Modernisme i lluita per la llibertat a "Aigües Encantades"
Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,79 KB
Tipus de text
Text argumentatiu
Vol convèncer, parteix d’una tesi defensada amb arguments i hi ha contraarguments. Té una conclusió i s’utilitzen connectors per ordenar el discurs, afegir idees, mostrar oposició i causes i conseqüències.
Text expositiu
És objectiu, s’utilitza el present d’indicatiu, presenta apartats (títol i subapartats). L’estructura consta de: introducció, desenvolupament i conclusió. Els connectors tenen la mateixa importància.
Text descriptiu
Ens explica com són i quines qualitats tenen les coses, situacions, llocs... Comença per un tema que s’expandeix posteriorment. Pot ser objectiu o subjectiu. S’utilitzen substantius i adjectius, camps lèxics, recursos literaris, oracions atributives i adverbis.
Text instructiu
Diu com s’ha de fer un procés per arribar a un objectiu. Sintaxi simple amb oracions subordinades. S’utilitza l’imperatiu i els ordinals.
Text narratiu
Relata fets reals o imaginaris amb el fi d’entretenir. Tenen plantejament, nus i desenllaç. Clar ús de tots els tipus de passat i elements adverbials per situar-nos en espai i temps.
Text predictiu
Exposa fets que poden donar-se en el futur, temps utilitzat és el futur, s’utilitzen condicionals com: és possible, podria ser que...
Text retòric
Té una finalitat estètica o lúdica.
Text conversacional
Interactuen dos o més interlocutors. Conté frases breus i simples.
Text periodístic
El dividim en:
- Gèneres on predomina el text narratiu: notícia, crònica, reportatge.
- Gèneres on predomina el text argumentatiu: articles d’opinió, editorials i cartes al director.
Anàlisi d'"Aigües Encantades"
Aigües Encantades és una obra de teatre escrita per Joan Puig i Ferreter l'any 1907. Pertany al context dels drames d'idees i passions del Modernisme català. L'obra es divideix en tres actes i tracta temes com la llibertat individual, la tradició i el progrés. El conflicte principal se centra en la protagonista, Cecília, i la seva lluita per desfer-se dels lligams tradicionals i buscar la seva pròpia llibertat. Al llarg de l'obra, es desenvolupen tensions i enfrontaments entre Cecília i els seus pares a causa de les seves diferents opinions. En el tercer acte, Cecília pren la decisió de marxar de casa i anar-se'n amb un foraster, ja que sent que no pot romandre al poble on es sent tancada. Aquesta obra és considerada una representació del Modernisme català i tracta temes socials i individuals de l'època.
Personatges
- Cecília: filla de l’Amat i la Juliana. En contra de les idees de l’església, fet que li comporta diversos enfrontaments amb els seus pares.
- Pere Amat: espòs de la Juliana i pare de la Cecília. Propietari rural. Ferm i autoritari. Partidari de la religió catòlica.
- Juliana: dona de l’Amat i mare de la Cecília. Partidària de l’església. Es troba submisa davant el seu marit, però intenta calmar les coses enmig de les discussions amb la seva filla.
- Vergés: mestre del poble. Suposa un recolzament per la Cecília.
- Mossèn Gregori: el rector del poble, que ho justifica tot amb la religió i té molta fe en Déu.
- Foraster: un jove enginyer amic de la Cecília, qui diu portar la solució al problema del poble.
- Senyor Vicenç:
- Bartomeu: jornaler republicà, amic del Manso i partidari del foraster.
- Manso: carlí, però no es considera religiós.
- Romanill: pastor, republicà i partidari del foraster.
- Bràulia: esposa del Romanill.
- Joan Gatell: Alcalde.
Simbolisme
- Ocell: Descriu a Cecília. A l’inici de l’obra ella afirma el que en Vergés li diu, és una àliga tancada en un galliner i que un dia, quan ningú s’ho pensarà, emprendrà la volada. Ella es considera un ocell tancat en una gàbia ja que per culpa de l’opressió del seu pare no pot alliberar-se. Però ella no es queda amb els braços creuats i lluita per a poder emprendre el seu vol que finalment l’aconsegueix quan el Foraster apareix.
- Aigua: Està present bàsicament en tota l’obra. Representa tant el poble com la ciutat. El poble no és capaç de creure al Foraster que les aigües són "Hermoses aigües, aigües vives i abundants, que serenoven constantment..."
- Ovelles: «Se senten les ovelles planyívolament que tornen» que fa referència al poble.
- Tempesta: Representa la renovació i la salvació de les seves collites.
Relació amb el modernisme
El modernisme és un moviment cultural que es va produir a Occident a finals del segle XIX i principis del segle XX, amb l'objectiu de trencar amb el passat i crear noves formes artístiques i materials. En l'obra Aigües encantades, es pot observar el conflicte entre l'individu i la societat, que és un tema recurrent en el modernisme. La protagonista, Cecília, representa la lluita per la llibertat individual davant de la massa. A través d'aquest personatge, l'autor reflecteix l'esforç per desfer-se dels lligams tradicionals i buscar la llibertat. A més, l'obra també fa ús d'elements simbòlics relacionats amb el modernisme, com ara l'aigua, l'ocell i la tempesta. Aquests elements simbolitzen la lluita entre la realitat opressora, representada per la societat cegada per la fe religiosa i la ignorància, i l'ideal de l'individu, basat en el coneixement científic i en la lluita per la supervivència.