Modernisme i Noucentisme: Moviments Clau de la Cultura Catalana
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,89 KB
Modernisme: Art i Literatura a Catalunya (S. XIX-XX)
El Modernisme fou un moviment cultural que es produí a Europa durant l'última dècada del segle XIX i la primera del XX. Se sol identificar amb els corrents artístics, especialment els arquitectònics i decoratius, més que no amb els literaris.
Alguns monuments típics d'aquest estil són, a Barcelona, la Sagrada Família i la Casa Milà, i a València, l'Estació del Nord o el Mercat Central.
En literatura, els modernistes catalans tingueren com a objectiu construir una literatura nacional, superant el regionalisme i el desfasament de la literatura catalana respecte a altres literatures europees. Per assolir aquest objectiu, promogueren l'obertura indiscriminada a totes les novetats culturals del moment. Per tot això:
- Traduïren al català tant autors actuals (com Nietzsche) com clàssics (com Molière o Shakespeare). D'aquesta manera, la literatura catalana es consolidava com una literatura autònoma.
Noucentisme: Cultura i Institucions a Catalunya (1906-1923)
Cap a 1906, aparegué un grup d'intel·lectuals joves que impulsaren una nova imatge de l'artista, no com un rebel front a la burgesia, sinó com una peça integrada dins l'estructura social. Aquest moviment fou impulsat per Eugeni d'Ors i suposà un trencament amb el Modernisme.
El Noucentisme buscà la col·laboració del catalanisme burgès per impulsar des de les institucions una política que donés suport a la creació d'una cultura moderna i europea en català. Començà quan Enric Prat de la Riba ocupà la presidència de la Diputació de Barcelona i es consolidà quan es constituí la primera Mancomunitat de Catalunya, també presidida per Prat.
Des d'aquest organisme, Prat i un grup d'intel·lectuals impulsaren una política de normalització cultural molt clara que consistí en la creació d'una sèrie d'infraestructures. En primer lloc, es crearen centres educatius que supliren la inoperància de les institucions educatives dependents de l'Estat central. Aquestes foren:
- La Biblioteca de Catalunya i les biblioteques populars, que incloïen organismes d'alta cultura com l'Institut d'Estudis Catalans (1907), que constava de museus, laboratoris i serveis tècnics, i escoles de formació.
La Normalització Lingüística del Català
On es notà més aquesta normalització fou en l'àmbit lingüístic. Es volia crear una cultura en català i, en poc de temps, el català passà a ser la llengua habitual en revistes, llibres, oficines... Com a pas previ, s'impulsà la codificació del català per Pompeu Fabra. Es publicaren les Normes Ortogràfiques de Fabra, la Gramàtica Catalana i el Diccionari General de la Llengua Catalana.
El Noucentisme acabà el 1923, quan s'instaurà la dictadura de Primo de Rivera, que suprimí la Mancomunitat i la majoria de les institucions que s'havien aconseguit durant l'etapa noucentista. Malgrat aquestes restriccions, les iniciatives del Noucentisme foren transcendentals per al futur de la llengua catalana. Avui en dia, encara continuen vigents moltes d'elles, com l'Institut d'Estudis Catalans, la Biblioteca de Catalunya i la codificació de la llengua de Fabra.
La Poesia Noucentista: Arbitrarisme i Distanciament
La característica principal de la poesia noucentista és l'arbitrarisme. La poesia arbitrària consistia a considerar l'obra literària com una entitat autosuficient, depenent exclusivament de la voluntat lliure de l'autor, sense expressar sentiments. Utilitza un llenguatge artificiós i la ironia com a procediment de distanciament, de fugida de les emocions romàntiques.