Modernisme i Noucentisme a Catalunya: Corrents Literaris i Culturals

Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,83 KB

Modernisme i Intel·lectuals

Trets Comuns

Sentiment patriòtic: volien marcar distàncies amb el passat (innovar).

Tensió entre artista i societat burgesa: L'artista buscava l'art amb significat, com a mode de vida, mentre que la societat burgesa veia l'art com una mercaderia sense utilitat.

Joan Maragall

Importància: És el gran poeta del Modernisme català i un dels autors més importants de la literatura catalana. La seva importància rau en la seva obra poètica, els articles i l'actitud que va mantenir envers la seva pròpia classe social. També va traduir Goethe. Va ser president de l'Ateneu Barcelonès, Mestre en Gai Saber (1904) i va col·laborar amb el Diari de Barcelona i l'Avenç.

Josep Carner

Fruits saborosos, Auques i ventalls.

Glossa: El diari es titulava La Veu de Catalunya. Escrit on l'autor hi explicava fets actuals d'aquell moment.

Gèneres: Traductor, prosista, teatre.

El Noucentisme

Què defensava? Com es dugué a terme el seu ideari?

Van defensar un art i una literatura sotmesos als cànons del classicisme, és a dir, un retorn a les normes que ja havien regit moviments com el Renaixement o la Il·lustració.

Enric Prat de la Riba: President de la Mancomunitat. Va saber-se envoltar d'intel·lectuals de les diferents àrees i va potenciar molt la cultura catalana.

Eugeni d'Ors: Figura clau del Noucentisme.

Data i Institucions

1906. Es va crear l'Institut d'Estudis Catalans (1907), la Biblioteca de Catalunya (1917) i l'Escola de Bibliotecàries (1915).

Crisi del Gènere Narratiu

Motius

  • Després d'obres tan importants i innovadores, la novel·la ja no podia seguir els esquemes realistes, naturalistes i modernistes.
  • El Noucentisme havia practicat gèneres breus en detriment de la novel·la.

Altres Autors i Obres

Modernisme

Santiago Rusiñol: Aigües encantades, Solitud, Els sots feréstecs. Prototip d'heroi modernista: persona que no està d'acord amb la seva societat perquè creu que és massa conservadora (antiquada) i vol proposar noves idees.

Joaquim Ruyra: Marines i boscatges (1903), reeditada com Pinya de rosa (1920). Un dels grans prosistes catalans del segle XX.

Raimon Casellas: Els sots feréstecs (1901).

Josep Pous i Pagès: La vida i la mort d'en Jordi Fraginals (1912).

Noucentisme

Josep Carner: Creació d'Eva.

Miquel Llor: Laura.

Joan Puig i Ferrater: Camins de França.

J.V. Foix: Sol, M'exalta el nou i m'enamora el vell.

Joan Salvat-Papasseit: El poema de la rosa als llavis, L'irradiador.

Josep Maria Sagarra: Vida privada, La por a la novel·la.

Carles Riba: Primer llibre d'estances, Elegies de Bierville. Traductor de L'Odissea d'Homer.

Avantguardisme

Cubisme: Collage i cal·ligrama.

Surrealisme: Somnis.

Futurisme: Moviment que s'enfrontava a la tradició occidental i reaccionava contra la burgesia.

Manifest Groc: Salvador Dalí, Lluís Montanyà i Sebastià Gasch.

J.V. Foix: Investigador en poesia.

Josep Maria Junoy: Oda a Guynemer (cal·ligrama).

Grans Novel·les Europees

  • Recerca del temps perdut (Marcel Proust)
  • Ulisses (James Joyce)

Entradas relacionadas: