Modernisme a Catalunya: Palau de la Música i Casa Kaufmann

Casa mi: c: A principis del segle XX el sistema polític de la Restauració no funciona a Catalunya. Sorgeix el Catalanisme polític, que és recolzat per la burgesia. Antoni Gaudí era un home molt vinculat al Catalanisme i molt religiós. De fet, la idea original de l'arquitecte era construir una gran verge a la teulada de l'edifici, però es va abandonar el projecte degut a la Setmana Tràgica (1909). El moviment obrer té un paper molt important en aquesta època. A nivell mundial, hi ha colonialisme i tensions entre països que acabaran provocant la I Guerra Mundial. af: Tot el pes de l’edifici se sustenta en un senzill i enginyós entramat de pilars, columnes i bigues. Això permet distribuir lliurement cada planta. Aquests es recolzen en pilars i jàsseres. La façana és una estructura autònoma connectada a l’edifici amb bigues i tirants de ferro. A les golfes l’estructura està formada per arcs catenaris de maó. La façana és ondulada amb absència de línies rectes. L'edifici agafa tota una cantonada i tota la façana segueix la mateixa forma. Hi ha balcons amb baranes de ferro forjat amb decoració feta de motius naturals i florals. L'edifici té horitzontalitat i podem trobar ceràmica en alguns llocs concrets de la façana. A més, es tanca en l’exterior amb un mur cortina de pedra del Garraf. El perfil del mur té forma guerxada evitant les cantonades i una línia ondulada separa el mur de la coberta, que abasta les golfes, a l’interior, i el terrat, a l’exterior.A la façana interior els cels són oberts amb murs cortina de maó i grans finestrals decorats amb filigranes de ferro. Aquest edifici està format pel subterrani, on hi havia la cotxera, però posteriorment es va convertir en garatge i bodega. En la planta baixa hi havia l’entrada per a carruatges i la porteria. Quatre pisos de cases de lloguer i la golfa, que tenia la funció de bugaderia. pav: c: El 1929 a Barcelona es feia l'exposició universal a Barcelona i el Pavelló Alemany seria el que representaria Alemanya. En aquella època a Barcelona hi havia la dictadura de Primo de Rivera i hi ha una forta oposició al dictador. A nivell mundial hi havia el Crac del 29, crisi econòmica que comença als EUA però que també afectarà Europa. Pel que fa a Alemanya, estaven en període d'entre guerres (entre la primera i segona guerra mundial) i volien representar, amb el Pavelló Alemany, una nova Alemanya (Alemanya Republicana). Ludwig Mies Van der Rohe va rebre l’encàrrec de projectar l’exposició de tots els productes alemanys a l’exposició, ja que era un arquitecte amb experiència en el disseny d'exposicions.

af: Hi ha vuit pilars cruciformes d’acer inoxidable, molt prims, d’un color platejat, cromat. Aquests alliberen els murs de la seva funció de càrrega, i estan disposats en retícula a intervals regulars. També hi ha envans, murs, tancaments de vidre… que estan disposats amb criteris estètics i no constructius. Els espais es delimiten combinant marbre, vidre, ònix i granit. Els pilars sostenen una coberta plana i horitzontal que sobresurt de l’estructura, formant un sota cobert. L'accés de l’edifici es fa  per  una escala lateral de  vuit graons.  Un  cop  el  visitant  ha  pujat  els  graons  del  basament,  ha  de  girar  80°  per  trobar l’entrada al Pavelló. Aquesta escala dóna accés a l’interior i també a un primer estany de planta  rectangular  situat  a  la  part  esquerra  de  la  plataforma. Darrere  de l’estany hi ha la  zona de  serveis integrada mitjançant  un  mur  de  travertí.  Davant  del  mur  hi  ha  un  llarg  banc  del mateix material. La  coberta  és  totalment  plana  i  horitzontal i deixa  el  descobert  la  banda  dreta  on  s’hi  troba  un  petit  pati rectangular tancat. En aquest pati s’hi troba un segon estany més petit. Els  murs  exteriors  són  majoritàriament  de  vidre, per tant, fa una sensació espacial més gran. L’espai interior està dissenyat a escala humana i crea diferents perspectives. Al fons, el petit estany d’aigües quietes reflecteix la imatge d’una figura femenina de bronze (l’escultura Matí). A més a més, aquest espai es troba mancat de decoració. A l’interior del pavelló es produeix una continuïtat horitzontal de  l’espai i una  fusió  entre l’interior  i  l’exterior. També cal destacar les cadires i les butaques anomenades "Barcelona", creades pel propi Van der Rohe .La decoració s’aconsegueix mitjançant els colors dels marbres, sobretot pel vidre i l’acer inoxidable. És molt austera, minimalista… int: precedents de Van der Rohe, van ser Adolf Loos i Walter Gropius. L’estil prové de l’escola de Bauhaus que crea el racionalisme arquitectònic. Les característiques més importants del Racionalisme són: simplicitat de les formes, volums simples, rebutja la decoració, austeritat, funcionalitat, construccions fetes a la mesura humana… El  racionalisme de Mies van  der  Rohe es va convertir en un model per a les segones avantguardes del segle XX. Va ser creada creada per Mies Van der Rohe per ser presentada en l´Exposició Universal, fins que al 1986 va ser reconstruït en el mateix emplaçament, en el que hi havia un edifici amb posterior enderroc. A més, aquest edifici pretén simbolitzar els valors de la nova Alemanya. 

te: c: El 1889 es va celebrar el centenari de la Revolució Francesa (1789) i l’estat va encarregar la Torre Eiffel per celebra-ho amb l’exposició Universal d’aquest mateix any (1889) Previament el projecte havia estat rebutjat per a una exposició Universal de Barcelona. Políticament estaven a la III República. Es trobaven en plena Revolució industrial: nous materials, més gent a les ciutats que necessitaven més vivendes, per tant, nous sistemes constructius. També es desenvolupa la enginyeria del ferrocarril, es construeixen ponts, estacions, vies etc. La burgesia era emprenedora. Es feien exposicions universals que impulsaven l’arquitectura. af Feta pels nous materials: ferro vidre i ciment. Valor arquitectònic i estètic. els elements sustentadors són els quatre pilars de sota inclinats i els elements sustentats són les plataformes, l’estructura superior i els arcs que uneixen els pilars. Presenta una forma piramidal ample als baixos amb quatre pilars i més estreta a mida que s’alça. ↕ 300m + 24m de l’antena de ràdio (afegit posteriorment) Forma piramidal dividit en 4 parts separades per 3 plataformes, potencia la sensació de verticalitat. L’estructura està dividida en quatre parts: 1r bloc→ ↕ 57m, funció de base, planta rectangular format per 4 grans pilars que descansen damunt de 8 gats hidràulics i units per 4 arcs 2n bloc→ ↕ 115m, planta rectangular s’aixequen unes altres quatre potes amb una lleugera incliació cap endins 3r bloc→ ↕ 274m, els pilars es troben i arriban fins a un mirador 4 costats idèntics→ prototipus de la simetria A l’interior hi ha escales, ascensors, restaurants, magatzems, botigues i un museu. Tota la plataforma és una galeria que permet una vista de 360 de la ciutat francesa. int: té una funció propagandística,simbòlica, turística de antena de comunicacions. L’estructura metàl·lica de la Torre Eiffel no va ser gaire acceptada en un principi perla població francesa. Poc acostumats a aquest estil d’arquitectura, Eiffel va innovar al presentar aquest projecte al concurs per construir l’obra encarregada per l'Estat francès per l’Exposició Universal del 1889 per commemorar el centenari de la Revolució Francesa. Gustave Eiffel va presentar aquest mateix projecte a Barcelona uns anys abans perla Exposició de 1888, però es va rebutjar per construir un arc de triomf

pm: A la Catalunya del XIX apareix, com a la resta de països avançats d’Europa, una nova societat: la societat industrial, burgesa i liberal, gràcies als canvis propiciats per la Primera i Segona Revolució Industrial.  aquesta burgesia catalana comença a mobilitzar-se en contra dels interessos del Govern central d’Espanya. Intenten crear una Catalunya nova que reunís els requisits: autònoma, liberal, culta... Aquests moviments es bategen com “la Renaixença”. Aixo va sembrar un nacionalisme que acabà estenent-se en tots els àmbits. L’arquitecte del Palau, va ser un dels més representatius del Modernisme català int: Modernisme, combinació de nous materials amb materials tradicionals, la decoració presenta elements de la natura (plantes, animals...), decoració total,  l’obra presenta molta decoració però és funcional, integració de totes les arts, vinculat a la burgesia com a antecedents trobem com a model les formes i els materials de construcció tradicional catalana (terracota, ceràmica...) i l’aparició de noves tècniques i nous materials. Influències: altres autors modernistes (Puig i Cadafalhc, Gaudí... tot i que tenen el seu estil propi). Altres autors han utilitzat el mateix recurs d’integrar el pati de butaques amb l’escenari com el teatre de Chicago de l’arquitecte Sullivan. Funció: seu de l’Orfeo Català i sala de concerts, funció cultural i simbòlica de la propaganda catalansme cultural i polític. Tipologia: civil. edifici encarregat per l’Orfeo Català, que s’havia fundat a finals de XIX, que encarreguen un local per reunir-se, assajar i oferir concerts. Té un gran valor simólic lligat al catalanisme. la decoració fa al·lusió constant a símbols catalanistes (4 barres, muntanyes de Montserrat....) casa cas: c: Es troba en el període d’entreguerres. En els EE.UU el crack del 29 és frenat pel New Deal. Mentrestant a Europa es trobem amb la crisi econòmica derivada del crack del 29 i amb l’ascens del feixisme que portarà a la 2a Guerra Mundial. Antecedents: alguns aspectes de les cases tradicionals americanes. Minimalisme japonès, racionalisme de Sullivan (utilitza elements naturals per decorar). Influències: Òpera de Sydney d’Utzo. Funció: civil i residència unifamiliar. Rep l’encàrrec d’Edgar Kaufmann, que buscava un habitatge original i creatiu en un entorn natural, sense renunciar a les comoditats. L’autor vol aconseguir innovar el llenguatge arquitectònic, urbanístic. Interpretació: Wright s’inspirà en les cases americanes de camp en forma de creu