Modernisme, Noucentisme i Figures Clau: Maragall i Carner

Modernisme: Objectius i Context

El Modernisme va ser un moviment cultural i artístic que va durar aproximadament 20 anys a Catalunya. Els seus objectius principals eren:

• Renovació dels materials artístics.
• Consciència de ser artista.
• Reivindicació del passat històric.

Alguns fets destacats durant aquest període inclouen l'Exposició Universal de Barcelona (1888), les cinc Festes Modernistes de Sitges, la creació de revistes culturals, la fundació de l'Institut d'Estudis Catalans (1907) i la Setmana Tràgica (1909). El moviment culmina simbòlicament amb la mort de Joan Maragall (1911).

Característiques del Modernisme

• Esteticisme: S'etiqueta amb aquest nom l'opció artística que pretén cultivar l'art en si mateix (sovint associada a la vida bohèmia).
• Regeneracionisme: Recerca de construir una cultura nacional moderna.

Joan Maragall

Coneix el catalanisme i el regeneracionisme. Opta per la vida intel·lectual.

Evolució Poètica i Obra

En la seva obra poètica hi ha una evolució d'estil:

• Publicà Poesies, un homenatge a una natura viva i mesurada.
• Publicà l'Oda a Espanya en ocasió del desastre colonial espanyol.
• Publicà Visions i Cants, on descriu la mitologia popular catalana.
• Llegeix l'Elogi de la Paraula i exposa la teoria de la 'paraula viva'.
• Publicà Les Disperses, on mostra gran atracció per la natura.
• Publicà Enllà.
• Publicà l'Oda Nova a Barcelona.
• Publicà Seqüències, on reflexiona i es preocupa per la fe cristiana.

L'Escola Mallorquina

Generació formada per autors que van escriure a les Illes Balears entre el 1900 i 1938, data de la mort de Bartomeu Rosselló-Pòrcel.

Volien crear una Renaixença balear. Els membres de l'Escola pertanyien a estaments conservadors i havien adquirit una sòlida formació clàssica.

Principals autors:

• Miquel Costa i Llobera
• Maria Antònia Salvà
• Joan Alcover

El Noucentisme

Moviment estètic i cultural vigent a Catalunya principalment entre 1906 i 1923.

Contrast entre Modernisme i Noucentisme

Modernisme:

• Admiració pel caos i gust per la indefinició de formes i idees.
• Visió de la natura en estat pur.
• Insistència en els ambients rurals.
• Interès per la mística, la inspiració i les forces ocultes.
• Veneració de l'espontaneïtat; ús d'un model de llengua poc elaborat, escassa reelaboració de les pròpies obres.
• Valoració alta de l'anarquisme i l'individualisme.
• Reivindicació de l'anècdota com la mostra més estimable de l'observació del món.

Noucentisme:

• Interès per l'ordre, entès com la defensa de valors com ara la contenció, la família, la maternitat, l'educació i el treball. Preferència per les formes clares i les idees objectives.
• Elogi de la cultura i la civilitat. Preferència pels paisatges domesticats, com els horts i els jardins.
• Admiració i contemplació dels ambients urbans i dels personatges de la ciutat.
• Decantament decidit pel valor de la raó.
• Defensa de la intervenció cultural i l'aplicació de mètodes i sistemes per arbitrar sobre coses i persones; ús d'un model de llengua altament elaborat.
• Potenciació de les institucions que despleguen conjuntament una acció política i una acció cultural en favor de la col·lectivitat.
• Esforç per superar l'anècdota i transcedir a la categoria, entesa com l'estadi mental que permet millor la comprensió del món.

Josep Carner

Va néixer a Barcelona el 1884. Fou un escriptor molt precoç. Va guanyar unes oposicions de diplomàtic que li van permetre superar els seus problemes econòmics.

Obra

Etapes principals de la seva obra:

• Provatures formals: Amb el llibre titulat Primer llibre de sonets. S'aproxima al Noucentisme.
• Amb Els Fruits Saborosos va començar a ser anomenat "el príncep dels poetes catalans".
• Època de plenitud: Auques i ventalls, La paraula en el vent i L'oreig entre les canyes.
• Obres de nostàlgia i mitificació de la pàtria: Les va escriure quan va marxar de Catalunya. Destaca El cor quiet.
• A Buenos Aires publica Nabí.
• El 1957 va reordenar quasi tota l'obra en el volum Poesia, amb dos llibres nous: Llunyania i Arbres.