Modernisme i Noucentisme: moviment cultural català

Modernisme

Modernisme: Moviment cultural i artístic de finals del s. XIX i inicis del s. XX que vol modernitzar Catalunya i posar-la al nivell d’Europa. Afecta la literatura, l’arquitectura, la pintura i la música.

Cronologia

1892-1900 → Primera etapa: festa modernista de Sitges, Cau Ferrat. Etapa reivindicativa que busca renovar i europeïtzar la cultura catalana.

1900-1911 → Segona etapa: publicació de la revista Joventut, mort de Joan Maragall.

Objectius

• Modernitzar la societat catalana
• Crear una cultura moderna i nacional
• Obrir-se a Europa
• Fer del català una llengua literària moderna

Art total

Art total: Unió de totes les arts (arquitectura, pintura, literatura, música) en un mateix moviment.

Tendències ideològiques

Regeneracionisme → L’art ha de millorar la societat; compromís social.

Esteticisme → “art per l’art”; la bellesa com a valor suprem; sense compromís social; vida bohèmia.

Conflicte artista – societat

Conflicte artista – societat: Els artistes critiquen la burgesia per ser materialista i poc cultivada; hi ha un conflicte entre bohemis i burgesos.

Difusió del modernisme

Difusió del modernisme:

• Revistes: L’Avenç, Catalònia, Joventut
• Els Quatre Gats
• Festes modernistes de Sitges (Santiago Rusiñol)

Gèneres literaris

• Poesia: Joan Maragall
• Narrativa: Víctor Català, Raimon Casellas
• Teatre: Santiago Rusiñol, Adrià Gual

Poesia modernista

Joan Maragall
Obres: El Comte Arnau, Visions i cants
Teoria de la “paraula viva”: espontaneïtat i sinceritat.

Narrativa modernista

Víctor Català
Obres: Drames rurals, Solitud
Temes rurals i conflictes interiors.

Teatre modernista

Regeneracionista: influència d’Ibsen (compromís social).

Esteticista: influència del simbolisme (Maeterlinck).

Santiago Rusiñol: L’auca del senyor Esteve, L’alegria que passa

Noucentisme

Noucentisme: Moviment cultural de principis del s. XX (1906-1923). Reacciona contra el Modernisme; defensa l’ordre, l’harmonia i la claredat. Relacionat amb la Mancomunitat de Catalunya.

Objectiu

Objectiu: Construir una Catalunya culta, civilitzada i mediterrània.

Bases del moviment

Bases del moviment:

• Catalunya ideal (utopia)
• Perfecció formal (“la feina ben feta”)
• Civisme i bon comportament
• Classicisme: ordre i mesura
• Mediterranisme: identitat pròpia diferenciada d’Espanya

Josep Carner

Josep Carner (1884-1970), poeta més important del Noucentisme.
Obra: Els fruits saborosos
Tema: pas del temps representat amb fruits.

Simbolisme dels fruits

• Fruits tendres → infantesa
• Fruits madurs → maduresa
• Fruits secs → vellesa

Exemples

• Magrana → maduresa i descobriment de l’amor
• Préssec → infantesa i innocència
• Codony → maduresa i pas del temps, nostàlgia