Modernisme, Noucentisme i la Mancomunitat a Catalunya

El Modernisme: Un moviment de ruptura

El Modernisme va ser un corrent artístic i literari de finals del segle XIX i principis del XX que es va estendre per tot Europa. Va rebre diferents noms segons el país, com Art Nouveau o Modern Style. Els modernistes volien trencar amb el passat, cremar etapes, celebrar la modernitat i mirar cap al futur. El Modernisme català volia trencar amb la Renaixença i esdevenir una cultura nacional, més enllà del regionalisme. En els seus inicis, va ser un corrent antiburgès (bohemi) relacionat amb els moviments polítics d'esquerra i catalanistes.

El Modernisme a Catalunya

El Modernisme català va obtenir un gran reconeixement internacional, especialment en l'arquitectura i les arts decoratives (mobles, vitralls...). Destaquen figures com Antoni Gaudí (la Sagrada Família), Lluís Domènech i Montaner (Palau de la Música Catalana).

Tendències dins del Modernisme

El Modernisme no va ser un moviment homogeni. Hi trobem dues tendències principals:

• El Regeneracionisme: pretenia utilitzar l'art per promoure canvis dins la societat, per remoure consciències. Estava fortament polititzat, tot i que també hi havia un vessant individualista (Jaume Brossa).
• L'Esteticisme: entenia que l'art era transformador, però també tenia valor per si mateix. No calia que fos un instrument per promoure canvis. Les coses boniques tenien valor per se (Santiago Rusiñol).

Durada del moviment

El Modernisme va durar uns 20 anys (1892-1911, any de la mort de Maragall):

• 1892-1900: etapa més combativa. Revista L'Avenç.
• 1900-1911: etapa més literària. La burgesia catalana assimila el corrent i se'l fa seu.

Artistes modernistes i la Bohèmia

La majoria dels artistes modernistes eren bohemis, personatges antiburgesos que vivien al marge de les convencions socials. Eren extravagants i idealistes, lliurats al seu art sense fer concessions. Per això, els artistes que no procedien de famílies riques ho passaven malament. Cal distingir entre:

• Bohèmia daurada: artistes que, tot i criticar la burgesia, n'eren fills i vivien bé.
• Bohèmia negra: artistes pobres, que no tenien ingressos i vivien en una situació precària.

El Teatre i la Novel·la Modernistes

Dues de les obres més conegudes del teatre modernista són L'auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol i Aigües encantades de Joan Puig i Ferrater.

La novel·la modernista girava al voltant de l'enfrontament entre el protagonista i un entorn que li era hostil. Era una mena d'heroi solitari que lluitava contra mentalitats ancorades en el passat. L'autora més remarcable va ser Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), autora de novel·les i narracions com Solitud.

La Poesia de Joan Maragall

Joan Maragall va ser l'autor de la poesia modernista que va triomfar. Advocat i periodista de família acomodada, no va dur una vida de bohemi. Va ser un respectabilíssim pare de família catòlic conservador amb diverses responsabilitats en l'àmbit social (President de l'Ateneu Barcelonès) i el poeta modernista per excel·lència. Defensava l'emoció en el procés d'elaboració d'un poema, no pas el rigor formal. Volia tornar al llenguatge la seva intensitat. Creia en la "paraula viva", com va manifestar en els seus articles Elogi de la paraula i Elogi de la poesia.

La Mancomunitat i la seva obra cultural

La Mancomunitat de Catalunya va ser la unió de les quatre diputacions catalanes entre 1914 i 1923. Va ser el primer intent de dotar de personalitat política el territori català, sota el comandament de dos presidents de la Lliga Regionalista, partit catalanista i conservador que representava els valors i interessos de la burgesia catalana. A partir del cop d'estat de Primo de Rivera es va iniciar el seu desmantellament (finalitzat el 1925).

Presidents de la Mancomunitat

• Enric Prat de la Riba (1914-1917): ja era president de la Diputació de Barcelona i va crear l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) el 1907. Va impulsar la creació de la Mancomunitat el 1914.
• Josep Puig i Cadafalch (1917-1923).
• 1923-1925: dos presidents designats pel govern colpista de Primo de Rivera van desmuntar o paralitzar l'obra iniciada.

Obra cultural de la Mancomunitat

La Mancomunitat va implementar una important obra cultural, amb la creació de la Biblioteca de Catalunya, l'Escola de Bibliotecàries, l'Escola Superior d'Agricultura, la Universitat Industrial, l'Escola del Treball, entre d'altres.

Normativització del català

Per normativitzar el català, la Mancomunitat va potenciar l'activitat de la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, amb Pompeu Fabra al capdavant. Es van publicar les Normes ortogràfiques (1913) i el Diccionari ortogràfic (1917). Per normalitzar-ne l'ús, es va promoure la publicació de revistes, diaris i llibres en català. També es van promoure les traduccions al català d'obres estrangeres, com la col·lecció Bernat Metge, que traduïa les millors obres dels clàssics grecs i llatins, sota el mecenatge del dirigent de la Lliga Regionalista Francesc Cambó.

Pompeu Fabra i l'Institut d'Estudis Catalans

Pompeu Fabra, tot i ser enginyer de formació, va ser el filòleg que va organitzar tot el procés de normativització. Va publicar les Normes ortogràfiques (1913), el Diccionari ortogràfic (1917) i el Diccionari general de la llengua catalana (1932).

L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural fundada el 1907 que té per objecte la recerca científica i l'estudi en tots els àmbits de la cultura catalana. El 1911 es va fundar la Secció Filològica, que vetlla per la llengua catalana.

El Noucentisme i Eugeni d'Ors

El Noucentisme va sorgir el 1906, amb la publicació d'Els fruits saborosos de Josep Carner, la publicació del Glossari d'Eugeni d'Ors a La Veu de Catalunya i la constitució de Solidaritat Catalana. Va finalitzar el 1923 amb la dictadura de Primo de Rivera i el desmantellament de la Mancomunitat.

L'estètica noucentista

La ideologia del Noucentisme representava la burgesia catalana, encarnada en la Lliga Regionalista, partit conservador i catalanista.

Objectiu del Noucentisme

El màxim objectiu del Noucentisme i de la Mancomunitat va ser impulsar des de les institucions la normalització de la cultura catalana.

El "Glossari" d'Eugeni d'Ors

El Glossari era el títol de la secció que escrivia Eugeni d'Ors amb el pseudònim Xènius al diari catalanista i conservador La Veu de Catalunya des de 1906. D'Ors va ser el creador del terme "Noucentisme" i l'ideòleg del moviment.

Conceptes emblemàtics del Noucentisme

• Exaltació del present: voluntat de sentir-se del nou segle, del nou-cents, que dona lloc al Noucentisme, on tot és nou.
• Revisió del passat: reivindicació de l'època clàssica (grecs i romans) i del Renaixement. Rebuig de l'Edat Mitjana i el Romanticisme.
• Arbitrarisme: reivindicació de la ciutat (Barcelona). La ciutat per sobre de la naturalesa, del camp.
• Classicisme i mediterranisme: reivindicació de l'època clàssica (grecs i romans).
• Exaltació de l'obra ben feta: necessitat de perfecció formal en l'obra d'art.

La controvèrsia d'Eugeni d'Ors

Eugeni d'Ors va ser un personatge controvertit perquè, tot i ser l'artífex teòric del Noucentisme i estar vinculat a la Mancomunitat i al catalanisme, va marxar a Madrid i, en esclatar la Guerra Civil, va col·laborar amb el règim franquista.

Obres d'Eugeni d'Ors

Eugeni d'Ors va publicar tres llibres de glosses en català:

• La Ben Plantada (1912)
• Gualba, la de les mil veus (1915)
• Oceanografia del tedi (1916)

"La Ben Plantada"

La Ben Plantada d'Eugeni d'Ors és un personatge femení que encarna la Catalunya noucentista. Els valors del Noucentisme es reflecteixen en la descripció d'aquesta dona: "Una proporció perfecta, la seva manera de viure ho aquieta i ho asserena i ordena tot, sentiríem pau, el do de la mesura, tot és ordre i acord...". Els estils considerats errors del passat eren els que encarnaven alguna mena de mística romàntica, com el Romanticisme i el Modernisme, amb els seus herois contra la societat. El Noucentisme, en canvi, pretenia que tota la societat s'impliqués en aquest nou model d'ordre i mesura.