Modernisme, Noucentisme i Generació del 1909

Canvis Polítics, Industrials i Socials a Europa

A Europa es van consolidar els canvis polítics, industrials i socials. L'estat liberal es va mostrar incapaç de donar una resposta satisfactòria a les transformacions de la industrialització i l'extensió de la societat. La industrialització s'escampava i la globalització, ajudada per la millora del transport i de les comunicacions, avançava. Els moviments obrers guanyaven força i importància social, i els règims monàrquics del centre i de l'est d'Europa s'enfrontaven a la seva desaparició. El 1914, la Primera Guerra Mundial va esclatar fins al 1918, i a Rússia, la revolució soviètica es convertia en un model per als moviments obrers d'arreu del món.

Després de la guerra, es va experimentar un període de tranquil·litat aparent, acompanyat d'un sentiment d'optimisme generalitzat. Però la Gran Depressió va tenir conseqüències arreu del món. Diferents ideologies es van postular com a alternativa als problemes de l'època: comunisme, nazisme i feixisme.

Modernisme

El Modernisme fou un moviment que volia transcendir l'abast de la Renaixença i obrir-se a les darreres tendències de la cultura europea, amb un signe progressista i transformador, que no lligava amb el caràcter tradicionalista i romàntic de la Renaixença. Fou un moviment eclèctic que utilitzava estils molt diversos i sincrètic, perquè barrejava elements per a donar-los un sentit específic en la cultura catalana. La revista L'Avenç va influir en tots els gèneres, com la poesia i l'assaig. Es poden distingir dues tendències:

• Esteticisme: L'art per l'art. L'escriptor es mantenia al marge de la societat, sense deixar-se dur per modes o condicionants econòmics.
• Regeneracionisme: Posava per davant la seva funció social i la seva capacitat d'incidència pública. L'escriptor esdevenia un intel·lectual al servei de la regeneració de la societat. El tema principal era l'enfrontament de l'individu amb la societat.

Autors destacats:

• Joan Maragall: La seva poesia té un caràcter vitalista i popular, inspirant-se en la teoria de la "paraula viva". Destaca l'assaig Elogi de la paraula.
• Caterina Albert (Víctor Català): Solitud i Drames rurals.
• Santiago Rusiñol: Artista polifacètic. L'auca del senyor Esteve planteja el conflicte entre un jove amb aspiracions artístiques i el seu pare, que vol que continuï el negoci familiar.
• Joan Puig i Ferreter: Aigües estancades i Un enemic del poble.
• Raimon Casellas: Els sots ferestecs.
• Prudenci Bertrana: Josafat.

La Generació del 1909 a València

A València, alguns intel·lectuals van optar pel castellà en la seva obra. Al voltant de 1904, una sèrie de joves van fundar l'associació "València Nova", on assumiren el valencià com a llengua literària. Dins d'aquesta generació del 1909, destaquen Miquel Duran de València i Daniel Martínez Ferrando.

Noucentisme

El Noucentisme pretenia superar el Modernisme. Els noucentistes van apostar per l'aliança amb les classes dominants i van aconseguir crear un discurs ideològic i literari que reflectia i legitimava les aspiracions econòmiques i socials de la burgesia. El seu projecte cultural donava arguments a favor de les reformes polítiques, i la cultura esdevenia una prioritat política. Els dos gèneres principals foren:

• Poesia: Permetia expressar en clau simbòlica les característiques d'aquesta societat ideal.
• Assaig: Servia per a promoure la reflexió del lector al voltant de les idees bàsiques que inspiraven la seva proposta cultural i política.

Autors i obres clau:

• Eugeni d'Ors (Xènius): Glosari, secció del diari La Veu de Catalunya des de la qual va promoure la ideologia del Noucentisme. La seva prosa i el seu estil característic es van convertir en un model per als escriptors de les generacions futures.
• Josep Carner: Els fruits saborosos i Nabí.
• Josep Maria López-Picó i Jaume Bofill i Mates: La muntanya d'ametistes.
• Enric Prat de la Riba

Idees del Noucentisme

• Arbitrarisme: Podem determinar convencionalment què és allò correcte o incorrecte.
• Civilitat: La ciutat es converteix en l'espai humà privilegiat.
• Imperialisme: Qui arbitra la realitat.
• Classicisme: El món clàssic com a model perfecte de societat.
• Mediterranisme: Implica la creació d'una suposada identitat mediterrània.