El Modernisme a Catalunya: corrents literaris, poesia, teatre i novel·la

EL MODERNISME A CATALUNYA:

És un moviment cultural i artístic que es desenvolupa entre 1890 i 1911 i que pretén crear un art nou, modern, propi del nou segle que comença, i una cultura catalana moderna, europea, al nivell dels països més avançats d’aquell moment. També pretén modernitzar la societat, per situar Catalunya entre els països més avançats d’Europa. La majoria dels seus impulsors seran fills de la burgesia, joves idealistes que s’enfrontaran als seus pares, als quals consideraran massa materialistes.

CORRENTS DINS EL MODERNISME LITERARI:

Dins el modernisme literari hi trobarem dos corrents:

a) Corrent vitalista-regeneracionista:

És un corrent lligat a l'obra del filòsof alemany Nietzsche. Consideren que l’art i la cultura tenen una funció social. L’intel·lectual i l’artista han d’estar compromesos amb la transformació i millora de la societat, i han de fer servir les seves obres per aquest objectiu.

b) Corrent simbolista-decadentista:

Es consideren una minoria elegida i selecta enfront a una societat materialista que no els entén. No pretenen millorar ni modernitzar la societat sinó que es refugien en el seu món d’artistes i intel·lectuals, dedicats a l’art i a la cultura. Creen una obra que, incapaç de connectar amb la realitat, la transforma per cercar una bellesa ideal, l'artista s'aïlla en l'art com si fos una religió.

LA POESIA MODERNISTA: JOAN MARAGALL:

Joan Maragall és el poeta principal del modernisme, fins al punt que l’any de la seva mort, l’any 1911, es considera la data que acaba el moviment. La seva obra s’inscriurà dins el corrent vitalista- regeneracionista.

"Teoria de la paraula viva”: Maragall considera que el poeta és una persona que té un do especial per expressar-se a través de la paraula i que la poesia ha d’esser el resultat espontani de la inspiració.Obres més importants:Poesies. El seu primer llibre de poemes, on cobra importància la natura com a font d’energia i de renovació espiritual. Hi destaca el poema “La vaca cega”, un dels més coneguts de Maragall.-Visions i cants. És una de les seves obres més importants. Està format per dues parts:a) VISIONS, on tracta diversos mites i llegendes tradicionals catalans, que considera que reflecteixen l’ànima catalana (en un concepte encara molt romàntic). En destaca “El comte Arnau”.b) CANTS, un conjunt de poemes escrits per esser musicats, entre els que destaca “El cant de la senyera”.-Seqüències. Obra escrita poc abans de morir, on destaca la seva actitud vitalista davant la vida i la mort, amb poemes com el “Cant espiritual” o “Excelsior”.

EL TEATRE MODERNISTA:

A finals del segle XIX apareixen nous corrents que renoven el teatre europeu:: Teatre d’idees, que té com a màxim representant el dramaturg noruec HENRIK IBSEN, amb obres com Un enemic del poble. Característiques: -Protagonistes rebels i inconformistes.-Tracta els conflictes socials de l’època i qüestiona els fonaments de la societat burgesa. -Pretén crear un estat d’opinió en el públic, fer-lo reflexionar. Els autors catalans del corrent vitalista-regeneracionista estaran influïts per aquest corrent teatral, sobretot JOAN PUIG I FERRATER, i també algunes obres de SANTIAGO RUSIÑOL: És l’impulsor més important del Modernisme pels següents motius:-Organitza les festes modernistes de Sitges, on participen els principals artistes i intel·lectuals modernistes.-Impulsa les tertúlies al cafè Els Quatre Gats.-Col·labora a L’Avenç, la revista dels modernistes.Està considerat un artista total, ja que va conrear la pintura, la literatura, els col·leccionisme, etc. És l’exemple perfecte de l’artista modernista bohemi.Obra teatral:a) Obres curtes, comèdies i sainets, que el feren molt popular.b) Obres de caràcter simbolista, presenten els conflictes l’artista modernista i la societat materialista. Les més conegudes són L’alegria que passa i Cigales i formigues.c) Drames. El més important és L’hèroe, basada en la història d’un jove que ha anat de soldat a la guerra de Cuba.d) L’auca del Sr. Esteve. La seva obra més coneguda de caràcter regeneracionista.LA NOVEL.LA MODERNISTACerca transmetre la impressió subjectiva que provoca la realitat i no la realitat objectiva com els autors realistes.CARACTERÍSTIQUES:a) Ruralisme. Sovint les novel·les estan ambientades en llocs rurals, amb una natura salvatge i agressiva i poblada per éssers primitius.b) Vol reflectir les tensions interiors dels personatges, els seus conflictes psicològics. Presenten l’enfrontament entre l’intel·lectual modernista i la societat.c) Sovint presenta la cara més fosca dels personatges.d) Tant els personatges com els elements de la natura sovint tenen un caràcter simbòlic. VÍCTOR CATALÀ (pseudònim de CATERINA ALBERT).Obra. Les seves obres més importants són:Drames rurals, un conjunt de narracions breus de gran força narrativa ambientades en el món rural.Solitud, la seva novel·la més coneguda.

AUTORS MALLORQUINS:

Tot i que no els podem considerar modernistes, coincideixen en el temps amb els autors modernistes i, sobretot Salvador Galmés, hi presenta algunes semblances.

MIQUEL DELS SANTS OLIVER: Nascut a Campanet, és considerat el principal intel·lectual mallorquí del seu temps. Va arribar a ser el director de La Vanguardia, el diari més important de Barcelona.

El podem considerar regeneracionista.

En les seves obres conrea el costumisme, un corrent literari emparentat amb el realisme i que vol reflectir la vida quotidiana i els costums de la societat tradicional, un estil de vida que està desapareixent amb els grans canvis que es produeixen al segle XIX fruit de la industrialització.

Les seves principals narracions ens expliquen la vida a la Palma tradicional de finals del s. XIX: L’hostal de la Bolla i La Ciutat de Mallorques. 

SALVADOR GALMÉS

Nascut a Sant Llorenç des Cardassar va ser capellà i autor de narracions que es caracteritzen per: -Estar ambientades en el món rural (ruralisme)

-Els personatges sovint estan abocats a un destí tràgic a causa de les seves passions primitives
-Ús d’un llenguatge ric i expressiu Obra.
És autor de la novel·la Flor de card, i de narracions curtes de gran qualitat com La dida o El garriguer d’Infern