El Modernisme i l'Escola Mallorquina: Literatura i Art

El Modernisme català: Transformació i modernitat

El Modernisme va ser un moviment que va sorgir a Catalunya a finals del segle XIX i principis del segle XX amb la voluntat de transformar la cultura tradicional catalana en una cultura moderna. Els impulsors d'aquest moviment volien acostar Catalunya a Europa i, per això, consideraven que calia bandejar tots els aspectes tradicionalistes de la cultura catalana, ancorats encara a la Renaixença, i introduir-hi idees renovadores.

L'enfrontament entre l'artista i la societat

Els qui varen introduir el moviment modernista varen ser els fills de la burgesia, ja que no volien ser industrials com els seus pares, sinó artistes, i pretenien, amb el seu art, canviar la societat en què vivien.

Aquest enfrontament pares-fills va caracteritzar les relacions entre les classes dirigents i uns artistes que volien seguir amb total llibertat la seva inspiració. Els mateixos artistes varen lluitar contra la concepció de l'art com una professió: ells havien de ser els únics que manessin sobre la seva obra. Parlem, doncs, d'una oposició a l'art de compra i venda.

L'art síntesi i l'obra d'art global

El Modernisme va ser un moviment que intentà inserir l'art en la totalitat de la vida social. Amb aquest objectiu, valorava qualsevol vessant de l'activitat artística i mirava de superar antigues convencions normatives: la literatura, l'arquitectura, l'escultura, la pintura, la música o l'orfebreria s'havien d'integrar idealment en una obra d'art global.

Així doncs, els interessos dels artistes de l'època eren molt diversos. Fins i tot alguns varen conrear diferents disciplines per tal de cercar la desitjada unió de les arts.

Els dos grans corrents modernistes

El Simbolisme

Els seguidors d'aquest corrent s'enfronten a la societat que els envolta i creen una obra que, incapaç de connectar amb la realitat, la transforma per cercar una bellesa ideal expressada per mitjà de símbols. L'artista s'aïlla en l'art com si fos una religió: és l'art per l'art.

Una de les tendències d'aquest corrent és el decadentisme o l'esteticisme.

El Vitalisme

Corrent literari nascut de l'obra del filòsof alemany Nietzsche. Es caracteritza pel paper central que dona a la vida com a rerefons profund d'on sorgeix tot. Els seguidors d'aquest corrent propugnen l'exaltació de la voluntat. L'artista, doncs, ha de contribuir a canviar la societat malgrat l'oposició que hi trobi.

La revista L'Avenç i la reforma lingüística

L'objectiu d'aquesta revista va ser fer literatura moderna en català. Els redactors de la revista atacaven obsessivament tot allò que els semblava antic, vell, caduc o passat, perquè era "dolent", i defensaven sense treva qualsevol estètica contemporània i moderna, o sigui, "bona".

En aquest sentit, la revista va apostar per la modernització de la llengua i defensà la parla real de la gent en oposició al llenguatge arcaïtzant propi dels Jocs Florals de la Renaixença: es va canviar el nom de L'Avens per L'Avenç i s'inicià una campanya de reforma lingüística, sota el guiatge de Pompeu Fabra, que va ser la base de l'ortografia catalana actual.

L'Escola Mallorquina

És un moviment literari format per poetes mallorquins contemporanis als modernistes però d'estètica clàssica. Els autors més representatius són Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover.

Els seus trets característics són:

• El predomini de la poesia paisatgística, molt lligada sovint a un sentiment elegíac.
• La visió idealitzada del paisatge mallorquí.
• L'equilibri i la contenció a l'hora d'expressar els sentiments.
• La perfecció formal (llenguatge culte, mètrica i ritme perfectes i rima correcta).

Autors destacats

Miquel Costa i Llobera

L'obra poètica de Miquel Costa i Llobera va tenir ressons clarament romàntics. El 1885 va publicar Poesies, de to romàntic però mesurat, amb una preocupació de fons per la perfecció formal que ja feia presagiar el classicisme posterior. Destaquen també les seves Horacianes.

Joan Alcover

Va sofrir un seguit de desgràcies que varen marcar la resta de la seva vida i la seva obra. Joan Alcover va fer del dolor el tema essencial de la seva poesia, una poesia profunda i interior.

L'obra poètica en català de Joan Alcover està recollida en dos llibres:

• Cap al tard: un recull poètic format per diverses seccions entre les quals destaca Cançons de la Serra, amb la temàtica del paisatge idealitzat amb presència humana i enyorat.
• Elegies: amb el tema del dolor motivat per la mort de les persones estimades i la reflexió sobre el pas del temps.