Modernisme, Noucentisme i Avantguardisme: Autors i Característiques

Modernisme (s. XIX-XX)

Modernisme: (segles XIX i XX) Moviment modern a Catalunya: nous corrents europeus. L'artista vol elevar la cultura. Dues etapes:

1. (1890-1900) A Barcelona i Sitges. L'Avenç (diari) promou la reforma lingüística, to anarquista. Santiago Rusiñol i les festes de Sitges. 2 corrents:

• Regeneracionisme: Corrent per insatisfacció política, social i econòmica.
• Esteticisme: (Immanuel Kant, filòsof) L'art existeix per la bellesa.

(1900-1910) Joventut (revista) - mort de Joan Maragall.

Poesia

1. Decadentisme: Es creu en un final d'etapa.
2. Simbolisme: Se suggereixen estats anímics amb elements reals.
3. Vitalisme: Paper de la vida al món.
4. Naturalisme: Lligar l'home amb la natura.

Narrativa

Renovació de la novel·la i el conte (preferit per Víctor Català, Prudenci Bertrana). El protagonista vol dominar el destí. L'espai és un valor simbòlic. Descripcions detallistes. Determinisme (persona fixada segons el naixement), sensualisme (importància a elements sensuals), misticisme (actitud religiosa, contacte amb Déu).

Teatre

Renovació de l'estructura dramàtica = diferent decoració, llum i música.

1. Teatre d'idees: Conflictes socials de diferents classes (Henrik Ibsen, Joan Puig i Ferreter).
2. Teatre simbolista: Peces breus, intensos sentiments, morts, silencis amb poca decoració (Santiago Rusiñol).

Noucentisme (s. XX)

Noucentisme: (segle XX) Moviment literari i artístic, ordre i seny, contra tot allò vell. Hereu de la Renaixença, recupera els clàssics grecs i llatins, bellesa, cultismes, metàfores. No sentiments (moderació), no normes, raó i claredat.

Programa teòric

• Imperialisme: Implantació de l'estat burgès.
• Arbitrarisme: Cerca de la perfecció.
• Civilització: Persones educades.
• Classicisme: Retorn al grecoromà.
• Mediterranisme: Paisatge, viuen la nació.

Avantguardisme (s. XX)

Avantguardisme: (segle XX) Trencar amb el passat, progrés tècnic, canvi de valors morals.

Revistes

1. Futurisme: Contra burgesos i la realitat, NO sintaxi, cal·ligrames.
2. Dadaisme: Contra civilització, raó, religió: expressió espontània.
3. Surrealisme: Món dels somnis.
4. Cubisme: Diferents punts de vista.
5. Expressionisme: Visió interior de l'artista.

Poesia

Collage lingüístic, collage icònic, lletra d'impremta, no signes de puntuació, silencis, cal·ligrama.

Autors destacats

Joan Maragall (1860-1911)

(Barcelona) Família burgesa tèxtil, dret, periodista (El Diario, L'Avenç).

Obra

1. Espontaneista: Creativitat individual, escriu amb inspiració.
2. Regeneracionista: Aproximació al català burgès (Poesies i visions / Cants), Assaig (Elogi de la paraula / ...i poesia), Art periodístic.

Escola mallorquina: Grup de poetes, vinculats a clàssics grecs i llatins. Alternen català i castellà / visió del paisatge, expressió de sentiments, influència clàssica.

Víctor Català (Caterina Albert) (1869-1966)

(L'Escala) Modernisme. Teatre i poesia (al principi). Narrativa: Dames rurals / Solitud (Mila contra la societat, llenguatge innovador, tocs poètics).

Prudenci Bertrana (1867-1941)

(Tordera - Barcelona) Va començar enginyeria, indústria. Destaca en prosa (un dels millors): Josafat: Campaner seduït per una prostituta (Fineta). Novel·la breu, es degrada quan arriba a Girona (campaner).

Joan Puig i Ferreter (1882-1956)

Novel·lista, teatre naturalista, trets autobiogràfics. Aigües encantades (crítica a la gent rural i de poble, tracta de l'arribada d'un foraster al poble). Teatre: Dama enamorada / Novel·la: Servitud.

Santiago Rusiñol (1861-1931)

(Barcelona - Aranjuez) Pintor, novel·lista, prosista, va viure a París, casa a Sitges amb festes modernistes.

2 etapes de l'obra

1. Conflicte entre artista i societat: L'alegria que passa.
2. L'auca del senyor Esteve: Comèdia, costums burgesos a Catalunya, conté trets de la vida de Santiago Rusiñol.

Eugeni d'Ors (1881-1954)

Inspiracions grecoromanes, volia viure com a intel·lectual, marginat de la Lliga Regionalista, militant del feixisme i la Falange. Obra: Art diari: Glosari. Assaig, narrativa, novel·les i contes.

Josep Carner (1884-1970)

(Barcelona) Poeta català per excel·lència modernista, es decanta al noucentisme, carrera diplomàtica, va viatjar exiliat a Mèxic, Brussel·les. Va fer de professor d'universitat.

Obra

Perfecció lingüística, primera poètica curta, enyorança a la pàtria. Sonets, rimes.

Nabi (1910, 10 cants) / Fruits saborosos (clàssic, realitat) / Aigües i ventalls (Barcelona segle XX, humor, trets de la Renaixença) / El cor quiet (distanciament noucentista).