El Modernisme Literari Català: Autors i Corrents Clau
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,02 KB
La Narrativa Modernista: Crisi i Noves Estètiques
El model de la novel·la realista de la segona meitat del segle XIX havia entrat en crisi a tot Europa. I la novel·la naturalista començava a donar símptomes d’esgotament. Amb el tombant del segle XX, la literatura europea assaja noves estètiques d’acord amb els canvis ideològics i artístics. El Decadentisme i el Simbolisme són els moviments més innovadors.
Víctor Català (Caterina Albert): Vida i Obra
Víctor Català és el pseudònim de Caterina Albert. Va néixer a l'Escala el 1869 i va morir el 1966. Caterina Albert pertanyia a una família de rics terratinents. Va anar poc temps a l’escola, però gràcies a l’ambient culte que es respirava a casa seva, va poder aconseguir una formació especial. La vida familiar li va desvetllar aficions artístiques i ben aviat va començar a dibuixar, pintar i escriure. Entre les seves obres més destacades trobem:
- Dames Rurals (1902)
- Ombrívoles (1904)
- Solitud (1905)
- Caires Vius (1907)
La Poesia Modernista: Tendències i Figures Clau
Els poetes modernistes van seguir tendències diferents, de vegades fins i tot contraposades. Al costat de l’anomenada Escola Mallorquina, trobem poetes que abracen els nous corrents. Per sobre de tot destaca la figura de Joan Maragall (1860-1919), un intel·lectual complet que es va comprometre amb el seu temps i que va estar atent a les noves tendències europees.
El Pensament Poètic de Joan Maragall: La Paraula Viva
El pensament poètic de Maragall es basa en la teoria de la paraula viva, on presenta el poeta com aquell que està en contacte amb la natura, la vida i la bellesa per mitjà de la paraula.
Joan Maragall: Biografia i Obra Literària
Joan Maragall va néixer el 1860 i va morir el 1911. Pertanyia a la burgesia barcelonina. Va estudiar dret, però la seva vocació era la literatura i ben aviat es va convertir en un referent del Modernisme. De ben jove va manifestar inquietuds literàries i va experimentar amb les diverses estètiques modernistes. Algunes de les seves obres són:
- Poesies
- Visions i Cants (1900)
- Les Disperses (1904)
- Enllà (1906)
- Seqüències
El Teatre Modernista: Ruptura i Noves Tendències
El teatre modernista es va allunyar de les influències romàntiques i realistes de la Renaixença i es va obrir a les noves tendències europees.
El Teatre Regeneracionista: Denúncia Social
El teatre regeneracionista era un teatre d’idees, la finalitat de la qual era denunciar les injustícies socials i desvetllar la consciència dels ciutadans. Des de la perspectiva regeneracionista se centrava en històries realistes i descrivia l’individu marginat i portador de la veritat que s’enfrontava a una societat ignorant que el rebutjava.
El Teatre Simbolista: L'Art per l'Art
El teatre simbolista era el teatre que defensaven els modernistes esteticistes, partidaris de l’art per l’art. Rebutjaven les reivindicacions socials i consideraven que l’art i la literatura només podien dignificar el món a través de la bellesa i havia de ser l’artista l’encarregat de guiar la societat pel camí correcte.
Santiago Rusiñol: Artista i Dramaturg Modernista
Santiago Rusiñol va néixer a Barcelona el 1861 i va morir a Aranjuez el 1931. Pertanyia a una família de l’alta burgesia barcelonina. Es va enfrontar amb el seu avi per no voler continuar la tradició familiar. La seva ferma voluntat era la pintura, tot i que se’l recorda com l’autor més popular del teatre modernista. Entre les seves obres teatrals destaquen:
- L'alegria que passa (1898)
- Cigales i Formigues (1901)
- L'auca del Senyor Esteve (1917)