Modernisme a Catalunya: Autors, Obres i Tendències

Característiques del Modernisme

El Modernisme va ser un moviment cultural i artístic que va sorgir a finals del segle XIX i principis del XX. A Catalunya, va tenir una gran importància i va influir en totes les arts, inclosa la literatura. Les seves característiques principals són:

• Recerca de l'art total: Es busca la integració de diverses manifestacions artístiques en les obres literàries.
• Reproducció de les tensions entre l'artista i la societat: L'artista modernista se sent incomprès per la societat burgesa.
• Sinceritat i verisme: L'autor intenta reproduir els seus estats d'ànim de manera subjectiva a través dels personatges i les descripcions.
• Defensa de la llengua moderna: Es busca una llengua depurada de barbarismes i vulgarismes, però encara sense modernitzar completament. Al món rural, la parla està menys castellanitzada.

Joan Maragall (1860-1911)

Joan Maragall i Gorina va néixer a Barcelona. Va estudiar dret, però va exercir d'advocat poc temps. Va obrir les portes de la literatura catalana als corrents intel·lectuals europeus del moment a través de la "Paraula Viva", que defensava l'espontaneïtat i la simplicitat. Va apropar el llenguatge a la parla col·loquial i es va oposar a les paraules recercades. La seva obra poètica és la més coherent i significativa dins el corrent modernista, i la seva base ideològica-filosòfica fou el vitalisme de Nietzsche.

Obra poètica de Maragall

L'obra poètica de Maragall consta de cinc llibres:

1. Poesies (1895): Una antologia que inclou poemes com "La vaca cega".
2. Visions i cants (1900): Dos llibres en un sol volum, on reprèn la seva poesia civil anterior, com "L'oda a Espanya".
3. Enllà (1906).
4. Les disperses (1904).
5. Seqüències (1911): Inclou "El cant espiritual".

Característiques de la seva obra: Ús espontani del llenguatge basat en la llengua actual, sense arcaismes, i una actitud optimista i vitalista.

Prosa: La seva prosa es recull en dos llibres d'assaig: Elogi de la paraula (1903) i Elogi de la poesia (1909), on exposa les seves idees basades en l'espontaneisme poètic.

Teatre: Nausica (1905).

La Prosa Modernista

La novel·la modernista no crea formes noves, sinó que potencia les velles amb actituds modernistes. No prescindeix totalment del Naturalisme i del Costumisme, però adapta les tensions conflictives entre l'intel·lectual i la societat, representades per les sèries binàries: personatge/ambient, home/món, individu/massa.

Tendències de la prosa modernista

• Costumista: S'adapta la unitat estètica del quadre de costums, però no el contingut. Hi ha menys tendència a la construcció d'una trama narrativa i més a la desintegració de la novel·la en escenes independents. Exemple: L'auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol.
• Decadentista: No reflecteix una realitat objectiva, sinó una realitat interior, oculta. No descriu el món físic, sinó els efectes que produeix. La lletjor i el color són valorats estèticament, i l'erotisme i la sensualitat són temes freqüents. Exemple: Josafat, de Prudenci Bertrana.
• Novel·la rural: Novel·les de tema rural que van iniciar una moda molt estesa durant la dècada 1900-1910: el ruralisme. Destaca Solitud, de Víctor Català.

Característiques de la novel·la rural

1. Llengua i estil narratiu amb una clara intenció estilística.
2. Visió tràgica del món rural.
3. Simbolisme: encadenament de símbols darrere d'un referent real.
4. Forta càrrega eròtica, d'un erotisme reprimit.

Principals Autors de la Novel·la Modernista

Tots neixen durant la segona meitat del segle XIX i moren a la primera meitat del segle XX.

• Prudenci Bertrana (1867-1941): Destaca Josafat. Va conrear la narrativa i el teatre, encara que en aquest darrer gènere la seva producció no va assolir un alt grau de qualitat.
• Víctor Català (Caterina Albert, 1869-1966): Filla primogènita d'una família rica. Va publicar obres de teatre, poemes, novel·les i narracions. Destaca Solitud.
• Raimon Casellas (1855-1910): En narrativa, destaca Les multituds o Llibre d'històries. En assaig, Etapes estètiques I o Etapes estètiques II.
• Joaquim Ruyra (1858-1939): Destaca Pinya de Rosa o La Parada.
• Josep Pous i Pagès (1873-1952): En novel·la, destaca Per la vida o Revolta. En narrativa breu, Empordaneses: noveletes o Tota la saviesa d'aquest món.
• Salvador Galmés (1876-1951): Flor de card o La Dida.

El Teatre Modernista

El teatre és un dels gèneres més característics del Modernisme perquè satisfà el principi de l'Art-Síntesi.

Corrents del teatre modernista

• Teatre regeneracionista: Els temes giren al voltant de la llibertat individual i del conflicte que aquest ideal comporta quan topa amb els drets col·lectius. Autors destacats: Ignasi Iglésias i Joan Puig i Ferreter.
• Teatre esteticista: Exposa realitats transfigurades i simbòliques. Es vol commoure l'espectador a través de suggeriments o d'impressions. Autors destacats: Santiago Rusiñol i Adrià Gual.

El Noucentisme (1906-1923)

El Noucentisme té com a data d'inici el 1906, encavalcant-se amb el Modernisme. El terme va ser popularitzat per Eugeni d'Ors i és ambivalent (es pot referir a la centúria del segle XX o a l'adjectiu "nou" contraposat a "vell"). És un moviment politicocultural que, entre 1906 i 1923, recull les aspiracions dels capdavanters de la burgesia catalana, crea una ideologia dels seus interessos i formula uns models de comportament social per fer possible la seva acció reformista.