societat.

L'Auca del Senyor Esteve

El 1907 es va publicar L'auca del Senyor Esteve, una combinació de narrativa i auca. El 1917 es va estrenar la seva versió teatral, que va esdevenir l'èxit més aclaparador de Rusiñol.

Corrents Filosòfics del Modernisme

• Vitalisme (influït per Nietzsche): La vida és concebuda com una acumulació d'energia i una afirmació de l'home capaç de trencar amb els valors tradicionals. Es promou el model del superhome nietzscheà, que estima la terra, l'amor i l'orgull, i substitueix el deure per la voluntat pròpia.

Actituds i Visions del Modernisme

El Modernisme buscava modernitzar i europeïtzar Catalunya, canviant els gustos artístics de la burgesia.

• Regeneracionistes (vitalistes): Influïts per Nietzsche i Henrik Ibsen. Creien que l'art havia d'educar la societat, alliberant els individus del materialisme i l'egoisme, i donant-los la capacitat de transformar la societat.
• Esteticistes (decadentistes): Influïts pels simbolistes francesos (Verlaine) i l'escriptor anglès Oscar Wilde. Defensaven que l'art era un plaer estètic i una forma d'evasió de la realitat quotidiana, amb una actitud elegant, refinada i elitista.

Característiques Generals del Modernisme

• Recerca de l'art total: Voluntat d'integrar les diferents manifestacions artístiques. Aquesta absència de límits va donar lloc a escriptors modernistes polifacètics, com Santiago Rusiñol.
• Literatura com a funció social: La literatura modernista reflecteix les tensions entre l'artista incomprès i la societat burgesa, sovint amb una clara intenció crítica.

El Noucentisme: Ordre, Cultura i Civilitat

El Noucentisme va ser un moviment ideològic i literari d'abast europeu que es va situar cronològicament entre 1906 i 1923. El seu inici va estar marcat per la publicació d'Els fruits saborosos de Josep Carner i Glosari d'Eugeni d'Ors, així com La nacionalitat catalana de Prat de la Riba. El seu final va coincidir amb l'inici de la dictadura de Primo de Rivera.

Es va configurar com una continuïtat i, alhora, un tancament del Modernisme, però va néixer del pacte entre els intel·lectuals —alguns dels quals eren polítics i burgesos— amb l'objectiu de modernitzar Catalunya a través de la cultura i transformar els gustos de la societat per educar-la.

Pilars Fonamentals del Noucentisme

El projecte noucentista es basava en quatre pilars essencials:

1. Un ideari nacionalista.
2. Un model cultural propi.
3. La normativització de la llengua, amb un ús acadèmic i oficial.
4. Una estètica literària harmonitzada amb les propostes lingüístiques de Pompeu Fabra i les reflexions culturals d'Eugeni d'Ors.

Objectius Clau del Noucentisme

• Més disciplina en tots els àmbits.
• Possibilisme: una aposta pel treball, el diàleg i el pacte.
• Moderació i contenció en les formes i els continguts.

Josep Carner: El Príncep dels Poetes (1884-1970)

Josep Carner, conegut com el"príncep dels poete", va dirigir la revista Joventut i va formar part de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. A més, va participar en Focs Follets. La publicació d'Els fruits saborosos el va consolidar com a líder literari. Tot i ser candidat al Premi Nobel, mai el va guanyar després d'exiliar-se a Brussel·les.

Etapes de l'Obra Poètica de Carner

1. Etapa d'iniciació: Influïda per Jacint Verdaguer i el Modernisme. D'aquesta etapa destaca El llibre dels poetes.
2. Etapa noucentista: La més destacada, on va escriure Primer llibre de sonets (1905), Els fruits saborosos (1906) i Segon llibre de sonets (1907). Aquest últim simbolitza les etapes de la vida a través dels fruits: infantesa, maduresa i vellesa. També va escriure Auques i ventalls, La paraula en el vent i La inútil ofrena.
3. Etapa intimista: La seva poesia es torna més reflexiva i personal, allunyant-se de l'estètica noucentista. D'aquesta etapa destaca El cor quiet.
4. Etapa del poema pur: Influïda pel simbolisme, va escriure obres com Nabí i Arbres.

Característiques del Noucentisme

• Classicisme: Inspiració en la tradició grecollatina, amb l'harmonia i l'equilibri com a ideals estètics.
• Arbitrarisme: Respecte a les normes, cultura acadèmica i poètica clàssica i normativa (especialment l'ortografia i la gramàtica de Pompeu Fabra).
• Pragmatisme: Rebuig de l'idealisme i la utopia, apostant per la realitat i l'acció.
• Organització i planificació: Una visió ordenada i estructurada de la societat i la cultura.
• Imperialisme cultural: Oposició a la poesia espontaneista i la narrativa modernista, que reflectien el conflicte individu-societat.
• Civilisme: Idealització de la vida ciutadana com a espai de convivència i la naturalesa urbanitzada.
• Racionalisme: Aposta per la cultura de la raó i la intel·ligència, amb l'obra ben feta com a model.

Etapes del Noucentisme

1. Etapa combativa (1906-1914):
   • 1906: I Congrés Internacional de la Llengua Catalana.
   • 1907: Creació de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).
   • 1911: Creació de la Secció Filològica de l'IEC.
   • 1913: Pompeu Fabra publica les normes ortogràfiques.
2. Etapa establerta (1914-1923):
   • 1914: Aprovació de la Mancomunitat de Catalunya.
   • 1918: L'Institut d'Estudis Catalans publica la Gramàtica catalana.
   • 1932: Publicació del primer Diccionari General de la Llengua Catalana.

La Poesia Noucentista

La poesia és la manifestació més important del moviment noucentista, ja que busca la perfecció formal i estilística. Es caracteritza per:

• Una estructura sintàctica complexa.
• Un equilibri formal rigorós.
• Un distanciament respecte a l'objecte poètic, evitant l'emotivitat excessiva.

David Hume: Filòsof Clau de la Il·lustració Escocesa

David Hume (1711-1776) va ser un filòsof escocès i una figura clau de la Il·lustració escocesa. Va representar la crítica més radical al racionalisme continental, portant la filosofia a un carreró sense sortida. La seva influència va ser decisiva en autors com Immanuel Kant, qui va afirmar que Hume el va despertar del seu "somni dogmàtic" i el va portar a replantejar els límits de la raó. Hume va proposar un enfocament radical de l'empirisme, defensant que el coneixement prové de l'experiència i no de raonaments abstractes.

El seu pensament es va desenvolupar en un Regne Unit marcat per la monarquia parlamentària i la Carta de Drets (1689), que va consolidar la supremacia del Parlament i el contracte social, en oposició a la monarquia de dret diví. Va ser influenciat per la Il·lustració europea amb figures com Locke i Newton. A més, el context històric va estar marcat per la Declaració d'Independència Americana (1776), que va reflectir els ideals de llibertat i autonomia gràcies a la influència de Hume.

En la seva teoria del coneixement, Hume va desenvolupar una teoria ètica, l'emotivisme moral, obrint el camí cap a la filosofia contemporània. Va morir el 1776, enfrontant un càncer fins al final.